Dissabte, 9 d'abril - 18´30 h. Plaça de Sant Agustí (València)
"Viure bé, sense nuclears. Tanquem Cofrents"
Convoquen: Plataforma Tanquem Cofrents i Plataforma No al ATC de Zarra.
Després de la marxa antinuclear del passat diumenge 13 de març a La Vall d’Aiora, la plataforma Tanquem Cofrents eixirà al carrer de nou el pròxim dissabte 9 d’abril per a mostrar el rebuig social a l’energia nuclear i demanar el tancament de la central de Cofrents. A més a més, també serà una nova oportunitat per a mostrar la solidaritat i el condol del poble valencià amb les víctimes del terratrémol i el tsunami de Japó, que ha desencadenat el segon accident nuclear més greu de la història, el de la central nipona de Fukushima. Nuclear? No, gràcies. Ens sobren els motius:
- L’energia nuclear és molt perillosa: Hi ha hagut ja molts accidents nuclears greus en la indústria civil -Txernòbil (1986, Ucraïna), Kyshtym (1957, Rússia), Harrisburg (1979, EE.UU), Windscale Pile (1957, Regne Unit)- i el més recent Fukushima (2011, Japó), les conseqüències del qual seran comparables a les de la catàstrofe Txernòbil. En quant a Cofrents, només en els últims 10 anys hi ha hagut 102 “successos” que afectaven la seguretat, 25 parades no programades i 6 prealertes de seguretat. A més, esta situada en una zona d’intensitat sísmica mitjana, quan només està dissenyada per a suportar un terratrémol de 6-6’5 graus Richter.
- L’energia nuclear és cara: El cost real del kwh nuclear a Espanya és una mica més de 0’1 €, el més car de totes les formes de generació, i amb tendència a pujar, ja que el preu de l’urani està augmentant exponencialment. A més a més, les noves mesures de seguretat que s’exigiran a arrel de l’accident de Fukushima, com ja va passar amb el de Txernòbil, són molt costoses. Cal destacar que a les companyies elèctriques sí els ix rendible tindre centrals nuclears perquè, a més de les enormes ajudes públiques rebudes, una gran part dels seus costos estan socialitzats. És a dir, els paguem tota la ciutadania, com la gestió dels residus, les carreteres d’evacuació, els programes de protecció civil, els segurs de funcionament i, per descomptat, les conseqüències en cas d’accident.
- L’energia nuclear no és necessària: A Espanya l’electricitat d’origen nuclear aporta al voltant d’un 20% del total, mentre que les renovables aporten el 35-40%. I concretament les noves energies renovables (eòlica, solar, biomassa), instal·lades en els últims 8 anys estan aportant, en el temps que portem de 2011, el 22% del total. És per tant totalment factible continuar desenvolupant les energies renovables per a substituir tota la contribució de la nuclear, a més que hi ha un ampli marge per a reduir el consum, i per tant la generació elèctrica per mitjà de mesures d’estalvi i eficiència energètica. És més, donat el sobredimensionament del sistema elèctric espanyol, es podrien tancar demà totes les centrals nuclears només posant en marxa algunes de les centrals de gas que estan ara parades. Tampoc no és cert que si no produïm energia nuclear l’hàgem d’importar. Espanya exporta des de fa molts anys el 2-3% de la seua producció elèctrica neta, i últimament exportem, fins i tot, a França.
- L’energia nuclear no evita el canvi climàtic: Encara que és veritat que durant l’operació d’una central no hi ha quasi emissions de CO2 , si n’hi ha durant les operacions de mineria, polvorització de la roca, purificació i enriquiment de l’urani, així com en el seu transport. I també durant la construcció i desmantellament de les centrals i en la gestió dels seus residus. S’estima que les emissions mitjanes de la indústria nuclear en el món són 66 g de CO2/kwh, menys que el gas, el fuel o el carbó, però molt més que qualsevol renovable. I la tendència és que augmente, ja que la riquesa de mineral d’urani cada vegada és menor, la qual cosa obliga a extraure i triturar cada vegada més tones de roca per a extraure el mateix urani i produir la mateixa energia.
- L’energia nuclear no evita la dependència energètica: Tot l’urani que s’utilitza a Espanya ve d’altres països, entre els que es troben alguns tan “estables” com Rússia, Namíbia i Níger. El pas tecnològicament més difícil per a l’obtenció del combustible nuclear, l’enriquiment de l’urani, només es realitza en uns pocs països, entre els que no es troba Espanya.
Volem i podem viure sense nuclears!!!
T’esperem el pròxim dissabte a la manifestació!!!
Leer más...
