La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M + Octaveta trobada als carrers

La ciutat ingovernable.
Una reflexió política sobre els disturbis del 29m

No lamentem haver apedregat a la policia
No ens penedim d'haver destrossat bancs i immobiliàries.
No ens pesa haver calat foc a Starbucks o El Corte Inglés
No ens avergonyim d'haver cremat contenidors d'escombraries...
...Els hem cremat perquè no volem haver de buscar en ells el nostre menjar.
Perquè volem que NINGÚ hagi de fer-ho.





La repressió brutal de la vaga (amb incomptables pallisses i ferits, diversos mutilats per trets de pilotera, 79 detinguts i quatre empresonaments), el constant bombardeig mediàtic sobre els “grups de violents sense ideologia” o l'amenaça d'enduriment dels mecanismes jurídics i policials per restringir llibertats, són elements que posen en relleu la por de l'Estat a la força col·lectiva que es va fer visible el passat 29. Una força materialitzada per la determinació massiva de no ser víctimes passives, de no quedar-se de braços plegats o amb les mans movent-se ximplement en l'aire, mentre qui està en el poder arrasa amb les condicions de vida de tots nosaltres. Una força embrionària, encara a la recerca d'expressions polítiques i de projeccions tàctiques i estratègiques, però recolzada sobre algunes certeses conegudes. Entre elles, l'esterilitat del pacifisme com a principi inqüestionable.


La lluita al carrer, lluita social i política

Precisament perquè Felip Puig i companyia, els dirigents, analistes i 'experts respectables' de tot tipus, saben que els disturbis del dijous tenen causes socials ben profundes, creen alarma entorn d'uns contenidors d'escombraries cremant, i obvien o normalitzen el fet que hi hagi persones que hagin de menjar d'aquests mateixos contenidors. El problema, segons ells, és que hi hagi destrosses del mobiliari urbà. Que hi hagi vides destrossades en tot cas és un factor secundari, un condicionant que agreuja el problema de “la violència”. Aquest és el raonament que s'està difonent aquests dies. Aquesta és, al cap i a la fi, la definició oficial de “violència”.

Però els disturbis de la vaga no van ser obra de grups organitzats sense més ideologia que la violència per la violència, ni de provocadors policials infiltrats destinats a criminalitzar. Per descomptat, hi havia alguns grups organitzats que duien a terme accions i, per descomptat, hi havia policies encoberts que van practicar detencions i fins i tot van arribar a destrossar algun petit establiment amb la intenció de distorsionar el contingut polític dels atacs. Però no li diguem mentides al món, i menys a nosaltres mateixos. En els disturbis érem milers tirant pedres i atacant als bancs, i no actuàvem per ordre ni provocació de ningú més que dels quals dia a dia ens foten la vida obligant-nos a saltar i rebel·lar-nos.

A Plaça Catalunya, Urquinaona, Universitat, Sant Antoni o el Raval, estàvem tots: curreles, estudiants d'institut i d'universitat, aturats, catalans, marroquins, xavals, xavales, sobretot joves però també grans, anarquistes, comunistes, independentistes, penya que passa de política però està farta i vol aixecar-se... no estàvem organitzats entre nosaltres, només intentàvem de mantenir-nos junts sobre l'acord de plantar cara als quals instintivament sabem reconèixer com a enemics: els mossos que ens òstien, els bancs que ens roben i ens endeuten, les grans empreses que ens exploten i ens venen una falsa felicitat a través del consum. Empreses com El Corte Inglés, Telefónica, Zara... o com Chicco, que després d'una foto hàbilment presa i uns titulars juganers, ha passat de ser una multinacional propietat d'una de les famílies més riques d'Italia, que factura 1323 milions d'euros a l'any, a convertir-se en un humil comerç de barri portat per una mare soltera.
Des de fa més d'un segle, el discurs dels poderosos està orientat a patologitzar i negar la base política i conscient que regeix revoltes i rebel·lions, atribuint-les als trets psicològics i irracionals (“instints criminals”) d'alguns individus, en comptes de fallades estructurals en el sistema social que a ells els beneficia i a nosaltres ens oprimeix. Però si el disturbi del 29 no va tenir cap raonament polític darrere, si va ser instintiu i irracional, no s'entén perquè no va esclatar indiscriminadament afectant per igual a transeünts, quioscs, bicis, etc., en comptes de focalitzar-se sobre objectius molt concrets (grans empreses, bancs, policia...), deixant veure un criteri en absolut irracional.

El revers d'aquest discurs, el seu reflex en els mitjans de la protesta social, és el mite esquerranista de l' “agent provocateur”: l'infiltrat policial que provoca la violència i criminalitza una protesta originalment pacífica. Una figura que certament ha existit, però ni molt menys en les proporcions que alguns tracten de fer-nos creure. Els dirigents d'aquests àmbits polítics aconsegueixen així negar les pràctiques combatives com a opció política vàlida, generant desconfiança entorn d'elles, desplaçant-les del camp amic a l'enemic, evitant que s'estenguin. El que no aconsegueixen amb aquest discurs és explicar com s'han guanyat tants conflictes obrers, com s'han conquerit tants drets, o com s'han gestat tots els processos revolucionaris de la història, processos de lluita amb formes il·legals que van anar madurant fins a precipitar en esclats revolucionaris. Si la lluita de carrer no és més que una tàctica d'infiltrats policials, no poden explicar això.

Desgraciadament, ara tampoc no aconseguirem canviar res només manifestant-nos alegrement, sense imposar per la força les nostres necessitats a qui té el poder i no vol que res canviï. Llavors, el debat ja no és tant violència sí-violència no, sinó més aviat violència com, quan i on. El debat és com compaginar totes les formes de lluita (algunes violentes, moltes altres no) entre elles.

Però en aquest debat no entra qui no aspira a una transformació social que acabi amb la misèria. Un criminal de la talla de Felip Puig no ens pot donar lliçons sobre com hem de protestar. Els que posen famílies senceres al carrer, els que ens priven de la possibilitat de caure malalts i ser atesos, els que ens imposen atur i condicions laborals miserables, els que assassinen a les presons, CIEs i barris, els que responen a la protesta pacífica trencant braços i genolls, aquests no poden donar-nos lliçons sobre violència.


Davant les amenaces i la repressió, seguir lluitant

El passat 29 els vam espantar perquè vam mostrar un grau de combativitat en la lluita que no eren capaces de recordar. Els hagués agradat veure a un poble mans que segueix pacíficament l'itinerari marcat pels sindicats de l'Estat, i en comptes d'això es van trobar amb una ciutat en flames, que llança al món les imatges d'una joventut rabiosa que no accepta ser trepitjada. Una vegada més (i això és el que més els dol), la “marca Barcelona”, la ciutat aburgesada, pacificada, moderna i atractiva a especuladors internacionals sense escrúpols, s'ha esfumat en les columnes de fum que vam aixecar per tot arreu.


En aquestes columnes ells han sabut reconèixer un fantasma que des de fa un temps ve inquietant-los. El fantasma d'una vella ciutat que creien morta i enterrada, i que no obstant això avui torna a sorgir amenaçant els somnis dels que volen normalitzar l'explotació i la desigualtat, posant tot aquest sofriment darrere d'un bonic aparador per a turistes. És el fantasma de la Rosa de Foc, el fantasma de tot un poble organitzat, ferotge i ingovernable, que no acceptava una altra autoritat que la dels seus propis principis: que ni una sola persona passi gana, que ni una sola persona sigui explotada, que ni una sola persona dormi al carrer. Tot per a tots, i entre tots.


I això va ser el més gran del passat 29M. No van ser els disturbis, no van ser les pedres ni les flames. Va ser la determinació de milers de persones a desafiar la por i la resignació per lluitar juntes. Va ser la capacitat de desobeir en massa, de coordinar-se i lluitar des de cada barri i després unir totes les nostres forces. Va ser demostrar que encara estem vius, que encara som capaços de plantar batalla i recuperar la història de lluita que ens pertany per traçar un camí, un futur per a tots.

Després d'haver aconseguit això, no baixem el cap. Per molt que ens amenacin amb noves lleis, per molt que manipulin i diguin a la gent que som un grup de terroristes o uns provocadors policials, per molt que ens apallissin, ens llencin gasos o ens disparin pilotes de goma a la cara. Per molt que empresonin a la nostra gent i amenacinamb fer-nos el mateix a tots.

Per moltes mentides que digueu, per moltes amenaces que llenceu, estem orgullosos d'haver lluitat contra vosaltres i estem determinats a continuar fent-ho. Aquesta és la nostra ciutat, aquestes són els nostres carrers, i volem que els nostres fills puguin jugar en ella lliures, sense misèria, sense angoixa, sense vosaltres ni els vostres matons. Aquestes són les nostres vides i lluitarem per elles.

Llibertat immediata per als presos.

Solidaritat amb tots els ferits, detinguts i encausats.

Visca la Rosa de Foc, visca la lluita per la Revolució Social!

Barcelona, 5 d'abril del 2012

56 DETINGUDES (8 D’ELLES MENORS)
4 COMPANYES EN LLIBERTAT PAGANT 3000 DE FIANÇA
1 COMPANYA EN PRESÓ PER NO PODER PAGAR-LA
3 COMPANYES A PRESÓ SENSE FIANÇA

Un cop més, l’Estat utilitza la repressió per intentar estendre la intimidació i la por i per a trencar i paralitzar les nostres lluites. Amb la repressió tracten d’invisibilitzar la violència que estem patint cada dia per part d’aquestos. Per part d’aquells violents que desnonen a les famílies, que ordenen batudes, que ens han converitit en esclavess assalariades, aquells que decreten reformes laborals que precaritzen encara més les nostres vides, . Aquells violents que dediquen tot un informatiu titllant d’inadmissible un contenidor cremat mentre normalitzen que l’Estat espanyol desplegui el seu exercit en països ocupats, que no s’escandalitzen de l’amnistia fiscal decretada per el Govern, que es desviuen per justificar les agressions que patim cada dia a cada cantonada de la ciutat.

Aquells violents que es dediquen a disparar en les manifestacions indiscriminadament, que trenquen costelles, fan perdre ulls, disparen a nenes, apallissen, detenen arbitràriament i ens torturen a les comissaries. Aquells violents que intenten ocultar deliberadament que el paradís d’alguns coincideix massa sovint amb l’infern d’altres.

Amb la repressió també tracten de silenciar la gran jornada que es va viure el 29 de març a Barcelona. Però, no ens fareu oblidar l’empoderament que vam sentir en aquell moment, no oblidarem com s’ha notat el treball previ dels barris i com en 20 dies ens hem organitzat, ni oblidarem els piquets que es van dur a terme a més de vint barris de Barcelona, ni les columnes baixant i trobantse amb les companyes. No oblidarem la quantitat de gent que hi havia a tot arreu, ni com ens repartíem menjar i aigua entre persones que no ens coneixíem de res. No oblidarem els aplaudiments i els crits de “foc, foc” quan es trencava l’aparador d’un banc, ni a dones grans movent contenidors, ni a nenes molt joves amb una ràbia i una actitud admirable, ni a la quantitat de gent que llançava pedres i feia barricades. No oblidarem com ja no sortim corrent quant carregueu amb les boles de goma sinó que ens quedem quietes i ens enfrontem a vosaltres. No oblidarem que ja no érem “les 200” de sempre, sinó moltíssimes més. No oblidarem que estàvem unides, ens sentíem fortes i que per unes hores guanyarem els carrers.

Sabem que, amb la col·laboració i complicitat dels “mitjans de comunicació”, intentaran fer una
campanya de criminalització titllant a les encaputxades com aquelles que aprofiten aquestos esdeveniments amb l’única finalitat de provocar disturbis i diferenciant-les d’aquelles persones que treballen cada dia al seu barri i que surten al carrer a manifestar-se contra aquesta situació que ens condemna a la misèria. No existeix tal diferència. Nosaltres som vaguistes, estudiants, antisistemes, solidàries, delinqüents, provoquem disturbis, treballem cada dia al barri, som vàndals, som companyes…ho som tot!

SABEM QUE TENEN POR I FAN BÉ EN TENIR-LA, TENIM SUFICIENTS MOTIUS PER A TRENCAR-HO TOT
PERQUÈ NOSALTRES HEM DECIDIT VIURE
ENS VEIEM ALS CARRERS


http://barcelona.indymedia.org/usermedia/application/11/octaveta_detinguts_29M_007.pdf

Leer más...

Convertim la indignació en ràbia: totes a la vaga

Leer más...

De plataformas, frentismos y otros salmorejos

¿Qué hace una idea como tú en un sitio como éste?

La izquierdas extraparlamentarias y las minorías izquierdosas con o sin representación, llevan intentando agitar las calles desde hace ya un tiempo. Con la salida del gobierno del hermano mayor, el PSOE, esa agitación se ha multiplicado y ya ha dado su mayor fruto, una pseudohuelga propagandística. Hasta aquí nada nuevo, ninguna estrategia fuera de lo común en la izquierda, que está acostumbrada a tirar de "bases" para sacar réditos políticos frente a negociaciones con el gobierno o la patronal, pero que no duda en soltar lastre cuando logra representación y poltronas.

Y es que vuelven a salir a la calle con el mismo mensaje de siempre: haced más fuerte al Estado y aupadnos al poder, que ya si eso, os solucionamos nosotros los problemas desde las alturas. Ya hace tiempo que desembarcaron en las asambleas de barrio y de nuevo emplean la estrategia de las Plataformas para presentarlas como fuerza de cambio, pero para que nada cambie.

Creemos necesario hacer un ejercicio de memoria, y algunos de nosotros un estudio de la historia (porque no vivimos la época o no éramos conscientes de los hechos) sobre el periodo de la Transición, porque veríamos cómo actuaron las fuerzas izquierdistas como el PSOE o el PCE, así como diferentes sectas marxistas que desmembraron un movimiento obrero que, si bien no estaba demasiado formado, emanaba una energía que no se recordaba en mucho tiempo en España.

Estas organizaciones fueron las encargadas de destruir cualquier tipo de conciencia, de implantar y favorecer el sistema delegacionista de las elecciones, tanto parlamentarias como sindicales; fueron las encargadas de cargarse el movimiento vecinal, de acabar con las Comisiones Obreras, que en otro momento funcionaban de un modo muy diferente...
Pero no son sólo los grandes conocidos los que deberían hacer saltar las alarmas, ya que existen infinidad de grupúsculos, tanto sindicales como políticos, que ahora se presentan como nuestros salvadores y los alentadores de la revolución, casi sin dar pistas sobre su ideología. Éstos nos llaman a la unidad, como si esta fuera posible entre los proyectos políticos y la clase explotada. Nos llaman a hacer plataformas por encima de las ideologías, nos dicen que hay que juntarse porque nos unen muchas cosas... mentira. Son estrategias perfectamente planificadas, que ya han sido utilizadas en innumerables ocasiones y que degradan al movimiento anarquista y sindical en general.

Para los grupos y grupúsculos de izquierdas lo importante es el número y no la calidad. Importa el lugar al que se llega y nunca cómo se llega, es decir, todo les vale para alcanzar sus objetivos, incluso vender a quienes en un principio le han apoyado. La estética, la visibilidad ante las cámaras, los mass-media, vuelven a ser importantes... pero lo peor de todo es que el movimiento libertario se ve impregnado de toda esta farsa obrerista y ciudadanista.

Y es que parece que ha calado, con la ayuda de una situación económica y social muy complicada, el discurso de la izquierda, de juntarse aunque no se tenga nada que ver y siempre desde las cúpulas. Ha penetrado el discurso populista de que lo Estatal es público y por ello hay que defenderlo a muerte. Hay que colaborar con otras organizaciones, aunque sepamos que son autoritarias, verticales y traidoras, en lugar de buscar la alianza con nuestros iguales. La ley del número vuelve a estar de moda y es bueno ir a una mani llena de banderas de todos los colores, aunque la gente se quede con un mensaje sesgado y piense que todos vamos a lo mismo, cuando la realidad es que unos van a pescar en el río revuelto que otros hemos contribuido a formar. No podemos decir lo que pensamos sobre los políticos, con la excusa de que las bases son trabajadoras, cuando tienen una gran responsabilidad sobre lo que ocurre, ya que siguen en las mismas Organizaciones y no se plantean marcharse, o se marchan y forman Organizaciones iguales pero con más posibilidades de trepar. No podemos criticar a los que ahora nos acompañan porque se pueden molestar y largarse; pues que se vayan, que no los queremos ni ver.

Desde la Coordinadora Anarquista del Noroeste hacemos un llamamiento a retomar la esencia libertaria de las Organizaciones, de romper con el plataformismo y la manipulación política de los que sólo tienen un interés concreto en ir de la mano con los trabajadores, para poder ascender en las escalas de poder. Es el momento de denfeder el anarquimo con todas las letras. La experiencia de la Transición, en la que una clase obrera con muchas ganas, pero poco formada e informada sobre los peligros de la izquierda, no pudo cambiar la sociedad y se dejó imbuir por las ideas "progresistas" de la izquierda, nos ha enseñado que si queremos caminar hacia la libertad, no podemos dejar que nos acompañen en el camino elementos cuya idea de libertad es el parlamento o la dictadura.

La única forma de reforzar nuestras Organizaciones es trabajar en ellas, trabajar en sus formas específicas, y dejarse de plataformismos y ambigüedades, porque son solo es una forma de diluir nuestro mensaje y debilitarnos, y al mismo tiempo, reforzamos los proyectos políticos de la izquierda que nos quiere manipular y utilizar para sacar un rédito político, una cuota de poder o una cargo de privilegio, como ser concejal o liberado sindical.

No somos mercancía
que se compra y se vende,
somos y seremos lo que queramos
y no lo que quieran que seamos.

Por la anarquía.

Grupo de Salamanca
Coordinadora Anarquista del Noroeste
Leer más...

Comunicat de Rompamos el silencio sobre la vaga general del 27 de Gener

Heu sentit parlar de nosaltres. Vos ha advertit d'açò vostra premsa,
el vostre govern i vostra policia, sempre preocupats per la seguretat
ciutadana i l'ordre públic, en altres paraules, de la vostra passivitat i
submissió. No pretenem ser un mer fantasma al que es criminalitze després de les
protestes socials, és per açò que considerem just identificar-nos
com a interlocutor.


No ens critiqueu abans d'entendre'ns, no ens apunteu amb el dit abans
de veure'ns, no ens censureu abans de parlar-nos, no ens mateu abans
de deixar-nos viure

Som la generació dels 400 euros. La del treball flexible i les ETT,
la dels sous miserables, la dels dos títols universitaris que no
serveixen per res malgrat ser cada dia més cars. La generació precària, la que
està patint de forma permanent l'eliminació de drets
laborals aconseguits amb suor i sang, i és humiliada de forma contínua
per polítics, patrons i altra gent de bé. La generació que veu com
és sotmesa en un món que s'enfonsa sense poder fer gens per a
evitar-ho, mentre masses passives de gent assisteixen mudes davant tal
espectacle.

Som els vostres fills i néts,
som la societat que heu creat,
som el resultat de generacions d'indiferència

Som la generació que ha crescut tancada entre les parets de
les vostres escoles, on se'ns ha intentat transmetre els valors de
la vostra societat, la seua subordinació, les seues desigualtats, les seues luxúries, els seus
pecats. Desgraciadament, hem d'admetre que no som els fills que
sempre heu desitjat tenir. Però encara així, som les criatures que
heu creat.

Tot ensenyant és ensenyat. Tot ensenyat és ensenyant

En efecte, nosaltres som els que eixim en les vostres televisions
incendiant mobiliari urbà i enfrontant-nos a la policia després de la vaga
general del 29 de setembre. Però som també els invisibles que no
eixim en la vostra premsa quan patim de primera mà la precarietat,
els acomiadaments improcedents, l'explotació més salvatge, la inseguretat
laboral i l'assetjament policial en les manifestacions. Som els que ens
oposem a la pau social que tant anhelen els sindicats venuts al
capital, els que embrutem les parets dels vostres bancs amb símbols
que mai interioritzareu, som les veus dissidents a les quals agradaria
callar el vostre corromput poder.

Contempla el teu treball, el no-res i la tortura participen en ell

Abans de res, hem d'avisar que no ens temeu, doncs estem amb vosaltres.
No som terroristes, ni antisistema, ni salvatges, ni encaputxats. Som
els que encara vivim, els que encara no hem rebentat de tanta comoditat,
els que sentim i patim, els que parlem i escoltem, els somiadors,
els *utopistas. Som els vostres fills i filles. Els vostres polítics, vostra
policia, el vostre sistema ens està matant A què espereu per a eixir
a defensar-nos?

No ens tireu més gasos lacrimògens, tenim raons de sobres per a plorar
pel nostre compte

S'han acabat les vostres nits tranquil·les. Estem en temps de guerra, i
per molt que vulgueu evitar-ho, tard o d'hora haureu d'escollir un
bàndol. Si trenquem és perquè no ens trenquen, si cremem és perquè no
ens cremen. Ens rebel·lem contra el sistema perquè el sistema ens està
matant, perquè estem farts del món de l'apatia i el *pasotismo. És
hora de dir ja n'hi ha prou. No és que les nostres paraules siguen cruels, cruel és
la realitat, i nosaltres, els seus intèrprets.

Adéu. Ens veurem en els carrers combatent braç a braç el pròxim 27
de gener, o ens veureu des de les vostres televisions sent perseguits i
criminalitzats de nou. La decisió és vostra. Leer más...

[Actualitzat] Mobilitzacions a tot el país contra la retallada de les pensions

Ja n'hi ha prou, les nostres vides no són un negoci !

Publicació "Ja n'hi ha prou!" (És una col·laboració de tres publicacions vinculades als moviments populars: el Catalunya, portaveu de la CGT de Catalunya i les Illes Balears, L’ACCENT periòdic popular dels Països Catalans, i el setmanari Directa.)

València (L'Horta): Manifestació de la Plataforma pels Drets Socials
dijous 27 de gener a les 19h des de la Plaça de l'Ajuntament.

Aturem les retalldes

Calendari de mobilitzacions convocades per diverses entitats al País Valencià - València (L'Horta): Manifestació de la Plataforma pels Drets Socials
dijous 27 de gener a les 19h des de la Plaça de l'Ajuntament.

- Alacant (L'Alacantí): Repartiment de pamflets el 8 i 15 de gener.
Piquets informatius 22 de gener.

- Castelló de la Plana (La Plana Alta): Repartiment de diaris i
pamflets del 17 al 21 de gener.

- Xàtiva (La Costera): Concentració divendres 21 de gener a les 20h
davant l'Ajuntament.

-L’Eliana (Camp de Túria): Concentració divendres 21 de gener a les 20h
a la plaça del País Valencià.

- Sueca (la Ribera Baixa): dissabte 29 de gener concentració contra les
retallades de les pensions a les 18h30 a la Plaça de l’Ajuntament.

- Ciutat Vella - Botànic (València): dissabte 29 de gener a les 11:30h des
de la cruïlla entre el C/ Túria i el C/ Sanchis Bergón.

# Dia 25 de gener: Jornada d’accions descentralitzades.

# Dia 27 de gener: Jornada de mobilització general en punts neuràlgics arreu del territori.


Manifest de la campanya unitària

Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.

Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d'esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.

L'aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l'explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.

Fem una crida a fer sentir la nostra veu d'una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.


Aturem la retallada de les pensions.

Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!

http://pensionspubliques.wordpress.com/ Leer más...

S'han celebrat els tres primers judicis contra els detinguts el 29-S a Barcelona

El 12 de gener al matí van tenir lloc en la Ciutat Judicial de Barcelona els primers tres judicis ràpids contra persones detingudes després de la jornada de vaga general del passat 29 de setembre. Aquell dia van ser detingudes un total de 43 persones a Barcelona.



En aquests mesos, a més de l'avanç en les investigacions, s'ha anat configurant un grup de suport a les detingudes en la vaga. Aquest grup ha convocat per al dia d'avui, juntament amb l'Assemblea de Barcelona, una concentració en solidaritat amb les persones represaliades a les portes de la Ciutat de la Justícia, a la qual han acudit unes 50 persones.

Els judicis han començat més tard del previst, a causa que el jutge titular estava malalt. Açò ha fet que el matí haja sigut ben llarga per a tothom. En el primer dels judicis, en el qual es demanava una pena d'1 any i 9 mesos de presó per a una dona que va ser detinguda en el matí del dia 29. Ha afirmat que va ser detinguda després de recriminar a una mossa la seua conducta totalment agressiva, en un moment en el qual tot estava en calma. Els mossos han declarat, de manera contradictòria, intentat fer veure que aquesta persona havia agredit prèviament a la mossa. La fiscalia no ha presentat més proves que aquestes declaracions, i la defensa ha demanat la lliure absolució per falta de proves.

En el segon dels judicis, en el qual la fiscalia demanava una pena de 3 anys de presó, altres tres mossos han tornat a intentar fer creure una versió totalment inversemblant per a justificar les acusacions de desordres públics i atemptat a l'autoritat. Han declarat molts testimonis proposats per l'advocada defensora que han posat de manifest les manques de la versió policial. De nou s'ha demanat la lliure absolució per part de la defensa per falta de proves.

En el tercer dels judicis s'ha repetit una història similar, posant de manifest la aleatorietat de les detencions que es van produir el passat 29 de setembre. La defensa també ha demanat la lliure absolució. Els tres judicis estan vists per a sentència.

Cal destacar que aquest pròxim dissabte tindrà lloc des de les 20hs de la nit una festa en el CSO L´Estella, a l'Hospitalet de Llobregat, per a traure diners per al grup de suport als detinguts, amb l'objectiu de poder pagar les despeses judicials.

Vist a Klinamen

Las direcciones de CCOO UGT negocian un acuerdo que evite una segunda huelga general

La reunión con Zapatero en la Moncloa dio un giro al diálogo social

La estrategia sindical puede haber dado un giro de ciento ochenta grados. Comisiones Obreras y UGT negocian contra reloj con el Gobierno cómo gradualizar la reforma de las pensiones, reconducir la negociación colectiva y suavizar la reforma del mercado laboral a través de la aprobación de los reglamentos que la desarrollan para evitar una nueva huelga general, prevista para finales de enero, principios en febrero.

Los secretarios generales de ambos sindicatos, Cándido Méndez e Ignacio Fernández Toxo, son conscientes del fuerte desgaste que tiene para sus organizaciones una nueva convocatoria de estas características. El fracaso de la huelga general que se convocó en el sector público contra la bajada de un 5% de los salarios, unido al limitado seguimiento de la huelga general del 29-S, les ha situado en una situación muy complicada. Una nueva huelga general les dejaría desfondados y sin recursos ante un hipotético cambio político, que previsiblemente se producirá a medio plazo. Como afirma un destacado sindicalista, “el aparato mediático de la derecha nos ha dejado en paz. Primero nos empujaron a la huelga, luego nos crucificaron con los liberados y tras el 29-S... ¿Hemos perdido su interés?”.

Los sindicatos son conscientes de que en tres años de crisis no han sido capaces de proponer un solo acuerdo –con la excepción del AINC, que como afirma José María Lacasa, secretario general de CEOE, “se firmó porque no se movió ni una coma”–. Necesitan algún tipo de resultado para demostrar a sus afiliados que el esfuerzo que les pidieron en septiembre sirvió para algo. El problema de hacer una nueva huelga es que pedirían un nuevo sacrificio salarial sin expectativas de obtener nada a cambio.

Los dos secretarios generales comprobaron en la última reunión celebrada con el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, que una segunda huelga general está llamada al fracaso, aunque resultara un éxito de seguimiento, porque el Gobierno no puede dar marcha atrás en el retraso de la jubilación a los 67 años. “No podemos ser ingenuos. El peligro de un nuevo ataque de los mercados no ha desaparecido... la reforma de las pensiones es clave para la sostenibilidad de nuestras finanzas... pido un esfuerzo de responsabilidad a los sindicatos”.

La situación se ha complicado aún más teniendo en cuenta que el Parlamento casi por unanimidad– excepto IU, BNG y ERC– ha respaldado la reforma de las pensiones del Gobierno.

Ahora el problema es saber si los sindicatos son capaces de vender esta suavización de la norma como un éxito ante sus bases o si tienen que admitir el fracaso. Los sindicatos ya han comenzado a explicarlo a sus cuadros.

De acuerdo con las actas que resumen estas reuniones, a las que ha tenido acceso La Vanguardia, se sigue rechazando la política de ajuste impuesta por el Gobierno desde mayo, pero se admite también la negociación. “Ha sido unánime la disposición a explorar todas las posibilidades de negociación, pese a lo compleja que esta pueda ser, pero dando un plazo tasado para finalizar las mismas, que no puede pasar del 10 de enero”.

El debate sobre los riesgos de un nuevo fracaso, entendido este como una movilización que no logra cambiar la política del Gobierno, ha surtido efecto entre los cuadros sindicales. Aunque no por ello han renunciado formalmente a la convocatoria. Tal como se recoge en el resumen de las reuniones, si la negociación no sale como esperan, “habrá manifestación en Madrid el 22 de enero y huelga general en febrero”.



Jubilación flexible y otra redacción del despido

A pesar de las contradicciones que puedan existir contra la huelga, los sindicatos no tendrían más remedio que hacerla si el Gobierno no les deja margen suficiente para algún tipo de triunfo visible. De momento, lo que el Ejecutivo les ha ofrecido en las reuniones confidenciales que mantienen a nivel técnico es gradualizar la reforma de la Seguridad Social.

De esta manera, ningún trabajador se jubilaría a los 67 años hasta el 2027. La medida entraría en vigor en el 2013 y afectaría a los que ahora son menores de 40 años. Quedarían fuera quienes han cotizado 36 años (el 40% de los trabajadores que se jubilarán en 15 años), quienes realicen trabajos penosos y quienes renuncien a parte de la pensión que les quede (tras la aplicación del consabido coeficiente reductor). Lo mismo sucede con la prolongación del periodo de cómputo de 15 a 25 años a razón de un año. Es decir, que la reforma no se pararía, pero se haría digerible.

El jueves el presidente dio una opción más: una nueva formulación del despido objetivo en los expedientes de regulación de empleo (ERE). La redacción del despido objetivo fue el punto más duro de la reforma laboral porque permite despedir prácticamente sin trabas. El hecho de cambiar la redacción del despido sería un cambio radical en la reforma y sin duda un éxito sindical.

Tampoco se eliminará la ultractividad de los convenios como quiere la CEOE.

Font: Alasbarricadas


----------------------------------------------

La mayoría sindical registra hoy la Huelga General del 27 de Enero. CCOO y UGT siguen negociando los derechos de la clase trabajadora con Madrid.

El Gobierno español y los sindicatos CCOO y UGT mantienen contactos "extraoficiales" para acercar posiciones sobre la reforma de las pensiones y el sistema de negociación colectiva que podrían culminar con una reunión a finales de esta semana, según informó ayer Efe. Fuentes gubernamentales dijeron a esta agencia que existen contactos con ambas centrales al objeto de alcanzar un acuerdo sobre estas dos materias.

Desde CCOO no quisieron confirmar dichos encuentros informales, aunque el secretario confederal de este sindicato, Fernando Lezcano, avanzó que la reunión oficial entre el Gobierno y los dos sindicatos se producirá a finales de esta semana. Lezcano avanzó que en dicho encuentro participarán los secretarios generales de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, y de UGT, Cándido Méndez, así como los responsables de acción sindical y de pensiones de ambas centrales. No descartó que en el encuentro, además de participar los máximos representantes del Ministerio de Trabajo e Inmigración, acudan también altos cargos de la Moncloa, ya que esta reunión es consecuencia "de la mantenida con [el presidente] Zapatero" el pasado 16 de diciembre, a la que acudieron Toxo y Méndez.

El representante de CCOO también dijo a Efe que los máximos representantes de estos dos sindicatos acudirán al encuentro con "voluntad" de acuerdo pese a que, aseguró, no aceptarán que en la reforma de las pensiones se prolongue la edad de jubilación a los 67 años.

Sobre la reforma del sistema de negociación colectiva, Lezcano señaló que UGT y CCOO rechazan tajantemente eliminar la cláusula de ultractividad de los convenios colectivos. Dicha cláusula implicaría la prórroga automática de los convenios al acabar su periodo de vigencia.

UGT sí admite contactos

Sobre este mismo asunto, fuentes de UGT reconocieron que hay contactos y explicaron que son "discretos", al tiempo que señalaron que el Consejo Confederal de UGT, que reúne a los secretarios generales de uniones y federaciones del sindicato, se reunirá el próximo lunes para valorar la situación. En la misma línea, el 11 de enero CCOO decidirá en su Consejo Confederal si convoca una huelga general en contra de la reforma del sistema de pensiones.

Quienes sí han convocado huelga general en contra de la reforma de las pensiones son los sindicatos ELA, LAB, STEE-EILAS, EHNE e Hiru, que conforman la mayoría sindical en Euskal Herria, una convocatoria a la que también se ha sumado ESK. La movilización, que supondrá el tercer paro general convocado por estas centrales en año y medio, está fijada para el 27 de enero, y será registrada esta mañana en Bilbo y en Iruñea.

Font: Kaos en la Red

Leer más...

Els venuts de CCOO tenen por del conflicte i es neguen a convocar vaga general

Ignacio Fernández Toxo recula. El secretari general de CCOO ara afirma que prefireix "esgotar" totes les posibilitats d'entensa abans que tindre que convocar una vaga general. Per altra banda es troba molest de que li hagen descobert reunint-se amb el president del govern. A Hego Euskal Herria convoquen una vaga general al 27 de Gener i organitzacions sindicals i moviments socials animen a fer vaga a tot l'estat espanyol.

Més informació a:

Toxo prefiere "agotar" las posibilidades de acuerdo antes de convocar otra huelga general
Euskal Herria: La mayoría sindical vasca convoca Huelga general el 27 de enero contra la reforma de las pensiones
CGT se dirige a sindicatos y organizaciones sociales para una nueva Huelga General

Leer más...

Huitena vaga general a Grècia

Diverses pàgines de contrainformació ens narren la huitena vaga general viscuda a Grècia ahir.

(VIDEOS) Grecia: Cientos de miles de trabajadorxs paralizan el país contra nuevas medidas de austeridad

Un resumen de lo acontecido durante el día de la huelga general en toda Grecia

[Actualización 17.00. Fotos] Arde Europa: Grecia continúa paralizada hoy jueves


Leer más...