Convocatoria de CNT. Domingo 19-F a las 12:00h en la Plaza San Agustín de Valencia.
Convocatoria de CGT. Diumenge 19 febrer a les 11h30, San Agustí. Manifestació. Bloc de la CGT. Ens vestirem de roig i negre.
Leer más...
Mostrando entradas con la etiqueta manifestacion. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta manifestacion. Mostrar todas las entradas
URGENTE: La policía tiene rodeada la manifestación estudiantil
Viernes 17 de febrero - 15:40
La policía nacional tiene rodeada la manifestación estudiantil a la altura de la comisaría de Zapadores.
Están cargando y deteniendo a gente indiscriminadamente.
SE HACE UN LLAMAMIENTO A QUE ACUDA TODA LA GENTE QUE PUEDA.
Solidaridad y lucha social!!!! Leer más...
La policía nacional tiene rodeada la manifestación estudiantil a la altura de la comisaría de Zapadores.
Están cargando y deteniendo a gente indiscriminadamente.
SE HACE UN LLAMAMIENTO A QUE ACUDA TODA LA GENTE QUE PUEDA.
Solidaridad y lucha social!!!! Leer más...
Ocho detenidos y carga policial contra las manifestaciones de estudiantes en Valencia
Hoy en Valencia la policía nos ha demostrado una vez más que están para servir y proteger (a los ricos y a los poderosos).
Noticia en Kaosenlared
Noticia en la prensa burguesa. Leer más...
Noticia en Kaosenlared
Noticia en la prensa burguesa. Leer más...
Roma en flames
Durant la darrera marxa del 15-O a Roma centenars d'anticapitalistes i antiautoritaris van repondre a la violència policial de manera contundent. Sembla que des de Roma han estés que la revolució no es farà a soles i han decidit passar a l'acció. Davant de la resposta dels anticapitalistes varis grups de sindicats i partits socialdemocràtes han començat a cridar "fora, fora" cosa no ha aturat als manifestants que han protegit amb les accions i responent a la policia.
La notícia a La Haine
Fotos a la Repubblica.it
-Videos:
Atac a un furgó de carabiniers
Enfrontaments als carrers de Roma
Atacs en la manifestació anticapitalista
segunda Leer más...
La notícia a La Haine
Fotos a la Repubblica.it
-Videos:
Atac a un furgó de carabiniers
Enfrontaments als carrers de Roma
Atacs en la manifestació anticapitalista
segunda Leer más...
Cinco heridos y 72 detenidos en la manifestación por la educación en Chile
"Lo que hoy día se vio fue una falta de liderazgo por parte de los dirigentes del movimiento estudiantil en la calle. Lo que siempre había sucedido es que había líderes que encauzaban las marchas y respetaban los trazados. Ahora no respetaron"
La manifestación celebrada este jueves en Santiago de Chile por la mejora de la educación del país ha dejado un saldo de cinco heridos, incluidos cuatro agentes de Carabineros y un civil, y 72 detenidos por desórdenes públicos, entre ellos 33 menores de 18 años, según ha informado la intendenta metropolitana, Cecilia Pérez.
Al parecer, los enfrentamientos entre carabineros y manifestantes comenzaron cuando éstos se desviaron del recorrido oficial de la marcha, que debía partir de la avenida Ecuador, continuar por la de España y desembocar en la de Blanco, donde se encuentra la Facultad de Ingeniería de la Universidad de Chile.
La intendenta ha explicado que se formaron tres columnas, una en la plaza de Italia y otra en la de Los Héroes, que no estaban autorizadas, y la de la avenida de Ecuador, que al llegar a la de Blanco y no encontrar a nadie quiso continuar hasta el parque Almagro.
"Carabineros no permitió el paso de esta columna hasta el parque Almagro y ahí se provocaron los primeros conflictos con encapuchados", ha indicado Pérez, en declaraciones recogidas por la edición digital del diario 'El Mercurio'.
Una vez dispersa la manifestación en varios frentes, grupos de encapuchados incendiario un vehículo estacionado en la calle Aldunate y saquearon el supermercado Ekono de la avenida Grajales, causando pérdidas por valor de cinco millones de pesos (7.182 euros).
En este contexto, Pérez ha responsabilizado a la Confederación de Estudiantes de Chile (CONFECH), promotora de la marcha, de los disturbios y los heridos, al no garantizar que se cumpliera el recorrido autorizado.
"Lo que hoy día se vio fue una falta de liderazgo por parte de los dirigentes del movimiento estudiantil en la calle. Lo que siempre había sucedido es que había líderes que encauzaban las marchas y respetaban los trazados. Ahora no respetaron", ha indicado.
Así, ha advertido a los estudiantes de que revisará los permisos que ha concedido para la celebración de otras manifestaciones ante la "gran desorganización" existente y el continuo "incumplimiento a la palabra tomada con la autoridad". Si bien, ha reconocido que no tiene potestad para prohibir las protestas.
Además, ha aclarado que, pese a la insistencia del alcalde capitalino, Pablo Zalaquett, no le corresponde a la Intendencia Metropolitana asumir la reparación de los daños provocados por los manifestantes.
REPROCHES DE LA CONFECH
Por su parte, el portavoz de la CONFECH y presidente de la Universidad Católica de Chile (FECU), Giorgio Jackson, ha rechazado la versión de la intendenta, acusando a los carabineros del comienzo de los enfrentamientos.
"No hubo caso, la violencia por parte de carabineros fue lo que inició los disturbios", ha aseverado, al tiempo que ha instado al Gobierno a hacer una "autocrítica".
Sin embargo, la presidenta de la CONFECH, Camila Vallejo, ha reconocido que hubo problemas para conducir la marcha. "Tratamos de hacerlo de la mejor forma, pero no dimos abasto", ha dicho, al tiempo que ha solicitado la colaboración de Carabineros de cara a futuras movilizaciones.
http://www.europapress.es/latam/chile/noticia-cinco-heridos-72-detenidos-manifestacion-educacion-chile-20110930085542.html Leer más...
La manifestación celebrada este jueves en Santiago de Chile por la mejora de la educación del país ha dejado un saldo de cinco heridos, incluidos cuatro agentes de Carabineros y un civil, y 72 detenidos por desórdenes públicos, entre ellos 33 menores de 18 años, según ha informado la intendenta metropolitana, Cecilia Pérez.
Al parecer, los enfrentamientos entre carabineros y manifestantes comenzaron cuando éstos se desviaron del recorrido oficial de la marcha, que debía partir de la avenida Ecuador, continuar por la de España y desembocar en la de Blanco, donde se encuentra la Facultad de Ingeniería de la Universidad de Chile.
La intendenta ha explicado que se formaron tres columnas, una en la plaza de Italia y otra en la de Los Héroes, que no estaban autorizadas, y la de la avenida de Ecuador, que al llegar a la de Blanco y no encontrar a nadie quiso continuar hasta el parque Almagro.
"Carabineros no permitió el paso de esta columna hasta el parque Almagro y ahí se provocaron los primeros conflictos con encapuchados", ha indicado Pérez, en declaraciones recogidas por la edición digital del diario 'El Mercurio'.
Una vez dispersa la manifestación en varios frentes, grupos de encapuchados incendiario un vehículo estacionado en la calle Aldunate y saquearon el supermercado Ekono de la avenida Grajales, causando pérdidas por valor de cinco millones de pesos (7.182 euros).
En este contexto, Pérez ha responsabilizado a la Confederación de Estudiantes de Chile (CONFECH), promotora de la marcha, de los disturbios y los heridos, al no garantizar que se cumpliera el recorrido autorizado.
"Lo que hoy día se vio fue una falta de liderazgo por parte de los dirigentes del movimiento estudiantil en la calle. Lo que siempre había sucedido es que había líderes que encauzaban las marchas y respetaban los trazados. Ahora no respetaron", ha indicado.
Así, ha advertido a los estudiantes de que revisará los permisos que ha concedido para la celebración de otras manifestaciones ante la "gran desorganización" existente y el continuo "incumplimiento a la palabra tomada con la autoridad". Si bien, ha reconocido que no tiene potestad para prohibir las protestas.
Además, ha aclarado que, pese a la insistencia del alcalde capitalino, Pablo Zalaquett, no le corresponde a la Intendencia Metropolitana asumir la reparación de los daños provocados por los manifestantes.
REPROCHES DE LA CONFECH
Por su parte, el portavoz de la CONFECH y presidente de la Universidad Católica de Chile (FECU), Giorgio Jackson, ha rechazado la versión de la intendenta, acusando a los carabineros del comienzo de los enfrentamientos.
"No hubo caso, la violencia por parte de carabineros fue lo que inició los disturbios", ha aseverado, al tiempo que ha instado al Gobierno a hacer una "autocrítica".
Sin embargo, la presidenta de la CONFECH, Camila Vallejo, ha reconocido que hubo problemas para conducir la marcha. "Tratamos de hacerlo de la mejor forma, pero no dimos abasto", ha dicho, al tiempo que ha solicitado la colaboración de Carabineros de cara a futuras movilizaciones.
http://www.europapress.es/latam/chile/noticia-cinco-heridos-72-detenidos-manifestacion-educacion-chile-20110930085542.html Leer más...
30 DE JUNY: MANIFESTACIÓ A MONTCADA PEL TREBALL DIGNE I CONTRA LES RETALLADES SOCIALS
El pròxim dijous 30 de juny, a les 19h, a l'avinguda de la Mediterrània de
Montcada
El pròxim dijous 30 de juny, a les 19h, a l'avinguda de la Mediterrània de
Montcada hi ha convocada una manfestació-perolada per mostrar el nostre
rebuig als nombrosos atacs que estan produint-se els darrers mesos contra
els nostres drets socials i laborals: el tancament d'empreses i
l'acomiadament de treballadors, l'augment dels ERO's, el creixement
salvatge de l'atur, l'augment de la precarietat laboral que suposa la
reforma laboral, l'empitjorament de l'accés a una pensió digna que suposa
la darrera reforma de les pensions, l'actual atac als convenis laborals,
els continus desnonaments de persones que no poden pagar unes hipoteques
abusives i que es veuen obligades a abandonar les seues cases...
A Montcada, municipi de l'Horta Nord, sabem ben bé quins són els efectes
de la crisi, treballadors i treballadores, aturats i aturades, homes i
dones, autòctons i immigrants, autònoms i xicotets empresaris... ho estem
patint en primera persona.
A Montcada també sabem que la crisi han de pagar-la els qui l'han
provocada, els bancs, les muntinacionals i els rics. A Montcada coneixem
els culpables de la crisi: eixos que van crear la bombolla immobiliària;
eixos que han estat rescatats amb diners públics; eixos que continuen
obtenint grans beneficis fins i tot en temps de crisi; eixos polítics que
han afavorit les reformes socials i laborals, que han beneficiat els rics
i els poderosos...
A Montcada sabem que si ens organitzem i lluitem tindrem un futur millor,
perquè el futur no està escrit i depén del que nosaltres fem ara. A
Montcada no ens enganyen i volem manifestarnos per fer-ho públic. És per
això que us convidem a assistir-hi!
Leer más...
Montcada
El pròxim dijous 30 de juny, a les 19h, a l'avinguda de la Mediterrània de
Montcada hi ha convocada una manfestació-perolada per mostrar el nostre
rebuig als nombrosos atacs que estan produint-se els darrers mesos contra
els nostres drets socials i laborals: el tancament d'empreses i
l'acomiadament de treballadors, l'augment dels ERO's, el creixement
salvatge de l'atur, l'augment de la precarietat laboral que suposa la
reforma laboral, l'empitjorament de l'accés a una pensió digna que suposa
la darrera reforma de les pensions, l'actual atac als convenis laborals,
els continus desnonaments de persones que no poden pagar unes hipoteques
abusives i que es veuen obligades a abandonar les seues cases...
A Montcada, municipi de l'Horta Nord, sabem ben bé quins són els efectes
de la crisi, treballadors i treballadores, aturats i aturades, homes i
dones, autòctons i immigrants, autònoms i xicotets empresaris... ho estem
patint en primera persona.
A Montcada també sabem que la crisi han de pagar-la els qui l'han
provocada, els bancs, les muntinacionals i els rics. A Montcada coneixem
els culpables de la crisi: eixos que van crear la bombolla immobiliària;
eixos que han estat rescatats amb diners públics; eixos que continuen
obtenint grans beneficis fins i tot en temps de crisi; eixos polítics que
han afavorit les reformes socials i laborals, que han beneficiat els rics
i els poderosos...
A Montcada sabem que si ens organitzem i lluitem tindrem un futur millor,
perquè el futur no està escrit i depén del que nosaltres fem ara. A
Montcada no ens enganyen i volem manifestarnos per fer-ho públic. És per
això que us convidem a assistir-hi!
Leer más...
15 de Maig. Manifestació a la Plaça San Agustí 18:00h. Bloc per l'autoorganització i l'abstenció
El repte que tenim davant evidentment és important, però la solució no passa per una urna, per un tornar a confiar i passar-nos altres 4 anys penedint-nos de la nostra decisió. Pensem que cal passar a l’acció i aquesta significa ABSTENCIÓ I AUTOORGANITZACIÓ.
Com ja sabeu parlar del 22 de Maig és parlar d’un repte col·lectiu davant del qual cal reflexionar. I la reflexió ha de ser global, de replantejament d’on estem i de que volem o com volem seguir i, evidentment, això implica un plantejament mínim del sistema. Trobe que s’ha anat molt ràpid a la qüestió del vot, però abans d’aquesta cal preguntar-se si votar és la millor opció que tenim. Per sort o per desgràcia aquesta opció no ha estat plantejada però alguns pensem que deuria estar-ho.
Una pregunta interessant és :¿Que diferencia a una dictadura d’una democràcia? . Actualment tots sabem on estem i precisament estem en un sistema on la corrupció és mare de tots els partits, on la justícia únicament s’entén des del partidisme; on realitzar retallades socials “és d’esquerres” on qui obté el poder li es igual l’opinió dels ciutadans. I és que nosaltres no volem un sistema on ens pregunten la nostra opinió. Creem que l’única forma d’aconseguir un mon més just és aquella on tots participem de forma activa en la presa de decisions, on els barris tenen autonomia i capacitat de decidir, on la política no és un ofici sinó un dia a dia de cada ciutadà.
Perquè estem farts de sentir vàcues promeses, de televisió manipulada, de destrucció de l’horta, de carregues policials contra Bolonya, de desallotjaments d’aturats, d’enderrocs al Cabanyal, de tortures als CIES…Mentre altres parlen de corrupció, d’AVE, es peleen per dos escons, però al final prenen canapès i brinden amb xampany a la nostra salut.
Després l’oposició diu que ells no son iguals que confiem, que les coses van a canviar, que hi ha possibilitat de fer-les d’un altra manera, de manera participativa. Peró resulta que solament ens demanen el vot, no ens volem mobilitzats, ens volen a casa tranquils, dominats, sense problemes. Per això diem no, diem que estem ací, que anem a participar i fer coses ( i aleshores: ens manen la policia).
La nostra no és una proposta que reste sinó que suma, és una proposta que vol repensar des de l’acció on estem i el que volem i creem que tothom és necessari per a construir un altra forma de prendre decisions i de viure el compromís de ser ciutadà. No demanem, sinó que estem disposats a prendre el que és nostre, i això no ens deuria de donar por i menys en aquestos temps de crisis on pareix que no tenim dret a res i que hem de ser submisos i callats.
El repte que tenim davant evidentment és important, però la solució no passa per una urna, per un tornar a confiar i passar-nos altres 4 anys penedint-nos de la nostra decisió. Pensem que cal passar a l’acció i aquesta significa ABSTENCIÓ I AUTOORGANITZACIÓ.
Leer más...
[VLC] Pròximes Convocatories a València
-Dimecres 11; 19:00 al CSO El Nido Assemblea Oberta sobre el G8 a València
-Dijous 12; 11:00 Jornada de Lluita a la UVEG, Jardí de Filosofia
-Diumenge 15; 18:30 Plaça de Sant Agustí. Manifestació de Democracia Real Ya (un grapat de col·lectius anticapitalistes han decidit recolzar la manifestació demanant l'abstenció a les pròximes elecions i clamant per una democràcia directa i assemblearia)
-------------------------------
Com ja sabeu parlar del 22 de Maig és parlar d’un repte col·lectiu davant del qual cal reflexionar. I la reflexió ha de ser global, de replantejament d’on estem i de que volem o com volem seguir i, evidentment, això implica un plantejament mínim del sistema. Trobe que s’ha anat molt ràpid a la qüestió del vot, però abans d’aquesta cal preguntar-se si votar és la millor opció que tenim. Per sort o per desgràcia aquesta opció no ha estat plantejada però alguns pensem que deuria estar-ho.
Una pregunta interessant és :¿Que diferencia a una dictadura d’una democràcia? . Actualment tots sabem on estem i precisament estem en un sistema on la corrupció és mare de tots els partits, on la justícia únicament s’entén des del partidisme; on realitzar retallades socials “és d’esquerres” on qui obté el poder li es igual l’opinió dels ciutadans. I és que nosaltres no volem un sistema on ens pregunten la nostra opinió. Creem que l’única forma d’aconseguir un mon més just és aquella on tots participem de forma activa en la presa de decisions, on els barris tenen autonomia i capacitat de decidir, on la política no és un ofici sinó un dia a dia de cada ciutadà.
Perquè estem farts de sentir vàcues promeses, de televisió manipulada, de destrucció de l’horta, de carregues policials contra Bolonya, de desallotjaments d’aturats, d’enderrocs al Cabanyal, de tortures als CIES…Mentre altres parlen de corrupció, d’AVE, es peleen per dos escons, però al final prenen canapès i brinden amb xampany a la nostra salut.
Després l’oposició diu que ells no son iguals que confiem, que les coses van a canviar, que hi ha possibilitat de fer-les d’un altra manera, de manera participativa. Peró resulta que solament ens demanen el vot, no ens volem mobilitzats, ens volen a casa tranquils, dominats, sense problemes. Per això diem no, diem que estem ací, que anem a participar i fer coses ( i aleshores: ens manen la policia).
La nostra no és una proposta que reste sinó que suma, és una proposta que vol repensar des de l’acció on estem i el que volem i creem que tothom és necessari per a construir un altra forma de prendre decisions i de viure el compromís de ser ciutadà. No demanem, sinó que estem disposats a prendre el que és nostre, i això no ens deuria de donar por i menys en aquestos temps de crisis on pareix que no tenim dret a res i que hem de ser submisos i callats.
El repte que tenim davant evidentment és important, però la solució no passa per una urna, per un tornar a confiar i passar-nos altres 4 anys penedint-nos de la nostra decisió. Pensem que cal passar a l’acció i aquesta significa ABSTENCIÓ I AUTOORGANITZACIÓ.
Leer más...
-Dijous 12; 11:00 Jornada de Lluita a la UVEG, Jardí de Filosofia
-Diumenge 15; 18:30 Plaça de Sant Agustí. Manifestació de Democracia Real Ya (un grapat de col·lectius anticapitalistes han decidit recolzar la manifestació demanant l'abstenció a les pròximes elecions i clamant per una democràcia directa i assemblearia)
-------------------------------
Com ja sabeu parlar del 22 de Maig és parlar d’un repte col·lectiu davant del qual cal reflexionar. I la reflexió ha de ser global, de replantejament d’on estem i de que volem o com volem seguir i, evidentment, això implica un plantejament mínim del sistema. Trobe que s’ha anat molt ràpid a la qüestió del vot, però abans d’aquesta cal preguntar-se si votar és la millor opció que tenim. Per sort o per desgràcia aquesta opció no ha estat plantejada però alguns pensem que deuria estar-ho.
Una pregunta interessant és :¿Que diferencia a una dictadura d’una democràcia? . Actualment tots sabem on estem i precisament estem en un sistema on la corrupció és mare de tots els partits, on la justícia únicament s’entén des del partidisme; on realitzar retallades socials “és d’esquerres” on qui obté el poder li es igual l’opinió dels ciutadans. I és que nosaltres no volem un sistema on ens pregunten la nostra opinió. Creem que l’única forma d’aconseguir un mon més just és aquella on tots participem de forma activa en la presa de decisions, on els barris tenen autonomia i capacitat de decidir, on la política no és un ofici sinó un dia a dia de cada ciutadà.
Perquè estem farts de sentir vàcues promeses, de televisió manipulada, de destrucció de l’horta, de carregues policials contra Bolonya, de desallotjaments d’aturats, d’enderrocs al Cabanyal, de tortures als CIES…Mentre altres parlen de corrupció, d’AVE, es peleen per dos escons, però al final prenen canapès i brinden amb xampany a la nostra salut.
Després l’oposició diu que ells no son iguals que confiem, que les coses van a canviar, que hi ha possibilitat de fer-les d’un altra manera, de manera participativa. Peró resulta que solament ens demanen el vot, no ens volem mobilitzats, ens volen a casa tranquils, dominats, sense problemes. Per això diem no, diem que estem ací, que anem a participar i fer coses ( i aleshores: ens manen la policia).
La nostra no és una proposta que reste sinó que suma, és una proposta que vol repensar des de l’acció on estem i el que volem i creem que tothom és necessari per a construir un altra forma de prendre decisions i de viure el compromís de ser ciutadà. No demanem, sinó que estem disposats a prendre el que és nostre, i això no ens deuria de donar por i menys en aquestos temps de crisis on pareix que no tenim dret a res i que hem de ser submisos i callats.
El repte que tenim davant evidentment és important, però la solució no passa per una urna, per un tornar a confiar i passar-nos altres 4 anys penedint-nos de la nostra decisió. Pensem que cal passar a l’acció i aquesta significa ABSTENCIÓ I AUTOORGANITZACIÓ.
Leer más...
[VLC] 1º de Maig, Bloc Anticapitalista
A les mobilitzacions del 1º de Maig hi haurà un Bloc Anticapitalista en la línia del Bloc Autònom i Anticapitalista en la manifestació contra la retallada de les pensions, al qual esteu totes i tots convidats.
Manifestació 1ºMaig: Plaça San Agustí-Valencia 12:00 H
Es necessari tornar a eixir als carrers i reivindicar el que es nostre. El problema no és la crisi sinó un sistema econòmic que es basa en l'explotació i la misèria de la gent, una economia insostenible basada en bombolles especulatives que ens duguen a crisis cícliques i cada volta més fortes. Davant aquesta situació es necessari impulsar de nou projectes assemblearis i combatius com ja estan fent a altres indrets de l'estat espanyol (l'Assemblea de Barcelona, les Assemblees d'Aturats d'Euskadi, etc) i tindre clar que no els anem a deixar seguir beneficiant-se de la nostra situació.
Estem patint i vivint temps complicats, tant per la situació social, política i econòmica (reformes que afavoreixen als empresaris, corrupció política, atur, etc) com per l'esceptisme col·lectiu davant les iniciatives que tracten de d'autoorganitzar-se i plantar cara al sistema actual. Mentre que tot el mediterrani està en ebullició (Tunisia, Egipte,Itàlia, Grècia) i part d'Europa també (Islandia, Londres, França) ací mirem amb resignació com els poders polítics i econòmics ataquen les
conquistes històriques assolides, baix la promesa d'eixir de la crisi,acabar amb l'atur, etc.
Totes i tots som concients de que ens estan enganyant, que és una mentida, que el sistema econòmic actual només crea precarietat i crisis cícliques, i que la situació actual només es solventarà si treballadors, joves, immigrants, pensionistes i aturats acceptem viure pitjor del que ja viviem. I el més increible de tot, es que ho estem acceptant.
A hores d'ara el capital (empresaris, banquers, corruptes, etc) està estirant la corda cap a els seus interessos i no s'està trobant cap tipus de resistència, i per això s'estem trobant amb la reforma laboral, la reforma de les pensions, el pacte de la competivitat, la precarització de les nostes vides, etc.
Es necessari tornar a eixir als carrers i reivindicar el que es nostre. El problema no és la crisi sinó un sistema econòmic que es basa en l'explotació i la misèria de la gent, una economia insostenible basada en bombolles especulatives que ens duguen a crisis cícliques i cada volta més fortes. Davant aquesta situació es necessari impulsar de nou projectes assemblearis i combatius com ja estan fent a altres indrets de l'estat espanyol (l'Assemblea de Barcelona, les Assemblees d'Aturats d'Euskadi, etc) i tindre clar que no els anem a deixar seguir beneficiant-se de la nostra situació. A hores d'ara hi ha que tindre clar que ningú vindrà a lluitar per nosaltres i tan sols amb les nostres ferramentes podrem plantar cara davant d'aquesta situació, no podem esperar des del sofa que esclate una revolució del no res.
Ja som uns quants els que diem PROU!
Davant la seua crisi
QUE SE'N VAGEN TOTS!
Leer más...
Manifestació 1ºMaig: Plaça San Agustí-Valencia 12:00 H
Es necessari tornar a eixir als carrers i reivindicar el que es nostre. El problema no és la crisi sinó un sistema econòmic que es basa en l'explotació i la misèria de la gent, una economia insostenible basada en bombolles especulatives que ens duguen a crisis cícliques i cada volta més fortes. Davant aquesta situació es necessari impulsar de nou projectes assemblearis i combatius com ja estan fent a altres indrets de l'estat espanyol (l'Assemblea de Barcelona, les Assemblees d'Aturats d'Euskadi, etc) i tindre clar que no els anem a deixar seguir beneficiant-se de la nostra situació.
Estem patint i vivint temps complicats, tant per la situació social, política i econòmica (reformes que afavoreixen als empresaris, corrupció política, atur, etc) com per l'esceptisme col·lectiu davant les iniciatives que tracten de d'autoorganitzar-se i plantar cara al sistema actual. Mentre que tot el mediterrani està en ebullició (Tunisia, Egipte,Itàlia, Grècia) i part d'Europa també (Islandia, Londres, França) ací mirem amb resignació com els poders polítics i econòmics ataquen les
conquistes històriques assolides, baix la promesa d'eixir de la crisi,acabar amb l'atur, etc.
Totes i tots som concients de que ens estan enganyant, que és una mentida, que el sistema econòmic actual només crea precarietat i crisis cícliques, i que la situació actual només es solventarà si treballadors, joves, immigrants, pensionistes i aturats acceptem viure pitjor del que ja viviem. I el més increible de tot, es que ho estem acceptant.
A hores d'ara el capital (empresaris, banquers, corruptes, etc) està estirant la corda cap a els seus interessos i no s'està trobant cap tipus de resistència, i per això s'estem trobant amb la reforma laboral, la reforma de les pensions, el pacte de la competivitat, la precarització de les nostes vides, etc.
Es necessari tornar a eixir als carrers i reivindicar el que es nostre. El problema no és la crisi sinó un sistema econòmic que es basa en l'explotació i la misèria de la gent, una economia insostenible basada en bombolles especulatives que ens duguen a crisis cícliques i cada volta més fortes. Davant aquesta situació es necessari impulsar de nou projectes assemblearis i combatius com ja estan fent a altres indrets de l'estat espanyol (l'Assemblea de Barcelona, les Assemblees d'Aturats d'Euskadi, etc) i tindre clar que no els anem a deixar seguir beneficiant-se de la nostra situació. A hores d'ara hi ha que tindre clar que ningú vindrà a lluitar per nosaltres i tan sols amb les nostres ferramentes podrem plantar cara davant d'aquesta situació, no podem esperar des del sofa que esclate una revolució del no res.
Ja som uns quants els que diem PROU!
Davant la seua crisi
QUE SE'N VAGEN TOTS!
Leer más...
[9 abril] Manifestació pel tancament de la Central Nuclear de Cofrentes
Dissabte, 9 d'abril - 18´30 h. Plaça de Sant Agustí (València)
"Viure bé, sense nuclears. Tanquem Cofrents"
Convoquen: Plataforma Tanquem Cofrents i Plataforma No al ATC de Zarra.
Després de la marxa antinuclear del passat diumenge 13 de març a La Vall d’Aiora, la plataforma Tanquem Cofrents eixirà al carrer de nou el pròxim dissabte 9 d’abril per a mostrar el rebuig social a l’energia nuclear i demanar el tancament de la central de Cofrents. A més a més, també serà una nova oportunitat per a mostrar la solidaritat i el condol del poble valencià amb les víctimes del terratrémol i el tsunami de Japó, que ha desencadenat el segon accident nuclear més greu de la història, el de la central nipona de Fukushima. Nuclear? No, gràcies. Ens sobren els motius:
- L’energia nuclear és molt perillosa: Hi ha hagut ja molts accidents nuclears greus en la indústria civil -Txernòbil (1986, Ucraïna), Kyshtym (1957, Rússia), Harrisburg (1979, EE.UU), Windscale Pile (1957, Regne Unit)- i el més recent Fukushima (2011, Japó), les conseqüències del qual seran comparables a les de la catàstrofe Txernòbil. En quant a Cofrents, només en els últims 10 anys hi ha hagut 102 “successos” que afectaven la seguretat, 25 parades no programades i 6 prealertes de seguretat. A més, esta situada en una zona d’intensitat sísmica mitjana, quan només està dissenyada per a suportar un terratrémol de 6-6’5 graus Richter.
- L’energia nuclear és cara: El cost real del kwh nuclear a Espanya és una mica més de 0’1 €, el més car de totes les formes de generació, i amb tendència a pujar, ja que el preu de l’urani està augmentant exponencialment. A més a més, les noves mesures de seguretat que s’exigiran a arrel de l’accident de Fukushima, com ja va passar amb el de Txernòbil, són molt costoses. Cal destacar que a les companyies elèctriques sí els ix rendible tindre centrals nuclears perquè, a més de les enormes ajudes públiques rebudes, una gran part dels seus costos estan socialitzats. És a dir, els paguem tota la ciutadania, com la gestió dels residus, les carreteres d’evacuació, els programes de protecció civil, els segurs de funcionament i, per descomptat, les conseqüències en cas d’accident.
- L’energia nuclear no és necessària: A Espanya l’electricitat d’origen nuclear aporta al voltant d’un 20% del total, mentre que les renovables aporten el 35-40%. I concretament les noves energies renovables (eòlica, solar, biomassa), instal·lades en els últims 8 anys estan aportant, en el temps que portem de 2011, el 22% del total. És per tant totalment factible continuar desenvolupant les energies renovables per a substituir tota la contribució de la nuclear, a més que hi ha un ampli marge per a reduir el consum, i per tant la generació elèctrica per mitjà de mesures d’estalvi i eficiència energètica. És més, donat el sobredimensionament del sistema elèctric espanyol, es podrien tancar demà totes les centrals nuclears només posant en marxa algunes de les centrals de gas que estan ara parades. Tampoc no és cert que si no produïm energia nuclear l’hàgem d’importar. Espanya exporta des de fa molts anys el 2-3% de la seua producció elèctrica neta, i últimament exportem, fins i tot, a França.
- L’energia nuclear no evita el canvi climàtic: Encara que és veritat que durant l’operació d’una central no hi ha quasi emissions de CO2 , si n’hi ha durant les operacions de mineria, polvorització de la roca, purificació i enriquiment de l’urani, així com en el seu transport. I també durant la construcció i desmantellament de les centrals i en la gestió dels seus residus. S’estima que les emissions mitjanes de la indústria nuclear en el món són 66 g de CO2/kwh, menys que el gas, el fuel o el carbó, però molt més que qualsevol renovable. I la tendència és que augmente, ja que la riquesa de mineral d’urani cada vegada és menor, la qual cosa obliga a extraure i triturar cada vegada més tones de roca per a extraure el mateix urani i produir la mateixa energia.
- L’energia nuclear no evita la dependència energètica: Tot l’urani que s’utilitza a Espanya ve d’altres països, entre els que es troben alguns tan “estables” com Rússia, Namíbia i Níger. El pas tecnològicament més difícil per a l’obtenció del combustible nuclear, l’enriquiment de l’urani, només es realitza en uns pocs països, entre els que no es troba Espanya.
Volem i podem viure sense nuclears!!!
T’esperem el pròxim dissabte a la manifestació!!!
Leer más...
[VLC] Manifestació 27 de Març a la MalvaRosa
L'Associació de Veïns de La Patacona, amb la col·laboració de l'Associació de Veïns "Amics de la Malva" i d'altres Associacions veinals i grups de veins del Cabanyal, Natzaret i Port SaPlaya, convoquen Manifestació aquest diumenge 27 de Març contra el projecte d'Accés Nord a la ciutat de València que ens afectaria molt negativament a la ciutadania dels Poblats Maritims i Alboraia. Eixirà a les 11h de la Plaça Joan Baptista Basset i passarà pel Passeig Marítim de la Malva-rosa.
La Plaça J. B. Basset és a la altura del Restaurant "La Ferradura" al mateix Paseig Marítim. http://goo.gl/9N3H9
* A nuestro juicio, es una infraestructura innecesaria porque existe un ferrocarril infrautilizado de doble vía que conecta el puerto de Valencia con Sagunto.
* El origen del nuevo trazado de la fase I del repetido acceso hay que buscarlo en las ilegalidades urbanísticas cometidas precisamente en la zona donde arranca este nuevo trazado.
* Se desconoce por donde discurrirá, en el caso de que se construya, la fase II de dicho acceso, lo que vicia radicalmente la modificación de la fase I del mismo.
* La distancia de la autovía proyectada a las viviendas y centros dotacionales (escuela primaria) ya existentes es de unos veinte/treinta metros.
* A nuestro juicio resulta necesario tramitar y aprobar, en su caso, una nueva declaración de impacto ambiental
Leer más...
La Plaça J. B. Basset és a la altura del Restaurant "La Ferradura" al mateix Paseig Marítim. http://goo.gl/9N3H9
* A nuestro juicio, es una infraestructura innecesaria porque existe un ferrocarril infrautilizado de doble vía que conecta el puerto de Valencia con Sagunto.
* El origen del nuevo trazado de la fase I del repetido acceso hay que buscarlo en las ilegalidades urbanísticas cometidas precisamente en la zona donde arranca este nuevo trazado.
* Se desconoce por donde discurrirá, en el caso de que se construya, la fase II de dicho acceso, lo que vicia radicalmente la modificación de la fase I del mismo.
* La distancia de la autovía proyectada a las viviendas y centros dotacionales (escuela primaria) ya existentes es de unos veinte/treinta metros.
* A nuestro juicio resulta necesario tramitar y aprobar, en su caso, una nueva declaración de impacto ambiental
Leer más...
Contra l'alta tensió... bicifestació !!!
només cal vindre amb una bicicleta, tricicle, monocicle, bicicle o tàndem ( si te clàxon millor encara).
bicifestem-nos!! Leer más...
Marchas contra las prisiones: Zuera (Zaragoza) y Topas (Salamanca)
X Marcha contra la Macrocárcel de Zuera
El diez de abril del 2011 se celebra la décima edición de la Marcha contra la Macrocárcel de Zuera (Zaragoza). Este hecho, que la verdad nos produce un poco de vértigo a las personas que comenzamos este proyecto apenas cinco meses después de la inauguración del Centro (junio del 2001), nos obliga a reflexionar sobre estos diez años de lucha anticarcelaria, compartir con todos y todas nuestros recuerdos, reivindicaciones, y¿ por qué no?, preocupaciones sobre el futuro de esta iniciativa.
La Iniciativa Ciudadana contra la Macrocárcel nació poco antes de la apertura del Centro Penitenciario con vocación integradora de los movimientos sociales de la ciudad de Zaragoza y amparada por la veterana A.S.A.P.A. (Asociación de Seguimiento y Apoyo de Presos y Presas de Aragón), de hecho fue la presentación de un informe de este colectivo lo que nos aglutinó.
La antigua cárcel de Torrero, en el casco urbano de Zaragoza, fue para muchos colectivos de la ciudad (antimilitaristas, ecologistas, anarquistas y autónomos) un símbolo de la lucha antirrepresiva. Se realizaban muchas concentraciones en sus puertas y muchas manifestaciones acababan allí. La apertura del centro de Zuera (a 50 km. de la ciudad y en medio de la nada) suponía la invisibilización de la cárcel de cara a la sociedad. Los movimientos sociales decidimos que, al menos una vez al año, debíamos recordar a la gente que el “talego” seguía allí, que los/as presos/as debían sentir la solidaridad del pueblo de cerca, y la gente debía de ponerle “cara” a la cárcel de Zaragoza.
No olvidamos en aquellas primeras reivindicaciones que las consecuencias más prácticas y negativas de este cambio de ubicación las sufren los/as familiares y allegados/as que tiene que hacer kilómetros para realizar las visitas, con el agravante de que no hay más que un par de autobuses sólo los fines de semana. Si eres un familiar de preso/a que además sufre la dispersión y no tienes coche, la situación es tremendamente complicada.
Torrero era un centro muy viejo con capacidad para unas 300 personas, y ciertamente estaba saturado, ya que por más de ocho años (durante el tiempo que se retrasó la apertura de la macrocárcel) no se hizo ninguna inversión, el módulo de cumplimiento para mujeres, por ejemplo, era un habitáculo de reducidas dimensiones donde todavía había celdas colectivas. Zuera se presentó a la sociedad como un centro moderno y equipado con capacidad para 1.008 personas, pero en realidad, lejos de superar el hacinamiento, éste se dispara, un año tras su apertura ya se completó y vamos sumando hasta los aproximadamente 1.800 presos/as que alberga en la actualidad. El sistema de macrocárcel conlleva la falta de asistencia sanitaria y psicológica, talleres, actividades, programas de rehabilitación y reinserción, etc. Quisimos también exponer que las macrocárceles conllevan un modelo despersonalizado de cumplimiento de condena donde pasas a ser un número, donde los conceptos de tratamiento individual se quedan en meras palabras.
Crear debate social sobre el Sistema Penitenciario español y la cultura punitiva fue otra de nuestras prioridades. Así, con nuestros comunicados, charlas y otras actividades previas pretendimos informar y discutir cada año sobre temas relacionados con las cárceles; desde menores y reforma hasta la transexualidad en prisión, pasando por penas de larga duración, salud, consecuencias en el entorno familiar, tortura, muerte en prisión, dispersión, el negocio de la cárcel, migración...etc.
Desgraciadamente siguen de actualidad las razones que nos llevaron a celebrar esa primera marcha el11 de Noviembre de 2001, actualmente el Estado Español es el país de Europa que más encarcela. Pese a no ser uno de los países con mas tasa de delincuencia , es el país con mayor número de personas presas, más de 76.000 frente a los 50.000 de hace una década. Se han endurecido las penas de prisión (reforma penal de 1995, Doctrina Parot..) y no se han dedicado esfuerzos para posibilitar la aplicación de otras penas diferentes a la prisión recogidas en el código penal.
Las políticas policiales y penales actuales inflan los castigos a la pequeña delincuencia, persiguen delitos de poca repercusión social y encubren otros de mayor trascendencia, profundizan en la exclusión de las personas presas, vulnerando la propia legislación. Las políticas sociales de control clientelizan a la población marginada, criminalizan a los inmigrantes pobres, lo que sirve de pretexto a la justicia penal punitiva y a todo el gasto que conlleva esta industria de control social.
Ni la cárcel, ni la marginación, ni la pobreza, van a dejar de existir sin un cambio previo en la percepción social, percepción condicionada por un dispositivo perfectamente organizado y formado por políticos, jueces, abogados, fiscales, policías, psicólogos, trabajadores sociales, educadores y comunicadores.
Desde esta Iniciativa, seguimos proponiendo acabar con el sistema punitivo que perpetúa las injusticias sociales y apostar por políticas educativas y de reinserción eficaces, subrayando la importancia de buscar una solución social a los conflictos.
Echando la vista atrás, creemos que hemos provocado un debate necesario entre los movimientos sociales y los medios sobre la cuestión carcelaria, un debate que siendo realistas no es prioritario para muchos colectivos y agentes sociales de la ciudad, la Marcha también nos ha permitido compartir con otras organizaciones del estado nuestras inquietudes y luchas, invitándoles a participar en las actividades previas y en la propia marcha así, han pasado por Zaragoza gentes de Madrid, Barcelona, Galiza, Euskal Herria..etc compartiendo con nosotras estos años de trabajo.
Indiscutiblemente aún nos falta mucho camino por recorrer, aún estamos lejos de provocar que los movimientos sociales de la ciudad integren esta lucha en su trabajo global y en sus reivindicaciones, que hagan suya esta lucha que es de todos y de todas, y aún estamos lejos de que la Marcha contra la Macrocárcel de Zuera sea multitudinaria, y que llegue a los/as familiares y los/as presos/as como vehículo para integrar sus protestas y propuestas..., en eso estamos.
Antes de acabar, queremos recordar los “días D”, agradeciendo primero a todas las personas que se han acercado a alguna de sus ediciones y a las que se escriben con presos/as a raíz de los talleres de cartas, a los/as que han hecho posible Radio Hawai y que se nos escuche ese día desde las celdas, a las gentes del teatro, la txalaparta y las batukadas, a los/as encargados de las proyecciones, las distris, las comidas y los vermús, a los técticos de sonido y todos los grupos de hardcore, punk, rock, rap y flamenco que han tocado y a todos los colectivos y grupos de apoyo a presos/as que han dado charlas informativas ese día.Gracias también a los diseñadores de los carteles y de la web por la calidad de su trabajo desinteresado y en fin, a todos y todas lo que se han involucrado en este proyecto.
No queremos diez años más de marcha si esto implica diez años más de macrocárcel, pero si que queremos diez años mas de ilusión de la gente nueva y de representantes de diferentes colectivos que abarquen el espectro social, para que este debate llegue a todos los rincones posibles.
Os esperamos a todos y a todas (de aquí, de allá y de más allá) a participar en la organización y a asistir a X Marcha contra la macrocárcel de Zuera y sus actividades previas y darle así el impulso que se merece.
Abajo los muros de las prisiones.
Las cárceles no sirven, las macrocárceles tampoco.
Iniciativa Ciudadana contra las Macrocárceles
http://marchazuera.noblezabaturra.org
marchazuera@yahoo.es
************************************************************************
XV Marcha a Topas el 27 de marzo
“Quince años son los que aquí llevamos, quince años dando voz a aquellos a los que ocultaron tantos muros y tantas rejas, aquellos a los que el desinterés y la pasividad condenaron al silencio”
¿Cómo abordar el tema de la cárcel? ¿Qué podríamos decir de esta realidad?
Podríamos decir que la cárcel es un medio para reinsertar a las personas con conductas “antisociales”, pero es mentira, la tasa de reincidencia es altísima porque en un sitio donde las humillaciones, las torturas, los barrotes y las pastillas están tan presentes es imposible cualquier forma de reinserción.
Podríamos decir que ante el aumento de la criminalidad, la cárcel es la única herramienta para poner fin a esta situación, pero es mentira, España ha incrementado año tras año el número de reclusos (hasta alcanzar el más alto de la UE) mientras que la tasa de criminalidad prácticamente no ha variado. ¿Cómo se explica esto?
Podríamos decir que la cárcel es para encerrar a los pederastas, los violadores y los asesinos, pero es mentira, en palabras de Mercedes Gallizo (directora general de Instituciones Penitenciarias), la cárcel “está llena de pobres, enfermos y drogadictos”, la mayoría de las personas presas lo están por robos y trapicheos.
Los típicos comentarios sobre la cárcel no están infundados en un análisis serio de la realidad carcelaria, son producto de prejuicios y de la visión intencionada con la que los medios de comunicación y la clase política nos bombardean diariamente.
Por ello, pretendemos realizar estas jornadas para abrir espacios de debate y denuncia porque es necesario generar brechas donde se fuguen nuestros gritos y consigan callar a los que detentan el poder, en esto estamos y esperamos que podamos encontrarnos en el camino. Por eso, te invitamos a participar en estas actividades.
Ni aislamiento, ni dispersión, ni enferm@s en prisión.
A partir del 24 de marzo se celebrarán unas jornadas como preparación para la marcha
Marcha a Topas
Leer más...
Tanquem Cofrents! Marxa el diumenge 13 de març
Per a demanar el tancament de la central nuclear el diumenge 13 de març es reprenen les marxes dels anys 80.
Autobús gratuït des de València. Eixida 9:30 hores. Places Limitades. Dinar en Aiora.
Per apuntar-se a l’autobús i al dinar envia un correu a tanquemcofrents@gmail.com fins el dimecres 9 de març. Si no vens en autobús també pots apuntar-te al dinar indicant-lo. Leer más...
[Barcelona] Els Mossos d’Esquadra desallotgen la Casa de la Vaga
 |
| Foto de "ElPeriodico.com" |
La Haine ha fet un seguiment especial de la manifestació
A més a més:
-Comunicat de la CGT
- Vídeo de la manifestació
Més informació a http://assembleadebarcelona.com
Leer más...
Activitats a València contra les retallades de les pensions. 27 de Gener Manifestació contra la reforma de les pensions. Bloc autònom i anticapitalista
Davant la reforma de les pensions hi han convocades varies vagues (Catalunya, EH, Galiza), a més a més, una jornada de lluita i una manifestació a València convocada per la Plataforma pel Drets Socials el 27 de gener a les 19:00 hores en la Plaça del Ajuntament i activitats al llarg de la setmana, clika en "leer más" per veure l'agenda completa.
Des dels mitjans de comunicació, el govern i la patronal ens asseguren que les úniques alternatives són: la reforma laboral, de les pensions, la precarització del treball, l’acomiadament lliure, etc. Aquestes són les seues opcions i intentar negociar amb els que estan disposats a convertir-nos en els seus esclaus no és el camí que hem de seguir.
Des de Grècia fins a França passant per les mobilitzacions d’Itàlia, Tunisia, Anglaterra,etc. Ha sigut en tots els casos l’autoorganització dels propis afectats qui ha aconseguit articular una resistència davant els atacs del capitalisme.
El cas del pactisme ens duu a més atur, més precarietat i més restricció de les llibertats de tots aquells que no tenim una situació privilegiada en aquest sistema. Els sindicats, subvencionats per l’estat, estan intentant desarticular una resposta directa i el govern actua com a titella dels mercats, banca i patronal.
Davant aquestos atacs és necessari prendre els carrers, demostrar la ràbia, trencar amb l’immobilisme de la nostra ciutat. A Galiza, Euskal Herriak i Catalunya han començat a sorgir una sèrie d’iniciatives assembleàries que estan organitzant la resposta col·lectiva com la vaga general del 27 de gener. A més a més, és necessari fomentar l’autogestió i la solidaritat; crear alternatives no mercantilitzables i fora de la lògica consumista, aquestes són eines que desestabilitzen el sistema.
Ningú lluitarà per nosaltres, així que si no som els precaris, immigrants, joves, treballadors, aturats qui defensem els nostres interessos i caminem cap a l’autonomia, no seran altres qui ens traguen de l’actual situació. Estendre l’autoorganització a tots els àmbits de la nostra vida és imprescindible per articular la resistència contra qui ens oprimeix; crear lligams entre els que estem en la mateixa situació és fonamental per anar construint les nostres alternatives.
NO ANEM A NEGOCIAR AMB LES NOSTRES VIDES
AUTÒNOMS I ANTICAPITALISTES
---------------------------------------
Mou-te pels teus drets!
Convocatòries dels pròxims dies:
1 "COM ENS AFECTARÀ LA RETALLADA DE LES PENSIONS?"
Dimarts 25 de gener a les 19h
ASSEMBLEA VEÏNAL INFORMATIVA
locals de l'Associació de Veïns "El Palleter" de Velluters
C/ Roger de Flor 10
2 MANIFESTACIÓ: "NO A LA RETALLADA DE LES PENSIONS"
Dijous 27 de gener a les 19h
Plaça de l'Ajuntament (València)
3 CERCAVILA PEL BARRI CONTRA LA RETALLADA DE LES PENSIONS
Dissabte 29 de gener a les 11:30h
c/ Túria creuament amb c/ Sanchis Bergón
Les nostres vides no són un negoci!
Leer más...
Des dels mitjans de comunicació, el govern i la patronal ens asseguren que les úniques alternatives són: la reforma laboral, de les pensions, la precarització del treball, l’acomiadament lliure, etc. Aquestes són les seues opcions i intentar negociar amb els que estan disposats a convertir-nos en els seus esclaus no és el camí que hem de seguir.
Des de Grècia fins a França passant per les mobilitzacions d’Itàlia, Tunisia, Anglaterra,etc. Ha sigut en tots els casos l’autoorganització dels propis afectats qui ha aconseguit articular una resistència davant els atacs del capitalisme.
El cas del pactisme ens duu a més atur, més precarietat i més restricció de les llibertats de tots aquells que no tenim una situació privilegiada en aquest sistema. Els sindicats, subvencionats per l’estat, estan intentant desarticular una resposta directa i el govern actua com a titella dels mercats, banca i patronal.
Davant aquestos atacs és necessari prendre els carrers, demostrar la ràbia, trencar amb l’immobilisme de la nostra ciutat. A Galiza, Euskal Herriak i Catalunya han començat a sorgir una sèrie d’iniciatives assembleàries que estan organitzant la resposta col·lectiva com la vaga general del 27 de gener. A més a més, és necessari fomentar l’autogestió i la solidaritat; crear alternatives no mercantilitzables i fora de la lògica consumista, aquestes són eines que desestabilitzen el sistema.
Ningú lluitarà per nosaltres, així que si no som els precaris, immigrants, joves, treballadors, aturats qui defensem els nostres interessos i caminem cap a l’autonomia, no seran altres qui ens traguen de l’actual situació. Estendre l’autoorganització a tots els àmbits de la nostra vida és imprescindible per articular la resistència contra qui ens oprimeix; crear lligams entre els que estem en la mateixa situació és fonamental per anar construint les nostres alternatives.
NO ANEM A NEGOCIAR AMB LES NOSTRES VIDES
AUTÒNOMS I ANTICAPITALISTES
---------------------------------------
Mou-te pels teus drets!
Convocatòries dels pròxims dies:
1 "COM ENS AFECTARÀ LA RETALLADA DE LES PENSIONS?"
Dimarts 25 de gener a les 19h
ASSEMBLEA VEÏNAL INFORMATIVA
locals de l'Associació de Veïns "El Palleter" de Velluters
C/ Roger de Flor 10
2 MANIFESTACIÓ: "NO A LA RETALLADA DE LES PENSIONS"
Dijous 27 de gener a les 19h
Plaça de l'Ajuntament (València)
3 CERCAVILA PEL BARRI CONTRA LA RETALLADA DE LES PENSIONS
Dissabte 29 de gener a les 11:30h
c/ Túria creuament amb c/ Sanchis Bergón
Les nostres vides no són un negoci!
Leer más...
[Actualitzat] Mobilitzacions a tot el país contra la retallada de les pensions
Ja n'hi ha prou, les nostres vides no són un negoci !
Publicació "Ja n'hi ha prou!" (És una col·laboració de tres publicacions vinculades als moviments populars: el Catalunya, portaveu de la CGT de Catalunya i les Illes Balears, L’ACCENT periòdic popular dels Països Catalans, i el setmanari Directa.)
València (L'Horta): Manifestació de la Plataforma pels Drets Socials
dijous 27 de gener a les 19h des de la Plaça de l'Ajuntament.
Aturem les retalldes
Calendari de mobilitzacions convocades per diverses entitats al País Valencià - València (L'Horta): Manifestació de la Plataforma pels Drets Socials
dijous 27 de gener a les 19h des de la Plaça de l'Ajuntament.
- Alacant (L'Alacantí): Repartiment de pamflets el 8 i 15 de gener.
Piquets informatius 22 de gener.
- Castelló de la Plana (La Plana Alta): Repartiment de diaris i
pamflets del 17 al 21 de gener.
- Xàtiva (La Costera): Concentració divendres 21 de gener a les 20h
davant l'Ajuntament.
-L’Eliana (Camp de Túria): Concentració divendres 21 de gener a les 20h
a la plaça del País Valencià.
- Sueca (la Ribera Baixa): dissabte 29 de gener concentració contra les
retallades de les pensions a les 18h30 a la Plaça de l’Ajuntament.
- Ciutat Vella - Botànic (València): dissabte 29 de gener a les 11:30h des
de la cruïlla entre el C/ Túria i el C/ Sanchis Bergón.
# Dia 25 de gener: Jornada d’accions descentralitzades.
# Dia 27 de gener: Jornada de mobilització general en punts neuràlgics arreu del territori.
Manifest de la campanya unitària
Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.
Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.
Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d'esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.
L'aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l'explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.
Fem una crida a fer sentir la nostra veu d'una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.
Aturem la retallada de les pensions.
Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!
http://pensionspubliques.wordpress.com/ Leer más...
Publicació "Ja n'hi ha prou!" (És una col·laboració de tres publicacions vinculades als moviments populars: el Catalunya, portaveu de la CGT de Catalunya i les Illes Balears, L’ACCENT periòdic popular dels Països Catalans, i el setmanari Directa.)
València (L'Horta): Manifestació de la Plataforma pels Drets Socials
dijous 27 de gener a les 19h des de la Plaça de l'Ajuntament.
Aturem les retalldes
Calendari de mobilitzacions convocades per diverses entitats al País Valencià - València (L'Horta): Manifestació de la Plataforma pels Drets Socials
dijous 27 de gener a les 19h des de la Plaça de l'Ajuntament.
- Alacant (L'Alacantí): Repartiment de pamflets el 8 i 15 de gener.
Piquets informatius 22 de gener.
- Castelló de la Plana (La Plana Alta): Repartiment de diaris i
pamflets del 17 al 21 de gener.
- Xàtiva (La Costera): Concentració divendres 21 de gener a les 20h
davant l'Ajuntament.
-L’Eliana (Camp de Túria): Concentració divendres 21 de gener a les 20h
a la plaça del País Valencià.
- Sueca (la Ribera Baixa): dissabte 29 de gener concentració contra les
retallades de les pensions a les 18h30 a la Plaça de l’Ajuntament.
- Ciutat Vella - Botànic (València): dissabte 29 de gener a les 11:30h des
de la cruïlla entre el C/ Túria i el C/ Sanchis Bergón.
# Dia 25 de gener: Jornada d’accions descentralitzades.
# Dia 27 de gener: Jornada de mobilització general en punts neuràlgics arreu del territori.
Manifest de la campanya unitària
Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.
Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.
Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d'esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.
L'aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l'explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.
Fem una crida a fer sentir la nostra veu d'una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.
Aturem la retallada de les pensions.
Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!
http://pensionspubliques.wordpress.com/ Leer más...
[Itàlia] Es radicalitzen les protestes a Itàlia; bombes en embaixades
"Hemos decidido que se escuche de nuevo nuestra voz con la palabra y los hechos. Destruyamos el sistema de domino. Viva la FAI, viva la anarquía. Federación Anárquica Informal célula revolucionaria Lambros Founta", escribió el grupo anarquista en el texto encontrado.
24/12: La Federazione Anarchica Informale (Federación Anarquista Informal) reivindica los ataques a embajadas en Italia
La denominada Federación Anárquica Informal (FAI) reivindicó hoy la autoría de los paquetes bombas que estallaron en las embajadas de Chile y Suiza en Roma, informaron fuentes policiales en Roma. La reivindicación la hicieron en un texto que habían introducido en una cajita, hallada por los carabineros junto a uno de los heridos, agregaron las fuentes.
"Hemos decidido que se escuche de nuevo nuestra voz con la palabra y los hechos. Destruyamos el sistema de domino. Viva la FAI, viva la anarquía. Federación Anárquica Informal célula revolucionaria Lambros Founta", escribió el grupo anarquista en el texto encontrado.
La policía italiana Digos está analizando el texto, al parecer, escrito en un ordenador y hallado dentro de una cajita de pastillas de menta, para compararlos con otros escritos por este grupo en la reivindicación de pasados atentados similares. En el texto, el grupo expresó su "solidaridad revolucionaria" con los "compañeros prisioneros y los grupos que en Grecia, Chile, México, España, Argentina y cualquier otro lugar atacan sin parar, levantando cada vez más el objetivo".
La sigla FAI apareció por primera vez en 2003 para atribuirse el envío del paquete bomba al expresidente del Gobierno de Italia Romano Prodi, que entonces era presidente de la Comisión Europea. El grupo también envió cartas bomba al jefe del grupo del Partido Popular Europeo, el alemán Hans-Gert Poettering, y después se registraron otras misivas contra el máximo responsable del Banco Central Europeo, Jean-Claude Trichet, y las sedes de Europol y Eurojust. En noviembre de 2005, las mismas siglas se atribuyeron el envío de un paquete explosivo de escasa potencia al alcalde de Bolonia (norte), Sergio Cofferati.
En todas estas ocasiones, los paquetes eran de escasa potencia y fueron interceptados y desactivados antes de que llegasen a su destinatario o se incendiaron sin causar daños, como en el caso de Prodi.
En diciembre del pasado año reivindicaron la colocación de un paquete bomba que explotó en la Universidad Bocconi de Milán, sin causar heridos. Los dos paquetes bomba enviados hoy a las embajadas de Chile y Suiza hirieron a sendos funcionarios de la legación. El suizo se encuentra en estado grave y ha perdido una mano y el chileno dos dedos de otra.
Alrededor del mediodía de este jueves (11.00 GMT) explotó un paquete bomba en la Embajada de Suiza en Roma al abrirlo uno de los trabajadores de la legación diplomática, quien resultó herido de gravedad y trasladado inmediatamente al Hospital Policlínico Umberto I.
En torno a las 14.00 hora local (13.00 GMT) hacía explosión otro paquete bomba en la Embajada de Chile, resultando herido también un el trabajador que lo había abierto; el hombre pudo subir por su propio pie a la ambulancia que lo llevó al citado hospital.
La Policía italiana ha puesto hoy en alerta a todas las embajadas de Roma.
Protestas estudiantiles de ayer
Miles de estudiantes italianos marcharon ayer en todo el país en protesta contra la reforma universitaria que trata el Senado y aumenta la tensión con las fuerzas de seguridad.
Las protestas, en Roma y otras numerosas ciudades, entre ellas Milán, Nápoles, Palermo y Turín, tuvieron como protagonistas a estudiantes universitarios y secundarios.
En Palermo, la capital de Sicilia, donde hubo choques entre las fuerzas de seguridad y los estudiantes, varios resultaron heridos por los bastonazos de la policía. Además, un militar de la Guardia de Finanza sufrió una fractura en una mano.
En Nápoles, los manifestantes contrarios a la reforma, entre otras protestas, bloquearon la zona cercana al puerto y ocuparon la estación central de trenes, marchando por las vías. "Nos íbamos a retirar de la estación, pero de lejos vimos que se acercaba la policía y decidimos quedarnos un poco más", dijeron los jóvenes.
En tanto, la capital italiana estaba bajo estricto y numeroso despliegue policial, que bloqueaba por completo el centro histórico, donde estableció una "zona roja" para evitar que los manifestantes llegaran a las sedes del Parlamento y del Gobierno. A pesar de eso decenas de miles de jóvenes se manifestaron ruidosamente.
La reforma universitaria contra la cual se realizaron las manifestaciones prevé la fusión de los establecimientos más pequeños y el ingreso en los consejos de administración de expertos externos al mundo académico (de la empresa privada).
Diversos analistas critican la ley que supondrá enormes recortes de fondos públicos para la universidad, acabará con la autonomía de los centros, reducirá el número y la cuantía de las becas en un 95%.
La Haine
Leer más...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
