No podràn detindre la nostra primavera!

Recordem les porres i els caps oberts. Recordem les persecucions, els atropellaments, el soroll dels trets a l’aire i les carregues policials indiscriminades. Recordem el despotisme i sarcasme dels representants de l’Estat i els seus cossos repressors. Però ens quedem en l’autorganització de les joves. Ens quedem amb la resposta popular massiva davant la seua violència durant dies i dies. Ens quedem amb la gent prenent els carrers davant la impunitat amb la que actuen els nostres enemics, contra la misèria a la que ens aboca el sistema capitalista.


La flama l’encengueren unes poques desenes de estudiants del IES Lluís Vives amb les seues protestes contra les retallades en educació. De nou, la policia nacional espanyola tractà d’esborrar-la mitjançant la violència, però aquesta vegada la resposta fou no retrocedir. Primer unes desenes, poc després érem centenars i acabarem siguent milers i milers de persones les que diguérem prou. Prou a la impunitat policial, prou a les retallades, prou de falsa democràcia al servei dels que més tenen.

Foren dies intensos i durs. Una generació sencera aprengué de la manera més ferotge com funciona el capitalisme, tanmateix perdérem la por. La por a prendre el carrer per demanar el que és nostre enfrontant-nos a les seues porres. Tot i això, la repressió a través del seu aparell judicial continua hui després d’un any. Què va ser d’aquelles lluites? On està la gent que es va organitzar per a rebel·lar-se?

Sembla que tot continua igual a la nostra ciutat. Aquella espurna de dignitat i rebel·lia popular sembla haver-se esvaït després d’aquell esclat. Els responsables polítics i policials d’aquella barbàrie totalment impunes. Les organitzacions dirigistes, que volgueren aprofitar aquell moment per treure rèdit electoral, tractant de canalitzar la ràbia per transformar-la en indignació sense qüestionar el sistema. Per a que ens disguste però no l’odiem, per a que ens indignem però no ens desesperem, per a que desitgem reformar-lo però no rebutjar-lo i per tant reforçar-lo i no atacar-lo.

Nosaltres apostem per mantindre viva la lluita que sacsejà València aquells dies. Lluny de disputes partidistes per vore qui s’apropia de la marca Primavera Valenciana en pro dels seus interessos. Rebutjant directament a aquells que volen lucrar-se fins i tot amb allò tant necessari com la solidaritat i el suport mutu.

Per això, el dia 15 no tenim res que commemorar a cap palau. Prendrem els carrers per tornar a deixar clar que no només lluitem contra les retallades, ho fem contra l’Estat, ho fem contra el sistema, ho fem contra els poderosos i els seus privilegis.
Perquè només amb la autorganització, la solidaritat i el suport mutu podem donar resposta a tanta desigualtat. Perquè ho volem tot i ho volem ara.

Perquè no podran detindre la nostra Primavera!

Castellano:

Recordemos las porras y las cabezas abiertas. Recordemos las persecuciones, los atropellos, el ruido de los disparos al aire y las cargas policiales indiscriminadas. Recordemos el despotismo y sarcasmo de los representantes del Estado y sus cuerpos represores. Pero nos quedamos en la autoorganización de las jóvenes. Nos quedamos con la respuesta popular masiva ante su violencia durante días y días. Nos quedamos con la gente tomando las calles ante la impunidad con la que actúan nuestros enemigos, contra la miseria a la que nos aboca el sistema capitalista.

La llama la encendieron unas pocas decenas de estudiantes del IES Lluís Vives con sus protestas contra los recortes en educación. De nuevo, la policía nacional española trató de borrarla mediante la violencia, pero esta vez la respuesta fue no retroceder. Primero unas decenas, poco después éramos cientos y acabaremos siendo miles y miles de personas las que dijimos basta. Basta a la impunidad policial, basta a los recortes, basta de falsa democracia al servicio de los que más tienen.

Fueron días intensos y duros. Una generación entera aprendió de la manera más feroz como funciona el capitalismo, sin embargo perdimos el miedo. El miedo a tomar la calle para pedir lo que es nuestro enfrentándonos a sus porras. Sin embargo, la represión a través de su aparato judicial sigue hoy tras un año. ¿Qué fue de aquellas luchas? Donde está la gente que se organizó para rebelarse?

Parece que todo sigue igual en nuestra ciudad. Aquella chispa de dignidad y rebeldía popular parece haberse desvanecido después de aquel estallido. Los responsables políticos y policiales de aquella barbarie totalmente impunes. Las organizaciones dirigistas, que quisieron aprovechar ese momento para sacar rédito electoral, tratando de canalizar la rabia para transformarla en indignación sin cuestionar el sistema. Para que nos disguste pero no la odiemos, para que nos indignemos pero no nos desesperemos, para que deseemos reformarlo pero no rechazarlo y por tanto reforzarlo y no atacarlo.

Nosotros apostamos por mantener viva la lucha que sacudió Valencia aquellos días. Lejos de disputas partidistas para ver quién se apropia de la marca Primavera Valenciana en pro de sus intereses. Rechazando directamente a aquellos que quieren lucrarse incluso con aquello tan necesario como la solidaridad y el apoyo mutuo.

Por eso, el día 15 no tenemos nada que conmemorar a ningún palacio. Tomaremos las calles para volver a dejar claro que no sólo luchamos contra los recortes, lo hacemos contra el Estado, lo hacemos contra el sistema, lo hacemos contra los poderosos y sus privilegios.
Porque sólo con la autoorganización, la solidaridad y el apoyo mutuo podemos dar respuesta a tanta desigualdad. Porque lo queremos todo y lo queremos ahora.

Porque no podrán detener nuestra Primavera!

Extraido de cabuts.noblogs.org - Blog del Comité Anticapitalista de Benimaclet (C.A.B.)

0 comentaris:

Publicar un comentario



Subscriure's a ::INFOPUNT:: [Llista distribució]
Correu electrònic:
Revisa la teua paperera, spam, correu no desitjat...

Enllaços

BANNER

Agenda de grupos anticomerciales

Si tienes un grupo, te interesa! Se retoma el proyecto destinado a tener una lista de grupos para tocar en jornadas y conciertos de CSO's y colectivos. Reenvía esta info a quien le pueda interesar. ABSTENERSE GRUPOS QUE QUIERAN HACERSE RICXS CON LA MÚSICA, SIN CRITERIOS DE DÓNDE, PORQUÉ, Y PARA QUÉ TOCAN. Si quereis formar parte de esta agenda, tenerla para montar un concierto, sugerir algo... mandad un correo a infopunt@gmail.com con los siguientes datos: -Nombre del grupo -Estilo musical -Ciudad -Contacto -Comentarios