Per què s'encaputxen?

És possible que pensessis en algun moment que com que allò que reclamaves era just, i en correspondència legítim, la policia no et colpejaria i que, tard o d’hora, les persones que estan al Poder se n’adonarien de que les seves polítiques són equivocades i, per tant, acabarien per rectificar. És possible que pensessis que “les agents de l’ordre” només pegarien a aquelles que es defensessin amb contundència i que tu, asseguda “pacíficament” al seu davant, no tenies per què rebre els seus cops, trets ni processos judicials. És possible que pensessis que el teu acomiadament, que et facin fora de casa o que cada dia ens explotin més i més podries aturar-ho dialogant amb les polítiques que així ho dictaminen. És possible fins i tot que en algun moment pensessis que la policia i les lleis estaven per protegir-te. ...però ara ja saps que no és així. Ara ja saps que la policia, els jutges, les lleis, estan per protegir els interessos de les més privilegiades. I els seus interessos no són els nostres, sinó al contrari. Potser han calgut masses hòsties, però finalment totes ens hem adonat d’això. Has entès que les lleis no ens protegeixen sinó que, d’alguna manera o d’altra, ens toca defensar-nos d’elles.

A algunes ja fa temps que ens fa molta por la policia. Algunes ja fa temps que ens fan por, i molta, les seves lleis. Algunes ja fa temps que ens hem adonat de per a què serveixen les presons, les porres, les pistoles, les comissaries...en definitiva: l’Estat; i sabem que és juntes que hem de lluitar i defensar-nos per aconseguir una vida que mereixi tal nom. Si encara penses que hi ha formes de lluita que serveixin i que no són il•legals és perquè aquestes formes encara no molesten a prou l’Estat —pensa que actualment l’ordenança cívica dona el marc idoni per tal que qualsevol forma de reivindicació pugui ser perseguida, si encara deixen passar algunes és perquè no els hi molesta suficientment—. L’Estat i el Capital tolerarà tota acció reivindicativa sempre i quan aquesta no li posi traves a la consecució dels seus projectes. L’Estat ens deixarà sobreviure en “pau” sempre i quan seguim anant a treballar sense posar objeccions a les lleis del mercat i mentre seguim consumint de forma compulsiva. En el moment que les nostres reivindicacions siguin molestes i posem traves a la seva expansió, el Capital, mitjançant l’Estat, ens mostrarà les seves urpes recordant-nos qui té el legítim monopoli de la violència, qui mana i qui ha d’obeir.

Davant d’això, plantejar una dicotomia entre una lluita violenta o pacífica resulta poc encertat ja que serà l’Estat qui, depenent del que el violenti realment en la consecució dels seus objectius, definirà què és violent i què no i actuarà en conseqüència. Del que es tracta llavors és de que siguem capaces de veure quines eines ens serviran per fer-nos fortes i enfrontar-nos a l’Estat i el Capital en cada moment concret; sabent que qualsevol forma de lluita que sigui efectiva serà il•legalitzada i, en conseqüència, reprimida.

Potser no t’agrada que algunes llencem pedres, trenquem aparadors de bancs i immobiliàries, de tendes de moda i grans empreses; potser no t’agrada que sentim odi. Potser penses que així no es canviaran les coses però...de veritat penses que els atacs del capitalisme s’aturaran amb bones paraules o intentant convèncer a les empresàries i dirigents que no és “bo” explotar-nos tant? Elles ens diran que si que és bo: és molt bo per les seves butxaques! ...i és cert: el que és bo per a elles és dolent per a nosaltres!

Potser segueixes pensant que tapar-se la cara és de covards i que el que s’ha de fer és aguantar estòicament els cops i els trets de la policia. Potser ho penses però...Quants morts més caldran a mans de la policia, quants ulls menys, quantes fractures, quants blaus, quants processos oberts, quants multes per adonar-nos que les seves lleis protegeixen els seus privilegis i que tenen absoluta impunitat? Si tu encara vols posar-te davant de la policia a cara descoberta perquè penses que no està fent res malament recorda qui és qui defineix què està bé i què està malament: no ets tu sinó les i els polítics que representen els interessos de les més riques i les lleis que fan per poder protegir-los. Si encara penses que lluitar és legal o que existeix el dret a la resistència, si encara penses que mai seràs tu el mort en la propera càrrega policial endavant...però volem que entenguis perquè nosaltres en alguns moments preferim encaputxar-nos per poder llençar pedres, trencar el decorat d’allò que ens asfixia, fer barricades per protegir-nos de la policia, optar per l’acció directa atacant a aquelles que ens condemnen a una vida de misèria. El nostre odi no és indiscriminat, ataquem allò que ens impedeix viure plenament. Hem decidit tapar-nos la cara per protegir-nos de les seves lleis, de la mateixa forma que ho ha hagut de fer totes aquelles que s’ha enfrontat a l’ordre establert: partisans, maquis, etc. La clandestinitat no és una opciò, és una necessitat!

Sabem que a l’Estat i el Capital no el podrem enderrocar només a base de tirar-li pedres. És per això que fem conviure multitud de tàctiques. El que volem és no jerarquitzar-les, no dir quines si i quines no, sinó quines quan i com en cada moment particular. Per combatre l’Estat i el Capital ens calen assemblees als barris, als treballs, a les universitats, ens calen biblioteques i centres socials, però també foc, pedres i caputxes.

L’únic que podem perdre veritablement és la por
La lluita ens dona allò que les lleis ens prenen

Barcelona Indymedia