Breu reflexions i comentaris al voltant de la Plataforma per la Universitat Pública.

Ens aplega l'anunci de que s'ha creat una Plataforma per la Universitat Pública. Aquesta plataforma està integrada per diferents organitzacions i sindicats, tant de treballadores com d'estudiantes. La Plataforma està integrada per: Acontracorrent, Adinu, BEA, Campus Jove, CGT, CCOO, SEPC, STE-IV i UGT. Aquesta plataforma afirma que: “Diversos col·lectius estudiantils i sindicals de la Universitat de València seriosament preocupats per la situació actual de la universitat pública, hem unit forces per a crear una Plataforma en la seua defensa.” De la mateixa manera que la Plataforma es presenta a la societat, part d'aquesta societat estudiantil llança un breu comentari i una ràpida reflexió al voltant d'aquesta



1) Des de la lluita contra Bolonya hem descobert l'obsessió que han tingut certs col·lectius per tal de que es reconeguera la seua tasca en defensa de la Universitat Pública i de qualitat (1), queda clar com davant de les eleccions on es reparteixen diferents quotes de poder, el haver-hi participat a les mobilitzacions dóna punts entre l'estudiant reivindicatiu.

2) Des d'aquesta mateixa “lluita” hi han hagut varis intents en la UVEG de reprendre les accions al carrer, les assemblees i fomentar espais de reflexió i cap ha tingut massa èxit i no és per que la gent no s'impliqués (a veure si anem a creure que els projectes no es poden dur endavant a pesar de ser poca gent qui ho fomente) sinó per la falta de perspectiva més enllà d'acudir a certes dates que mai no poden fallar; vaga estudiantil a finals de Novembre, accions simbòliques quan des de Madrid o Barcelona han dit que tocava, i concentracions en la porta de la Nau el dia d'obertura del curs. I no s'equivoquem. No està malament fer estes coses, el problema aplega quan tan sols es vol donar una imatge de lluita i no fomentar la lluita, que és molt diferent.

3) Les assemblees es van tornar a fomentar a partir de les mobilitzacions del 15M, sense massa èxit (es evident que tampoc pot il·lusionar a la gent estar emprant les mateixes crítiques i mètodes estèrils durant els últims 4 anys) i la seua única tasca des de Maig fins a Novembre va ser la de fomentar de nou una vaga el dia europeu de l'estudiant, sense un discurs clar, amb unes pràctiques difuses, etc. Això sí, no es va oblidar el personal de menysprear les opinions de les companyes de Burjassot que es negaven a passejar pel centre de València rodejades d'un cordó de seguretat/policial imposat per les mateixes estudiantes a la fi de facilitar-li el treball a les forces de repressió. Com tampoc de pactar una ocupació simbòlica amb les autoritats universitàries i de recriminar a estudiantes que venien de les mobilitzacions del 15M el voler fer piquets i tancar les aules perquè no es pogués donar classe. Tota una mostra d'assemblearisme i de combat.

4) Com que les assemblees són un espai on tothom participa a títol individual i hi han coses que molesta escoltar, doncs directament es passa a una nova forma d'organització que permet que les sigles es vegen des de ben lluny. Un espai que no es assembleari, però que permet que diferents organitzacions que mai no se'ls ha vist el pel puguen participar demostrant que també són combatives (i parlem de Campus Joves, que ara que governa el PP poden tornar a tindre un discurs reivindicatiu. A pesar de pactar amb la dreta en la facultat d'Econòmiques i fotre a les seues colegues de Plataforma)

5) No està massa clar quin tipus d'Universitat Pública es vol defensar però es veu que tampoc les integrants de la plataforma ho tenen massa clar. ¿Com si no és possible que una organització que es reivindica com a anarcosindicalista i combativa, que ha posat el crit en el cel per tal d'organitzar un sindicalisme de classe i de base al marge de CCOO-UGT puga compartir espai amb aquests? ¿Com és possible que organitzacions que s'auto-denominen anticapitalistes puguen defensar un model universitari amb una organització propera a les joventuts del PSOE? No sabem si cal recordar que el PSOE era el partit que va implantar el pla Bolonya i que el PSC governa a Catalunya quan els Mossos donaven d'hòsties en la Rambla de Barcelona a les nostres companyes.

6) En la lluita no tot i cap, i no cap unir-se amb qualsevol per molt que de sobte vulga defensar no se sap ben bé el que. No val unir-se amb CCOO-UGT quan han pactat la pujada de d'edat de jubilació als 67 anys, com tampoc és una bona estratègia per tal d'acumular forces. Ja que les forces s'acumulen en la lluita, en el carrer, en les ocupacions i no en els despatxos.

7) Açò no és una crítica des de l'immobilisme, sinó tot el contrari. Una reflexió feta des dels carrers, uns carrers d'una Ciutat que mai no vora un moviment de protesta vertader si es segueix per aquest camí. Potser la nostra casta política siga la Grècia de l'estat espanyol, però els nostres col·lectius no, i per aquest camí mai estaran a l'altura de les circumstàncies, per molt que intentem creure que quan acampem a una facultat estem ocupant La Sorbona.

Pepe Ruiz. Explotat a la Universitat

-----------------------------------------

1-Tot i que no s'entén massa bé que significa una universitat de qualitat i de que tampoc es reflexiona sobre el paper de la Universitat com a institució d'aquesta societat.