Castelló per la llibertat del nostre company, crònica de una manifestació

Feia temps que les forces de seguretat de l’Estat estaven incrementant la repressió sobre els militants revolucionaris de Castelló. L’autonomia que fa anys mostra el nostre moviment creava recels en els responsables d’ordre públic. De fet, a començaments de la crisi la comissaria de Policia Nacional de la ciutat no disposava ni de bon tros d’una organització suficient per a la repressió de les mobilitzacions al carrer, recorrent a sovint a les UIP (unitats d’antidisturbis) vingudes de València. Però durant la manifestació que tingué lloc la vespra de la darrera jornada electoral ja observàrem un salt qualitatiu en l’actitud de les forces repressives. Identificacions arbitraries, seguiments, exhaustius informes policials i diverses persones imputades foren el balanç final del curs passat a la capital de la Plana.



Tot feia preveure que aquest curs seguirien amb les mateixes intencions, i no han tardat en demostrar-ho. Una protesta contra les retallades i l’increment de taxes durant la inauguració del curs a la Universitat Jaume I és el detonant que ha provocat el primer cas de repressió. La detenció no fou casual. Els efectius policials que l’efectuaren sabien molt bé què feien, i l’estada del nostre company a comissaria no ha fet sinó confirmar les nostres sospites. L’actitud policial fou amenaçadora en tot moment, tractant d’intimidar-lo i deixar patent la situació d’enfrontament entre “nosaltres i ells” (paraules textuals dels policies que dugueren a terme l’interrogatori). Un enfrontament que rep el nom de lluita de classes, però que dins la mentalitat alienada d’aquestos gossos de l’Estat semblava poc menys que una rinya entre bandes. Fins i tot el metge forense i l’infermera hagueren d’exigir als agents –davant la seua reticència–que llevaren les manilles al detingut per poder fer-li el reconeixement de les agressions patides, doncs la detenció havia sigut realitzada amb extrema violència. A tot açò cal afegir la campanya de criminalització de què està sent objecte el nostre company. El conseller de Governació ha difós informació falsa sobre uns pretesos “antecedents per desordres públics” que a cap mitjà de comunicació se li ha ocorregut contrastar. Totes les capçaleres de premsa escrita han reproduït aquestes mentides proporcionades des d’eixa casa de lladres que anomenem Generalitat Valenciana, capçaleres a les quals ja hem demanat rectificació immediata.

L’eixida del nostre company de les dependències policials no tingué lloc fins un estona abans de la concentració convocada per exigir la seua llibertat. La mobilització, que aplegà entre cent cinquanta i dues-centes persones, marxà directa al domicili del responsable de l’empobriment de l’ensenyament públic al País Valencià, Alberto Fabra. La façana de l’edifici –que ja fou assenyalada anteriorment amb motiu de l’espoli a què està sent sotmesa la classe treballadora– llueix diverses càmeres de videovigilància que no es lliuraren dels nostres records. Tampoc se’n lliuraren els policies de paisà que, cada cop amb major freqüència, acostumen a assistir a les nostres mobilitzacions per enregistrar la protesta amb tot detall. A continuació la manifestació recorregué els carrers més cèntrics de la ciutat per finalitzar davant l’Ajuntament, on es llegí un manifest que condemnava a l’actuació policial i exigia la retirada dels càrrecs al nostre company. Malauradament l’actuació policial no donaria per conclosa la jornada i continuaria una estona més tard amb un altre intent de detenció. No obstant, aquesta vegada els efectius policials no pogueren endur-se a ningú per la resistència dels companys presents, limitant-se a identificar a la persona en qüestió.

Assemblea de Nules
www.assembleadenules.blogspot.com