El Banc Santander roba a un discapacitat de Barcelona amb la complicitat de les Autoritats. No fan efectiu el seu segur i a més pretenen embargar-li l'habitatge.
El Banc Santander roba a un discapacitat de Barcelona amb la complicitat de les Autoritats
José Luis Burgos, 48 anys, incapacitat en cadira de rodes, ha estat en vaga de la fam 24 dies per a denunciar el robatori del seu pis i l’estafa d’una assegurança contra el banc Santander. La vaga de fam, passada per alt pels mitjans de comunicació, ha aconseguit de moment parar el robatori del seu apartament. El Banc Santander, igual que demés bancs i Caixes, s’aprofiten dels més desvalguts : incapacitats, immigrants, aturats, i a tot tipus de ciutadans, enganyats amb hipoteques i estafats. Roben amb la impunitat que no els passarà res i amenacen incrementar els robatoris a qui osa denunciar-los. És el típic comportament de les màfies.
El Govern ha deixat regalats 12.000 milions d’euros, diners de tots nosaltres, per a salvar alguns bancs i caixes especuladors, àvids de guanyar diner fàcil sense produir res. Els banquers i financers son els mateixos que paguen les eleccions i dicten les polítiques econòmiques...
Ara el govern per a resoldre el problema escanya els treballadors, retalla els seus drets i salaris, i allarga les jubilacions. Enlloc d’intervenir en favor dels hipotecats, dels estafats, dels humils dona suport als banquers agilitzant els desnonaments, els embargaments.
La Banca, abans d’ordenar al govern allargar l’edat de jubilació, ha prejubilat 15.000 treballadors de banca, bastants anys abans que els pertoqui .
El Banc Santander, el banc de Satanàs, utilitza descaradament els politics, inclòs el Borbó (a qui li varen donar una carta, que s’ha filtrat als mitjans, exigint-li un cop de timó), i jutges com a serventes al servei dels seus robatoris.
Santander està robant a José Luis Burgos el seu apartament amb crueltat i sense miraments. El Banc Santander no vol fer efectiva una assegurança que ha pagat durant molt s anys. Els jutges apliquen ràpidament les demandes dels banquers lladres i eternitzen les dels ciutadans robats.
El robatori del Santander no és un cas aïllat. El que si sorprèn
El que sorprèn gratament és que un ciutadà s’enfronti tot sol als amos d’Espanya i es gasti “els pocs diners que tenia, per a demanar justícia i mostrar l'essència mafiosa del Santander.
Carta de Jose Luis Burgos (en vaga de fam en defensa de la seua casa):
Benvolguts companys i amics:
Avui, dia 24 de desembre de 2010, a les 11,24 h., acabe de tornar a casa després de sotmetre'm a una prova mèdica per a seguir l'evolució i control de la vaga de fam. Des de fa ja diversos dies que apareix en l'orina una important quantitat de sang que va en augment a mesura que passen les jornades. El consell mèdic des del dimarts passat és que abandone ja, sense més demora, la vaga de fam, ja que en cas contrari podria trobar-me amb conseqüències desagradables i irreversibles per a la meua salut. No cal oblidar que els problemes de renyó amb els quals ara em trobe, van tenir el seu origen amb aquesta protesta en el mes de juny passat, quan em trobava davant les portes de la Central del Banc de Santander a Saragossa.
La mateixa decisió meditada que em va portar a iniciar aquesta vaga de fam, és la que ara, des de fa dos dies, m'obliga a considerar d'una manera profunda si mereix la pena continuar amb ella, havent aconseguit ja una important difusió de la lluita que estic duent a terme. El cor em demana continuar amb la vaga de fam, però el cap em diu que no puc ser egoista en aquesta decisió i que he d'atendre a les següents circumstàncies i conclusions:
1. Hi ha tres persones en la meua vida que estan per davant de qualsevol batalla, ells són els meus dos fills i la meua esposa, ens necessitem i estan patint d'una manera important tota aquesta gesta que estic duent a terme. Ells són els motius de la meua lluita, i jo per a ells sóc més important que un habitatge.
2. Al Banc de Santander no li importa gens ni mica que jo perda la salut o la meua vida en aquesta protesta. Tenen clar que els beneficis estan per sobre de qualsevol vida humana, no van a trair els seus principis usurpadors i la seua naturalesa delictiva; a hores d'ara tenen les esquenes ben cobertes per un govern que els empara, una legislació creada per i per a la banca, per a defensar quasi de manera exclusiva els seus interessos i beneficis.
3. La grandíssima decepció d'una classe política que corre per a demanar un vot electoral, però que una vegada ho té amaga el cap sota l'ala i roman asseguda després de les taules dels seus despatxos, a l'espera que arribe final de mes per a cobrar les seues nòmines. Han sigut varis els parlamentaris catalans i europeus que han passat per davant meu durant aquests 24 dies que porte de protesta i vaga de fam, passejant amb les seues borses de compra del Corte Inglés i grans marques del Passeig de Gracia. La majoria d'ells han alleugerit la marxa en passar per davant dels meus cartells, sense prestar la més mínima atenció i escorrent l'embalum. Algun va parar i va llegir la meua protesta, arribant a prometre'm que donarien suport a la meua lluita mitjançant comunicat oficial i, venint al lloc amb alguns mitjans de comunicació, però gens d'açò es va produir i una vegada més van faltar a la seua promesa.
Malgrat açò he decidit continuar, amb més intensitat si cap, la meua lluita i protesta davant les portes del Santander en Passeig de Gràcia de Barcelona, abandonant la vaga de fam, ja que la batalla es presumeix llarga i necessite una gran força mental i dialèctica per a dur-la a terme.
No em donaré per vençut i no va a haver-hi ningú, absolutament ningú! que ens tire a la meua família i a la meua al carrer de forma injusta. Cal posar fi a aquest robatori generalitzat i a aquesta dictadura de la banca, amb la summa i la unió de totes les persones afectades i/o compromeses amb una justícia social i uns valors humans i democràtics.
Vull agrair de tot cor el suport que estic rebent de molts racons del país, i especialment a aquelles persones i organitzacions que esteu diàriament amb mi i que m'heu fet sentir que no estic solament, que la meua lluita és la de moltíssima gent que pateix atropellaments diaris en aquest país, i que mereix la pena el sacrifici que estem duent a terme.
No vull finalitzar el meu text sense felicitar a tots en aquestes festes de nadal i transmetre un missatge d'esperança i generositat, per a deixar-los clar a aquests repugnants banquers, indignes polítics i degradats mitjans de comunicació, que encara hi ha valors molt vius en aquesta societat. Que encara hi ha moltíssimes persones que posen el seu talent a la disposició dels altres, per a fer-los la vida més agradable mentre uns altres intenten destrossar-les.
Est és un vídeo del lloc de treball de la meua filla Laura. Diversos anys d'estudi per a obtenir una llicenciatura de pedagogia, i actualment fent el propi en psicologia, un esforç i sacrifici per a posar tots els seus coneixements al servei de persones que necessiten el seu afecte, però que també ofereixen tot l'amor que tenen sense cap tipus d'objecció. Ella és feliç escollint aquest camí i al meu em fa feliç que ho siga, perquè tant Laura com el meu fill Marc tenen clar com és el camí de la felicitat, ells són l'orgull de la meua esposa i meu, i ens ajuda saber que els seus pilars es fonamenten en uns valors humanitaris.
Seria importantíssim que els banquers i polítics prengueren nota, perquè és obvi que en aquest món no hi ha cabuda per a valors tan oposats.
José Luis Burgos
Barcelona, 24 de desembre de 2010
0 comentaris:
Publicar un comentario