PLANTEM-LOS
CARA!
Aquestes línies
naixen de la reflexió sobre la situació que vivim a València, però
sobretot sorgeixen de la frustració, conseqüència de l'escassa i
ridícula resposta (si la comparem amb les reformes amb les quals ens
està ofegant el Capitalisme) que estem donant.
En primer lloc
tots hem de tindre clar que enfrontar-se a tot açò no és gens
fàcil, tot el contrari. Quan parlem de lluitar hem de fer-ho en tot
el que comporta, i la lluita va lligada a ferides, errors, caigudes i
derrotes, però ja hem tingut temps d'adonar-se que la verdadera
derrota resideix en la resignació, en rendir-se abans de començar.
Si realment decidim plantar cara al Poder hem d'assumir que perdrem
coses pel camí, com a mínim hem d'estar disposades a dedicar temps
i esforç, ja que no podem limitar-nos a eixir al carrer les dates
“clau”, quan les organitzacions sindicals ens criden al carrer,
hem de fer nostres els carrers, així com els centres d'estudi i de
treball, hem de paralitzar la ciutat!
No sols açò,
també hem de tindre present que si pretenem una lluita real, i no
simplement petites reformes, la repressió entrarà en joc. Poden, i
sempre ho han fet, apallissar, detenir, torturar e inclús empresonar
a qualsevol, i tot açò amb la legalitat del seu costat. Però la
pregunta és: Qué preferim, morir de fam? Fer un altre forat al
cinturo mentre segueixen partint-se el cul en la nostra cara?
Però totes sabem
que mentre moltes de nosaltres parlem de plantar cara, de lluitar,
alguns personatges de diferents índoles sols pensen en “posar la
cara” per a la foto. És a aquesta gent a la que hem d'assenyalar i
fer fora de les manifestacions i assemblees, i no a qui decideix fer
una pintada, insultar a la policia o creuar un contenidor. Cadascú
es troba més còmode en unes pràctiques o altres a l'hora de eixir
al carrer, si ho entenem, ho respectem i es recolzem entre nosaltres
trobarem una important font de força. Imaginem per un moment una
asseguda multitudinària en un lloc de la ciutat mentre en altre
carrer un grup creua contenidors per frenar l'avanç policial. Açò
seria efectiu, suposaria estirar la corda cap a on ens interessa i no
estancar-se en debats sense solució (condemna de la violència,
respecte de la legalitat, etc...), que sols interessen als que
pretenen alçar-se com a líders i/o portaveus de cara als mitjans de
comunicació i la policia.
Amb tot açò
sols queda animar una vegada més a la gent a sortir al carrer, però
no a passejar ni a ballar a ritme de batucada, sinó a eixir en més
ràbia que mai, demostrant que no ens deixarem eixafar, que tenim
dignitat i sobretot que els odiem, que odiem a tots els que viuen a
costa de la nostra misèria (polítics, banquers, empresaris,
policies, jutges, etc.)
LA
LLIBERTAT NO ES DEMANA, ES PREN!
RECUPEREM
LES NOSTRES VIDES!
segunda
http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/20998
ResponderEliminarMuy buena la iniciativa de lxs compas de Zrgza
Eliminar(http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/20998). Ya veremos como se desarrolla... RECUPEREMOS Y LIBEREMOS ESPACIOS! CONSTRUYAMOS UNA ALTERNATIVA BASADA EN LA AUTOGESTIÓN!