Comunicat de Rompamos el silencio sobre la vaga general del 27 de Gener

Heu sentit parlar de nosaltres. Vos ha advertit d'açò vostra premsa,
el vostre govern i vostra policia, sempre preocupats per la seguretat
ciutadana i l'ordre públic, en altres paraules, de la vostra passivitat i
submissió. No pretenem ser un mer fantasma al que es criminalitze després de les
protestes socials, és per açò que considerem just identificar-nos
com a interlocutor.


No ens critiqueu abans d'entendre'ns, no ens apunteu amb el dit abans
de veure'ns, no ens censureu abans de parlar-nos, no ens mateu abans
de deixar-nos viure

Som la generació dels 400 euros. La del treball flexible i les ETT,
la dels sous miserables, la dels dos títols universitaris que no
serveixen per res malgrat ser cada dia més cars. La generació precària, la que
està patint de forma permanent l'eliminació de drets
laborals aconseguits amb suor i sang, i és humiliada de forma contínua
per polítics, patrons i altra gent de bé. La generació que veu com
és sotmesa en un món que s'enfonsa sense poder fer gens per a
evitar-ho, mentre masses passives de gent assisteixen mudes davant tal
espectacle.

Som els vostres fills i néts,
som la societat que heu creat,
som el resultat de generacions d'indiferència

Som la generació que ha crescut tancada entre les parets de
les vostres escoles, on se'ns ha intentat transmetre els valors de
la vostra societat, la seua subordinació, les seues desigualtats, les seues luxúries, els seus
pecats. Desgraciadament, hem d'admetre que no som els fills que
sempre heu desitjat tenir. Però encara així, som les criatures que
heu creat.

Tot ensenyant és ensenyat. Tot ensenyat és ensenyant

En efecte, nosaltres som els que eixim en les vostres televisions
incendiant mobiliari urbà i enfrontant-nos a la policia després de la vaga
general del 29 de setembre. Però som també els invisibles que no
eixim en la vostra premsa quan patim de primera mà la precarietat,
els acomiadaments improcedents, l'explotació més salvatge, la inseguretat
laboral i l'assetjament policial en les manifestacions. Som els que ens
oposem a la pau social que tant anhelen els sindicats venuts al
capital, els que embrutem les parets dels vostres bancs amb símbols
que mai interioritzareu, som les veus dissidents a les quals agradaria
callar el vostre corromput poder.

Contempla el teu treball, el no-res i la tortura participen en ell

Abans de res, hem d'avisar que no ens temeu, doncs estem amb vosaltres.
No som terroristes, ni antisistema, ni salvatges, ni encaputxats. Som
els que encara vivim, els que encara no hem rebentat de tanta comoditat,
els que sentim i patim, els que parlem i escoltem, els somiadors,
els *utopistas. Som els vostres fills i filles. Els vostres polítics, vostra
policia, el vostre sistema ens està matant A què espereu per a eixir
a defensar-nos?

No ens tireu més gasos lacrimògens, tenim raons de sobres per a plorar
pel nostre compte

S'han acabat les vostres nits tranquil·les. Estem en temps de guerra, i
per molt que vulgueu evitar-ho, tard o d'hora haureu d'escollir un
bàndol. Si trenquem és perquè no ens trenquen, si cremem és perquè no
ens cremen. Ens rebel·lem contra el sistema perquè el sistema ens està
matant, perquè estem farts del món de l'apatia i el *pasotismo. És
hora de dir ja n'hi ha prou. No és que les nostres paraules siguen cruels, cruel és
la realitat, i nosaltres, els seus intèrprets.

Adéu. Ens veurem en els carrers combatent braç a braç el pròxim 27
de gener, o ens veureu des de les vostres televisions sent perseguits i
criminalitzats de nou. La decisió és vostra.