[Barcelona] Comunicat d'atac a una ofícina de l'atur

Per aquest motiu, dimarts passat 4 de gener col·locarem un artefacte compost per diversos litres de combustible i algunes bombones de càmping gas enfront de l'oficina de l'atur (OTG) de Nou Barris, situada al Passeig Valldaura.

En l'inici d'un nou any, cadascuna de nosaltres s'enfronta a una reflexió sobre el seu passat i el seu futur més immediat. En aquest sentit, hi ha una cosa que tenim molt clara: l'actual context d'augment de la misèria i enduriment de les condicions de vida no va a desaparèixer en els pròxims mesos, sinó que va a estendre's i aprofundir-se.

Davant aquest horitzó ombrívol, l'Estat posa a treballar tots els seus aparells (mitjans de comunicació, partits, sindicats…) per a mantenir a la població desorientada, impotent i submissa, reunida com un ramat espantat entorn dels mateixos governants que ho portaran a l'escorxador.

No obstant açò, les anomenades “mesures contra la crisi”, destinades a assegurar una transició el més suau possible a una nova fase del capitalisme (sense que cap ric perda una sola de les seues comoditats durant el procés), és un ganivet de doble tall. Un ganivet difícil de menejar, amb el qual aquells que ho empunyen acabaran tallant-se les mans. Ja que no som màquines, ni bestiar al que es puga colpejar fins a la mort sense que tracte de contraatacar, ja que encara queden persones que aprecien la seua dignitat i que estimen la seua llibertat, hi haurà lluita i hi haurà enfrontament.

En el marc d'aquest enfrontament, que mostra nivells de combativitat creixent, el nostre grup ha decidit contribuir mitjançant la propaganda pel fet i l'atac directe. Per aquest motiu, dimarts passat 4 de gener col·locarem un artefacte compost per diversos litres de combustible i algunes bombones de càmping gas enfront de l'oficina de l'atur (OTG) de Nou Barris, situada al Passeig Valldaura. L'oficina es troba a pocs metres d'una comissaria de la Guàrdia Urbana, que pel que sembla no solament és massa inútil com per a protegir els seus cotxes durant les manifestacions, sinó que també és incapaç d'evitar un atac nocturn que es desenvolupa pràcticament en la seua cara.

Amb aquesta acció apuntem a trencar amb el somnambulisme social que durant tants anys ha permès al Poder un domini afermat i lliure de sobresalts. Fem esclatar la nostra dignitat rabiosa contra aquells que, picant-nos amb l'explotació del treball assalariat, o espentant-nos cap al barranc de la misèria amb l'atur, juguen amb les nostres vides com si foren nombres en la pantalla d'un ordinador. Trenquem les files de la resignació i ens organitzem en grups per a l'atac, perquè abans que veure la nostra angoixa reflectida en els cristalls de qualsevol ETT o oficina de l'atur, abans que acatxar el nostre cap esperant el nostre torn per a les seues engrunes, preferim destrossar aquests llocs i omplir-los de foc.

Quan som nosaltres els que colpegem les seues estructures, i no a l'inrevés, a voltes els mitjans de comunicació omplen pàgines i telenotícies amb grans titulars sobre la “violència antisistema” o els “200 radicals” als quals cal castigar. Però…algú ha vist algun titular sobre el veí en atur que es va penjar enmig d'un parc, en veure que no podia fer gens per evitar que la seua família es quedara en el carrer? Algun periodista ha llançat un crit de denúncia per Mohammed Abagui, que va trobar la mort en una cel·la de l'infame CIE de la Zona Franca després de ser torturat per no tenir papers? Ningú s'ha mogut de la seua cadira, no hi ha hagut cap tipus d'indignació mediàtica, ni portades, ni editorials, gens. La violència contra les oprimides segueix el seu curs enmig d'un silenci que gela la sang, i de les vides que van quedar atrapades entre les rodes de l'engranatge i mai més van tornar, simplement no s'ha de parlar…

Enfront d'aquesta violència, nosaltres tenim clar quin és el nostre lloc. Prenem partit per la rebel·lió i la conflictivitat social. No hi ha diàleg ni reforma possible en el marc d'una societat que està podrida en les seues mateixes estructures, que està teixida per milions de relacions d'abús que es reprodueixen des dels nivells més generals fins als més xicotets i íntims. No ens interessa mantenir fora de perill un sistema que no solament periòdicament mana a l'abisme a milers de persones, sinó que també en els seus períodes de “prosperitat” es funda sobre l'explotació i la dominació permanents. No concebem una altra forma de vida que les comunitats de dones i homes lliures, alçades sobre les ruïnes de la realitat que avui patim, i en les quals les persones decideixen per si mateixes com volen desenvolupar-se.

Enguany anem a seguir el nostre camí, al costat de tots els que lluiten i enfront de tots els que exploten. I per descomptat, acceptem com un desafiament les amenaces del porc burgés d'Artur Mas, i de tots els poderosos que van passar una mala estona durant la passada Vaga General. S'acosten temps en els quals vos anem a fer suar…

Recordem a tots els presoners, honrem la memòria d'aquells que van perdre la vida barallant, saludem als clandestins en crida i cerca i els animem en el seu camí.

I als lluitadors, a tots els anticapitalistes i antiautoritàris de tot l'Estat espanyol, Europa i el món, els animem al fet que junts aconseguim donar més colps, més durs i més al capdavant que els que ells ens estan donant.

VÉNEN TEMPS DURS, FEM D'ELLS TEMPS DE LLUITA
PROMETEM MÉS FOC

Barcelona, gener 2011

De Barcelona Indymedia
Traduït amb SoftCatalà