València, on buscar-te la vida ix molt car

La policia instensifica la vigilancia per acabar amb el perill dels "gorrillas"

No tindre recursos, viure a un barri marginal, haver estat víctima de les drogues,etc. No és un problema del tipus de societat al qual vivim o això és el que tracta de demostrar el govern municipal de València. Ara, és el torn dels coneguts com "gorrillas". Gent que es guanya la vida demanant propina per vigilar cotxes.

L' ajuntament de València veu una amenaça a la seua imatge de ciutat turística i moderna. En realitat, l' únic que es reflexa és l' umbral de pobreça que pateixen zones marginades de la faranòica ciutat. Les multes, no només afecten al ja anomenats, sinó com ja sabem, no tindre domicili i dormir al carrer o oferir música a qualsevol passatge "per la voluntat" són "actes vandàlics" que poden ser penats.

L' alarmisme és màxim, i es diu que el centre de València està "pres" pels "gorrillas". Els comerços (bars, tendes, etc) que es situen a rodalies de l' Estació del Nord afirmen tindre importantíssimes pèrdues per culpa d' aquesta gent, ja que; intimiden, amenaçen i ataquen als clients i als seus respectius cotxes. La tarifa d' un "gorrilla" supera, ja, l' euro. Sembla, que no té cap tipus de relació que al País Valencià haja pujat l' atur a abril, amb la pèrdua de clients.

L' ajuntament no vol veure, que l' existència de persones que busquen una solució a la seua vida d' aquesta manera és conseqüència directa d'un sistema econòmic i un model ciutat perjudicial per a les persones que no han tingut la sort de nàixer a una família acomodada. Que alguns busquen pels seus propis mitjans aconseguir diners, molesta i embruta "la ciutat del túria esclava del mercat". La megaciutat de la hípica, el turisme de mases i els macroevents no pot deixar veure la misera que assetja els barris perifèrics i les zones que no són rentables, amenaçats per les drogues i la falta de recursos. Barris, que han estat marginats pel govern municipal per a convertir-se després en grans beneficis per a constructors amb el mite de la "rehabilitació".

L' única solució que proposen des de dalt és la repressió, la pena i la multa a gent que utilitza mètodes indèntics que el govern municipal per recaudar impostos (el parquímetre), però per guanyar-se la vida. Presentar als "gorrillas" com a gent violenta, maleducada i deliqüent per natura és insultant. Senyalar a aquesta gent com a cap de turc i culpar-los del seu estil de vida, es demagògia barata i no voler tindre una visió real de la causa. La culpa, com sabem, és del sistema econòmic i polític que prioritza els beneficis oblidant a les persones.

Infopunt