Alliberament femení i potencial anticapitalista

Recuperem el mètode de lluita, transformem el que ens arriba predeterminat, busquem solucions revolucionàries

El capitalisme es basa en l'explotació de l'home per l'home i de la dona per l'home.
La classe burgesa,en la implantació d'un sistema social capitalista, i dintre de la por que suposa l'emancipació social de la classe oprimida, fa ús de mecanismes varis per tal de mantenir la dependència del invidivu: a nivell polític, de desenvolupament personal i emocional i, és clar, de la sexualitat i l'organització familiar.

En la societat preindustrial, la família combina el control del procés reproductiu i del procés productiu. Quan el món industrial imposa una economia capitalista, es produeix un declivi en la percepció del concepte de productivitat familiar i els valors associats a ella. Encara que la revolució industrial no va trencar de forma immediata el grup familiar com unitat de producció, si va suposar un conflicte per a la dona a causa de la dualitat de funcions: les dones casades quedaran relegades a l'àmbit domèstic (passant de ser coproductives a dependents del salari dels seus marits) i les dones solteres es convertiran en esclaves de la divisió sexual del treball assalariat. Encara que en un primer anàlisi, homes i dones es tornen interdependents, en realitat, el treball que es considera productiu és el que ocupa l'home, convertint-se en protagonista de la producció familiar i justificant així la figura del cap de família; la dona es converteix en un complement econòmic i depenent de la figura patriarcal.

D'aquesta manera, la unitat familiar tradicional és apropiada per la classe opressora com instrument de control social.

Aquest sistema capitalista ens ven la falsa idea de l'alliberament femení de l'esclavitud del treball domèstic, mitjançant la incorporació massiva de la dona al treball assalariat (en realitat un mercat laboral sexualment segmentat). Forma un exèrcit de subordinades treballadores, i, per tant, necessita consumidores. Potencialment el consum es dirigeix a la dona. Així el capitalisme burgès imposa un model de societat que exalta els valors tradicionalment femenins basats en un model de dona inassolible però perfecta per a sostenir l'espiral de consum. Estem, d'una banda, obligades a competir amb els homes en la cadena de producció capitalista, hem d'adquirir valors masculins per a poder mantenir-nos en lluita i demostrar la nostra validesa, la maternitat se'ns presenta com un entrebanc i assumim el treball assalariat sense abandonar el que arrosseguem en el nostre rol de gènere ( cura familiar, treball domèstic...) Així ens trobem atrapades entre adquirir i potenciar els valors masculins que imperen en el context sociolaboral i l'exaltació dels valors femenins potenciats per la publicitat i el consum.

Les polítiques neoliberals que dicta el sistema vigent, són polítiques patriarcals de dominació, que converteixen a les dones en una classe social creada per a l'explotació del nostre treball.

No volem “polítiques d'igualtat” ni “estudis de la dona” . No ens enganyen els corrents de classe mitja pseudointelectuales amb la seua proposta reformista que sols pretén ampliar els espais de la dona en la democràcia burgesa. El nostre projecte inacabat d'alliberament femení és incompatible amb el desenvolupament de l'estat del capital.
Recuperem el mètode de lluita, transformem el que ens arriba predeterminat, busquem solucions revolucionàries; tenint sempre present que nosaltres som potencial anticapitalista.

Col·lectiu Antifeixista de València