Carta oberta d'una estudiant de l'IES Llius Vives [català / castellà]

CATALÀ:
Ha sigut ja molta gent qui m'ha preguntat: "Qué ha passat al teu institut?" És simple: No tenim futur. Se l'estan carregant, i cada vegada anem a pijor.. Estem sofrint retallades en Educació; potser les retallades no suposaríen un problema si foren justes i iguals per a tots. No ho són. El meu institut, L'IES Lluís Vives, du sense cobrar des de fa un any... UN ANY sense rebre NI UN CÈNTIM! Concretant un poc més, la meua pròpia classe, té ara mateix dues professores de baixa (clarament sense substituir), però no deixem de tindre la prova de la selectivitat en tres mesos... Mentre, els polítics seguixen rebent sous desmesurats, guardaespatlles, xòfers per a cadascú, dietes, esmorzarots a l'ajuntament, Fòrmules 1... No tan sols són els propis centres educatius els que no cobren. Els professors han sofrit retallades als sous bàrbares... I la gent es pregunta: "Qué vos importa això a vosaltres si podeu seguir anant a classe?" Molt senzill, com ha dit al seu bloc un pofessor de l'institut Enric Iborra: "A mi em retallaran el sou, però al pas que anem els joves no cobraran un sou en la seua vida. A no ser que emigren. O que es revolten."Això decidirem fer: REVOLTAR-NOS. Ferem una assamblea d'estudiant a l'IES Lluís Vives. Comnçàrem amb professors i caps d'estudi a les nostres reunions, però pormpte decidirem desvincular-nos del centre. Nosaltres demanàvem accions més contundents que tot el que cap dins de la legalitat. Més que res perquè actuar dins de la legalitat és actuar dins de les seues permissions, dins del que ells diuen que és la "Llibertat", és a dir, dins de la gàvia on ens deixen campar a les nostres amples.Al principi tallàvem el carrer amb permís de la policía. Sí, demanàvem permís. Però una vegada desvinculats del centre decidírem no tornar-ne a demanar. Cada dimecres tallaríem el carrer en senyal de protesta. Just el dimecres passat, dia 15 de febrer, vaig haver d'anar-me'n un poc abans i no vaig poder quedar-me a la protesta. I em quede curta si dic que vaig bollir d'impotència quan, hores més tard, vaig llegir a Twitter el que els havia ocorregut als meus companys. La nacional havia estat esperant-los a la porta de l'insitut i quan s'assegueren per tallar el carrer, sense diàleg algun, l'empreneren amb patades, agafades de coll i estirons de pèl amb els meus amics... I havien detingut Andreu!Coneixeu ja la resta de la història, no? Gràcies a Twitter la gent es va enterar del que havia passat, de la BARBARITAT que havia ocorregut. El dia 16, centenars de persones van vindre a donar-nos suport als alumnes de l'IES Lluís Vives. Mentre, dins del centre la directiva quasi que no ens deixava tornar-nos a manifestar -per a que després diguen al ABC que ens regalen aprovats si ens manifestem...- No volia que el seu institut es convertira en una icona de revolució, podria traginar-li problemes, i ja ho ha fet. Les agressions policials foren encara més dures aquest dia, i pijors al dia següent, el divendres 17, quan ens conduïren a una trampa, davant de Zapadores. Jo estava allí, a primera fila, amb P. que m'agafava la mà, i em repetia que ell no deixaria que em pegara ningú. Policíes davant i darrere, no m'agradava gens allò, i li vaig dir al meu novio que se n'anàrem. Just 30 segons després d'haver abandonat la multitud trobàrem a una vella amiga que corria junt a unes companyes meues de classe carrer avall. sense pensar-nos-ho, les seguirem. I no creiem la sort que haviem tingut quan al aplegar al final del carrer se n'adonarem que als que s'havien quedat allí els havia cercat la policía. Ja no podien eixir, havien convertit el carrer de Zapadores en una ratera. "I E. i M.!?" preguntava jo. Cridava i no m'agafaven el telèfon... Ningú sabia ni entenia res. S'ecoltaven crits...Vaig cridar molta gent, vaig assegurar-me de qui estava dins i fora del cèrcol d'aquells polis, que damunt de tindre dels nervis a adolescent indefensos entre la muralla humana que havien construït, es burlaven de les xiquetes manant-los besets i trent-los la llengua. La germana d'una amiga, de 13 anys, demanava educadament eixir d'allí, tenia por i volia anar a casa. La resposta d'un policia va ser: "Me chupas la polla". Carregaren contra ells i els identificaren a TOTS. Com autèntics criminals... Els registraren, els tractaren com delinqüents.. I no puc descriure la meua impotència al saber que jo tenia companys de classe allí dins clavats. Els cridava i un d'ells em deia per telèfon: "Ja no hi ha res a fer, Ame, és impossible".

No pensem parar. Que ho sàpiguen i ens escolten!
L'ÚNICA ALTERNATIVA ÉS LA REVOLTA!
ESTUDIANT: ALÇA'T!

CASTELLANO:
Ha sido mucha la gente que me ha preguntado: "¿Qué ha pasado en tu instituto?" Es simple: No tenemos futuro. Se lo están cargando, y cada vez vamos a peor... Estamos sufriendo los recortes en Educación; A lo mejor los recortes no supondrían un problema si fueran justos y iguales para todos. No lo son. Mi instituto, el IES Lluis Vives, lleva sin cobrar desde hace un año... UN AÑO sin recibir NI UN CÉNTIMO! Concretando un poco más, mi propia clase, tiene ahora mismo dos profesoras de baja (claramente sin substituir), pero no dejamos de tener la prueba de selectividad en tres meses... Mientras, los políticos siguen recibiendo sueldos desmesurados, guardaespaldas, chóferes para cada uno, dietas, desayunos en el ayuntamiento, Fórmulas 1... No solamente son los centros educativos los que no cobran. Los profesores han sufrido recortes en sus sueldos bárbaros... Y la gente se pregunta: " ¿Qué os importa eso a vosotros si podéis seguir yendo a clase?" Muy sencillo, como ha dicho en su blog un profesor del instituto Enric Iborra: "A mi me recortan el sueldo, pero al paso que vamos los jóvenes no cobrarán un sueldo en su vida. A no ser que emigren. O que se rebelen. "Eso decidimos hacer: REBELARNOS. Hicimos una asamblea de estudiantes en el IES Lluis Vives. Comenzamos con profesores y jefes de estudios en nuestras reuniones, pero pronto decidimos desvincularnos del centro. Nosotros pedíamos acciones más contundentes que todo lo que cabe dentro de la legalidad. Más que nada porque actuar dentro de la legalidad es actuar dentro de sus permisos, dentro de lo que ellos dicen que es la "Libertad", es decir, dentro de la jaula donde nos dejan campar a nuestras anchas. Al principio cortábamos la calle con permiso de la policía. Sí, pedíamos permiso. Pero una vez desvinculados del centro decidimos no volver a pedirlo. Cada miércoles cortaríamos la calle en señal de protesta. Justo el miércoles pasado, el día 15 de febrero, tuve que irme un poco antes y no pude quedarme en la protesta. Y me quedo corta si digo que herví de impotencia cuando, horas más tarde, leí en Twitter lo que les había ocurrido a mis compañeros. La nacional había estado esperándoles en la puerta del instituto y cuando se sentaron para cortar la calle, sin diálogo alguno, la emprendieron con patadas, cogidas del cuello y estiradas de pelo a mis amigos... Y habían detenido a Andreu! ¿Conocéis ya el resto de la historia, verdad? Gracias a Twitter la gente se enteró de lo que había pasado, de la BARBARIDAD que había ocurrido. El día 16, centenares de personas vinieron a darnos apoyo a los alumnos del IES Lluis Vives. Mientras, dentro del centro, la directiva casi que no nos dejaba volver a manifestarnos - Para que después digan en el ABC que nos regalan los aprobados si nos manifestamos...- No quería que su instituto se convirtiera en un icono de revolución, podía traerle problemas, y ya lo ha hecho. Las agresiones policiales fueron todavía más duras este día, y peores al día siguiente, el viernes 17, cuando nos condujeron a una trampa, delante de Zarpadores. Yo estaba allí, en primera fila, con P. que me cogía de la mano, y me repetía que él no dejaría que me pegara nadie. Policías delante y detrás, no me gustaba nada aquello, y le dije a mi novio que nos fuéramos. Justo 30 segundos después de haber abandonado la multitud encontramos a una vieja amiga que corría junto a unas compañeras mías de clase, calle abajo. Sin pensárnoslo, las seguimos. Y no creémos la suerte que tuvimos cuando al girar al final de la calle nos dimos cuenta que a los que se habían quedado allí los había rodeado la policía. Ya no podíamos salir, habían convertido la calle de Zarpadores en una ratonera. "¿Y E. y M.?" preguntaba yo. llamaba y no me cogían el teléfono... Nadie sabía ni entendía nada. Se escuchaban gritos... Llamé a mucha gente, me aseguré de quien estaba dentro y fuera del círculo de aquellos policías, que encima de tener de los nervios a adolescentes indefensos entre la muralla humana que habían construido, se burlaban de las chicas enviándoles besitos y sacándoles la lengua. La hermana de una amiga, de 13 años, pedía educadamente salir de allí, tenía miedo y se quería ir a casa. La respuesta de un policía fue: "Me chupas la polla". Cargaron contra ellos y los identificaron a TODOS. Como auténticos criminales... Los registraron, los trataron como delincuentes... Y no puedo describir mi impotencia al saber que yo tenía compañeros de clase allí dentro clavados. Los llamaba y uno de ellos me decía por teléfono: "Ya no hay nada que hacer, Ame, es imposible".

No pensamos parar. ¡Que lo sepan y nos escuchen!
LA ÚNICA ALTERNATIVA ES LA REBELIÓN!
ESTUDIANTE: ÁLZATE!

1 comentario:

  1. Tal volta no tinguen clar un discurs polítics. Potser no s'adonen que denfensant l'escola publica poden ser fàcilment manipulats per l'esquerra socialdemòcrata. Però han sabut plantejar el conflictes el termes d'autoorganització, han tingut eixe esperit de revolta que tots volíem trobar, han volgut fer fora a la policia de les seues vides i han volgut recuperar el control dels carrers. Un 10 per les xavales. Tot el nostre odï als recuperadors.

    ResponderEliminar



Subscriure's a ::INFOPUNT:: [Llista distribució]
Correu electrònic:
Revisa la teua paperera, spam, correu no desitjat...

Enllaços

BANNER

Agenda de grupos anticomerciales

Si tienes un grupo, te interesa! Se retoma el proyecto destinado a tener una lista de grupos para tocar en jornadas y conciertos de CSO's y colectivos. Reenvía esta info a quien le pueda interesar. ABSTENERSE GRUPOS QUE QUIERAN HACERSE RICXS CON LA MÚSICA, SIN CRITERIOS DE DÓNDE, PORQUÉ, Y PARA QUÉ TOCAN. Si quereis formar parte de esta agenda, tenerla para montar un concierto, sugerir algo... mandad un correo a infopunt@gmail.com con los siguientes datos: -Nombre del grupo -Estilo musical -Ciudad -Contacto -Comentarios