El coltan, un metall estratègic

Quan parlem de països com la República Democràtica del Congo, de seguida ens venen al cap imatges de guerra i destrucció, senyors de la guerra i xiquets soldats, fronteres volàtils i estats inexistents. Però darrere de tot això, trobem lucratius negocis, en aquest cas el de la fabricació de telèfons mòbils i altres noves tecnologies.

Almudena Gregori, València [L'ACCENT 171]
Dijous, 18 de febrer de 2010 16:14

Quan parlem de països com la República Democràtica del Congo, de seguida ens venen al cap imatges de guerra i destrucció, senyors de la guerra i xiquets soldats, fronteres volàtils i estats inexistents. Però darrere de tot això, trobem lucratius negocis, en aquest cas el de la fabricació de telèfons mòbils i altres noves tecnologies.

Per fabricar un mòbil fan falta molts components, alguns d'ells requereixen fins a quatre-cents entre components plàstics i metàl·lics. Entre els últims podem trobar el coure, ferro, plom, zinc i plata. Però des de fa anys el que ha assolit una importància cabdal és el coltan o columbita-tantalita.

La importància del coltan rau en les qualitats que té per donar una major durada a les bateries dels mòbils. Un cop refinat es converteix en tàntal metàl·lic i niobi, el primer es converteix en una pols molt resistent a la calor que a sobre és capaç d'aguantar una elevada càrrega elèctrica. Aquestes qualitats converteixen el coltan en un mineral indispensable per a la fabricació de condensadors, peces bàsiques a l'hora de fabricar les bateries dels telèfons mòbils i d'altres aparells electrònics.

El coltan no és un mineral abundant A la natura, tenint el seu control una importància econòmica i estratègica de primera magnitud, pel fet que els telèfons mòbils s'han convertit en els darrers anys en un producte de consum massiu que a més a més obeint a les regles del consumisme, es renova amb una enorme rapidesa. A causa d'aquest boom de l'electrònica el preu del coltan s'ha disparat arribant-se a pagar fins a 400 dòlars el quilo.

Malgrat que el podem trobar a diferents punts d'Amèrica del Nord, destacant les reserves del Canadà, el 80% del metall es localitza al continent africà, i més concretament a la República Democràtica del Congo, una de les zones més conflictives del planeta. La competència de dues de les multinacionals de l'electrònica més importants, Sony i Nòkia, és ferotge, tenint totes dues un paper molt fosc, en el context bèl·lic de la regió.

Un recurs estratègic en l’àmbit regional
Les ocupacions per part dels exèrcits de Ruanda i Uganda, d'àmplies regions del Congo, no són atzaroses sinó que centren en aquells territoris on es localitza aquest metall i en el qual treballen fins a 10.000 miners recol·lectant l'argila que un cop cribada proporciona coltan.

Així i tot, aquests miners tenen un salari d'entre 10 i 50 dòlars a la setmana, mentre que un treballador mitjà d'aquest país cobra uns 10 dòlars mensuals. La millora salarial no amaga que els treballadors fan la seua feina sense un mínim de condicions d'higiene, seguretat i sanitat.

Un polèmic informe del Consell de Seguretat de les Nacions Unides revela que al Congo hi ha països involucrats en la guerra actual que estan espoliant recursos naturals, principalment el coltan. La implicació de Ruanda i Burundi, en el contraban del metall al Congo està més que demostrada, això es desprèn que en segona instància disposen de la connivència, el suport i la col·laboració de les principals multinacionals de l'electrònica que es lucren amb aquest contraban i estan interessades en què la inestabilitat política es mantinga a la regió.