MÉS ENLLÀ DE LES RETALLADES
No som ningú i a la volta som molts, no ens sentim en condició d’estudiant, però cursem estudis universitaris. No pretenem respondre a les retallades, sinó actuar contra la institució universitària. Sentim rebuig a tota educació autoritària, elitista i especialitzada, apostem pel coneixement popular.
Des de sempre la transmissió de sabers s'ha compartit de manera popular, sense professionalització, mitjançant relacions de proximitat. Per respondre a les exigències del model econòmic, s'institucionalitza el saber, és a dir, el coneixement queda a mans del capital. Baix aquesta conjuntura les institucions educatives tecnificaren i especialitzaren l’entramat socioeconòmic. Posteriorment, s'aconsegueixen universalitzar mitjançant la transmissió dogmàtica del saber però, aquest procés havia de tindre rendibilitat comercial intrínseca. Aleshores, apareix la universitat com a negoci, arribant a l'actualitat.
Ens trobem en un punt on l'educació acadèmica marca el ritme de vida de molts joves, l'estatus social en el que viuràs. Ens exigeixen uns estudis obligatoris, base de la seva educació, per poder entrar en la seva cadena productiva. Creant la necessitat de títols acadèmics per tenir un treball “més digne”, i així una vida “còmoda” i un reconeixement social. Aquesta necessitat esdevé una especialització en l'aprenentatge acadèmic: no coneixem més que el que hem estudiat, del que ens han ensenyat, de la resta som ignorants. Aquesta ignorància és la que ens fa que siguem productius per a l’Estat; que sols siguem un engranatge dins d’un sistema.
El sistema capitalista es troba estancat en el seu progressiu creixement, per tant, en crisi interna. Aquesta s’ha de pal·liar i equilibrar retallant els drets laborals i precaritzant la vida. És aleshores, quan la majoria, responent a les retallades, busca recuperar l’estat de benestar. La seguretat laboral i la solvència econòmica són les ferramentes d’autocontrol del sistema, que amaguen l’explotació i l’esclavisme amb luxes i “drets”.
Amb tot açò, observem que la solució a la crisi no és acabar amb les retallades, sinó anar més enllà, és a dir, no deixar-nos vendre per la quimera de l’estat del benestar i buscar l’arrel del problema. No podem quedar-nos satisfets en demanar una part dels nostres drets i seguir sotmesos a la dominació. Lluitant únicament contra les retallades seguirem sent persones oprimides. Per tant, no volem reformar el sistema capitalista, volem acabar amb ell i amb tot el que ajuda a perpetuar-lo.
Pensem que el problema no són les retallades, sinó l’Estat capitalista que les crea. Ens van vendre l’estat del benestar com una situació bona per a totes, però tan sols intenten amagar tot el que ens imposen. Actualment, estem en un moment delicat, cada vegada més precari per a la gran majoria; cal que aprofitem aquest moment de conflicte social per crear assemblees de proximitat sense dirigents ni sindicats que ens guien, per eixir al carrer i demanar l’abolició del capital. Ens han arravatat tant que ara no tenim res a perdre. Hi ha inseguretat però no tenim por. No ens quedem amb el discurs simplista de defensa de l’educació pública, obrim els ulls i creem un futur nou entre totes. No deixem el demà en les seves mans, abolim les seves institucions i construïm els nostres espais.
Suscribo todo lo que decís sobre la institución universitaria y la dominación a la que sirve. Pero no entiendo porque cursáis estudios universitarios, es una opción personal. No es muy coherente formar parte de una institución a la que se es consciente que se debe abolir.Al igual que me parecería incoherente pensar que luchar contra los recortes es revolucionario. Se echa en falta en todos lados un poco de honestidad, autocrítica y comprensión.
ResponderEliminarPosiblemente la incoherencia de la que hablas se produce xq al iniciar los mismos no se tiene la conciencia que se tiene al estar a punto de terminarlos. Por otro lado hay que entender en cuenta el contexto en que se escribe este panfleto; un contexto donde predomina el lema "universitat pública i de qualitat" y donde se pretende establecer vínculos de condición (lo de somos estudiantes), para hacer una crítica más profunda. No obstante me parece muy acertada tu crítica.Se acepta y se acoge con honestidad, auticrítica y comprensión...
EliminarEl panfleto se puede mejorar y mucho evidentemente....
EliminarYa que hablas de honestidad y autocrítica, no creo que aislarse del medio social en el que uno se desenvuelve día tras día sea ni la mejor opción ni la más revolucionaria.
EliminarSimplemente no lo entiendo, si esta gente ha decidido que quiere currarse el tema estudiantil, me parece muy honesto. Están difundiendo un material, un mensaje y unos métodos a determinada gente que de otra manera, es imposible hacerles llegar o crees que todo el mundo va a entrar en el infopunt o va a venir a nuestrar espacios por que sí, porque somos la ostia de coherentes. Ya que hablas de comprensión, aplícatela.
Se habla de "abolim les seves institucions i construïm els nostres espais", que sentido tiene entonces ser universitario, y contribuir a ello con las matriculas, tasas... Creo que del sistema es casi imposible escapar, quien más y quien menos estamos metidos hasta el cuello pero hay cosas más fácilmente prescindibles. Lo que desde mi opinión falla es la dialéctica, me parece un discurso totalmente respetable, pero que yo al menos no me atrevería a pronunciar desde dentro de la institución. No al menos sin bajar al suelo y puntualizar, que como el resto de gente pedimos becas, nos cuesta pagar la matricula... Me explico, en muchos ámbitos estos discursos tan teóricos, me da la impresión que están alejados de la realidad de la gente, que tiene de malo luchar contra ciertos recortes? pagamos impuestos y luego los tenemos que repagar de nuevo...es una estafa. Reivindicar eso no es luchar contra el estado de bienestar. Veo que se nos llena la boca con todo esto y luego en la práctica la mayoría contribuimos como el que más. Me encanta la teoría de un mundo en el que la educación sea horizontal, pero no puedo ver esa teoría sin tener en cuenta a aquel que está excluido de la educación institucinal porque no tiene recursos y a la vez no tiene otra alternativa. Me parece un discurso correcto cuando no miremos al resto como borregos y tengamos la empatía necesaria para entender una lucha contra los recortes en este contexto (sabiendo que una parte del discurso es infumable y teniendo en cuenta que no somos una ONG). Creo que tenemos un gran trabajo por delante, desde la más absoluta honestidad, las personas "más" "concienciadas" crear lazos recíprocos con la gente "normal", y re actualizar nuestra teoría de forma bilateral.
EliminarEs posible que no se entienda donde quiero llegar, mas yo no tengo la solución y yo también he visto esto a lo largo del tiempo desde distintas ópticas, se que el texto está escrito con toda la buena voluntad. Pero creo que tenemos una tarea diría yo histórica. Quizá la lucha contra los recortes nos sirva para más de lo que parece, sobretodo en su aspecto pedagógico, crear lazos...y en un futuro sea posible ampliar nuestros horizontes...
Estar en el sistema no implica aceptarlo.
ResponderEliminarGenial!!!
ResponderEliminarJa trobava a faltar eixe caire de coherència que, per desgracia, a pocs llocs es troba a vlc...
Gràcies per aquest text ;)
Está bastante bien el texto, es anónimo?
ResponderEliminarYo lluite per acabar amb el capitalisme, no sols per aturar les retallades. Pero el capitalisme no viu un moment de crisi, el capitalistes no tenen perdues... el capitalisme esta creixent amb totes les mesures que venen aplicant-se i espentant-nos a la miseria mes absoluta. Pense que deuriem ficar-se les piles i entendre quina es la relitat que ens envolta i vore que hem de lluitar perque motius ens sobren!
ResponderEliminarEl capitalisme, amb l'Estat com a braç executor de les seues politiques, ja ens esta declarant la guerra!
Se supone que para luchar por la bajada de tasas,aumentar el dinero público destinado a la universidad etc,etc,etc ya está el izquierdismo. El papel de los que están contra el sistema no debería ser ese, si lo que queremos es acabar con la dominación...
ResponderEliminarLa inciativa és bona, és cert que dialècticament el pamflet pot estar millor, ja que s'entendria millor i donaria la sensació de estar més lligat al que la gent pensa.
ResponderEliminarPer altra banda, la millor manera de lluitar contra el sistema no es fer-se palles per internet sinó estar presents en el carrer, a les assemblees, i junt a la resta d'explotats. Dit açò només queda felicitar a qui haja fet el pamflet; per ajudar que les propostes autònomes i llibertaries segueixen creixent al caliu dels conflictes i a qui no li agrade que s'estalvie els comentaris ja que ja anem sobrats d'ultracoherents que ho tenen tot claríssim, nosaltres seguirem lluitant.