El detingut, portaveu durant la lluita pels dos dies de descans, està acusat sense proves de trencar una càmera durant la vaga general del 29-S. El Sindicat de Periodistes de Catalunya recorda que com dèiem a la transició: ‘Els periodistes no som confidents’.
segundaEl passat 29 de setembre de 2010 es va convocar una Vaga General contra la retallada laboral del govern del PSOE. A la ciutat de Barcelona, estudiants, aturats i aturades, treballadors d’empreses públiques i privades, jubilats i jubilades van sortir al carrer per manifestar el seu desacord amb aquestes mesures imposades per la Unió Europea i el FMI. En una de les protestes, a Plaça Universitat amb Ronda de Sant Antoni, quan una manifestació es dirigia cap a Departament de Treball el Mossos d’Esquadra van impedir el pas a la marxa i van carregar contra els i les manifestants. En aquesta situació, segons Televisió de Catalunya S.A., una persona va trencar l’òptica d’una càmera de TV3 que estava gravant els fets.
Televisió de Catalunya S.A., a través de la denuncia del seu càmera, primer, i d’un representant de TVC S.A, després, va entregar als Mossos d’esquadra set fotografies, una gravació amb imatges de dels i les manifestants en diferents moments, en els quals no es veu l’acusat, i quatre fotografies mostrant els desperfectes de la càmera.
A partir de la compilació de tot aquest material, policies de paisà del Mossos d’Esquadra van detenir el passat 14 d’octubre de 2010 Josep Garganté, conductor d’autobusos de TMB i afiliat a la CGT, acusant-lo de trencar la càmera i generar aldarulls. Els Mossos van anar a buscar a l’autobús a l’acusat al finalitzar la seva jornada de treball i el van detenir després d’esposar-lo i gravar-lo en vídeo. Posteriorment, li van fer passar una nit a la comissaria de Les Corts. Crida molt l’atenció que pels càrrecs que se li imputen es desplegui tot aquest dispositiu, quan el procediment habitual és enviar una citació judicial al domicili.
La CGT d’Autobusos de TMB (Barcelona) vol denunciar públicament que a les imatges no es veu trencar absolutament res al nostre company, que tampoc se’l veu a les càrregues del Mossos d’Esquadra contra els i les manifestants i que només se l’escolta i se’l veu discutint-se amb el càmera de TV3, fet que no representa cap prova que sustenti les acusacions.
També volem manifestar que el nostre company va ser el portaveu de la mobilització dels conductors/es per aconseguir 2 dies de descans setmanal i que representa en moltes ocasiones el paper de portaveu de la CGT d’autobusos de TMB, fet que ha provocat represàlies per part de la Direcció de TMB en constants ocasions per la seva feina sindical. A més, recordem que la fins ara Presidenta de TMB, Assumpta Escarp, era també la Consellera de Seguretat i Mobilitat de la ciutat de Barcelona, amb la quan el nostre company ha tingut diversos enfrontaments verbals en actes públics per questions internes de l’empresa i de la política neoliberal que aplica a l’Ajuntament de Barcelona.
Arrel d’aquest denuncia de TVC, S.A. contra el nostre company Garganté, el fiscal li demana 2.626.03 euros en concepte de responsabilitat civil per la càmera, i la pena multa de 20 mesos a 10 euros, que representen 6.000 euros o, subsidiàriament, el compliment de 10 mesos de presó. TVC, S.A. demana la mateixa responsabilitat civil però una pena de 12 mesos amb una quota diaria de 10 euros, és a dir, 3.600 euros o 6 mesos de presó.
CGT d’autobusos de TMB denuncia públicament també que TVC, S.A. ha usat imatges que es van enregistrar amb una finalitat informativa com a base per investigar suposats fets delictius. Denunciem que TVC, S.A. està fent de confident de la Policia i, per tant, volem fer una crida a la ciutadania de Catalunya de que vagin molt en compte quan es trobin amb una càmera de TV3 gravant imatges.
En aquest sentit, volem recordar el missatge del Sindicat de Periodistes de Catalunya realitzat fa pocs dies davant la demanda de la Conselleria d’Interior a entregar imatges de la passada protesta del 15 de juny de 2011 a les portes del Parc de la Ciutadella contra les retallades del govern de CiU, que a ulls dels i les manifestants els periodistes “no s’hauran limitat a fer la seva feina, reflectir els fets, sinó que el producte d’aquesta pot acabar de manera sistemàtica en mans d’autoritats policials i judicials”. El mateix SPC també va recordar que durant els primers anys de la transició, davant de reclamacions similars per part dels poders públics, les informadores de Barcelona van sortir al carrer amb el lema ‘Els periodistes no som confidents’.
Leer más...
Mostrando entradas con la etiqueta manipulació. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta manipulació. Mostrar todas las entradas
[Text VLC] Arrel de la violència mediàtica d’aquestes setmanes.
Arrel de la violència mediàtica d’aquestes setmanes.
Després del 15 de Juny, després d'un mes d'estar acampades a les diferents places, de debatre, propagar assemblees de barri, convocar i acudir a diferents mobilitzacions. Després de que detingueren a gent a la manifestació de Madrid, de que els "mossos de quadra" a l'ordre de Felip Puig, intentaren "netejar" i pegaren violentament a les nostres companyes a Barcelona o després de que en les Corts Valencianes la policia Nacional a ordres de la delegada de Govern Ana Botella, enviara a les forces repressives a contindre els manifestants, obtenint nombrosos ferits i 5 detinguts.
Veiem com la premsa, ha fet ús del seu poder mediàtic i manipulatiu, i ha fet una tasca fantàstica, que a mi, com desgraciadament en tantes altres ocasions, em recorda a cert llibre de George Orwell, on l'Estat s'encarregava de canviar la història tal com els semblava oportú. Així, de la nit al matí, Europa passava d'estar en guerra amb Àsia per estar en guerra amb l'Àfrica i amb Àsia més de 100 anys en pau. Increïble, però no tan llunyà de la nostra realitat.
Perquè en qüestió d'unes hores els indignats i indignades, passarem de ser gent pacífica, que ens havien demostrat a totes les ciutadanes com s'havien de fer les coses, com protestar... a ser persones violentes, que denunciaven la corrupció dels governants, que es manifestaven davant de les corts rebent una pallissa i 5 detencions, que es manifestaven a Madrid davant del Parlament demanant parar el conveni col·lectiu, que es manifestaven a Barcelona davant del Parlament per aturar unes retallades en sanitat i educació, que es manifestaven arreu de tot l'Estat i que provocaven tot tipus d'incidents i que per això, l'acció policial estava més que justificada.
Però jo em pregunte, quins són aquests actes tan violents que estan condemnant els polítics? Perquè jo només escolte parlar de violència, d'atacs violents, etc.. Però no s'especifica de quins atacs es parla. Que jo sàpiga, només va haver-hi una manifestació davant del Parlament, per a impedir que portaren a terme unes retallades socials importantíssimes per al nostre futur i està més que justificada. També se que es va llençar pintura, que es van cridar consignes, que la policia provocà alguns altercats, que els polítics foren xiulats, i que algú va rebre alguna espenta. Això és violència?
Què sinó és més violència que les retallades socials que estem vivint en aquestos temps? La Reforma de les Pensions, la Reforma Laboral, el Conveni Col·lectiu, el Pacte de l'Euro, i totes les que vindran. Això és violència!
Qui es creu que aquestos governats han estat escollit per la majoria de la població? Si el 50% de la població s'absté'n, més els vots nuls i en blanc, més els vots a partits que no obtenen representació, més els vots d'aquells partits que tenen representació però que no poden decidir. Estem parlant doncs, d'un govern de la minoria escollit pel 30% de la població aprox..
Hem de ser conscients que ací els únics violents i violentats són ells i elles: polítics, banquers, empresaris, el FMI, l'Europa del Capital, la Borsa, la Patronal, CCOO i UGT, la policia i cossos repressius. Són ells qui utilitzen la violència contra nosaltres, les nostres famílies que no arriben a final de mes, ens desnonen de les nostres cases, ens privatitzen la sanitat i l'educació, ens furten drets, la llengua, el nostre treball, ens fan sentir esclaus dels seus interessos, ens fan sentir-nos sols, en peguen, ens violen! Ací els únics violents són ells i nosaltres utilitzarem les nostres mans per defensar-nos.
Que no ens enganyen, les nostres pràctiques no han canviat, seguim sent les mateixes, però més conscienciades, amb objectius més clars i accions més contundents. Son ells els que han canviat les seues pràctiques, a les que ara si que els interessa reprimir-nos, si que els interessa criminalitzar-nos i dividir-nos.
Organitzem-nos, eixim al carrer, imitem als companys i companyes de Barcelona, que no ens enganyen amb "antisistema infiltrats", som totes preses del mateix sistema, deixem que cadascú es defense com vulga i puga. No actuem de policies de nosaltres mateixes.
Perquè les nostres vides no són un negoci, lluitem contra el capital i les seues armes. Defensem-nos dels seus continus atacs. Leer más...
Després del 15 de Juny, després d'un mes d'estar acampades a les diferents places, de debatre, propagar assemblees de barri, convocar i acudir a diferents mobilitzacions. Després de que detingueren a gent a la manifestació de Madrid, de que els "mossos de quadra" a l'ordre de Felip Puig, intentaren "netejar" i pegaren violentament a les nostres companyes a Barcelona o després de que en les Corts Valencianes la policia Nacional a ordres de la delegada de Govern Ana Botella, enviara a les forces repressives a contindre els manifestants, obtenint nombrosos ferits i 5 detinguts.
Veiem com la premsa, ha fet ús del seu poder mediàtic i manipulatiu, i ha fet una tasca fantàstica, que a mi, com desgraciadament en tantes altres ocasions, em recorda a cert llibre de George Orwell, on l'Estat s'encarregava de canviar la història tal com els semblava oportú. Així, de la nit al matí, Europa passava d'estar en guerra amb Àsia per estar en guerra amb l'Àfrica i amb Àsia més de 100 anys en pau. Increïble, però no tan llunyà de la nostra realitat.
Perquè en qüestió d'unes hores els indignats i indignades, passarem de ser gent pacífica, que ens havien demostrat a totes les ciutadanes com s'havien de fer les coses, com protestar... a ser persones violentes, que denunciaven la corrupció dels governants, que es manifestaven davant de les corts rebent una pallissa i 5 detencions, que es manifestaven a Madrid davant del Parlament demanant parar el conveni col·lectiu, que es manifestaven a Barcelona davant del Parlament per aturar unes retallades en sanitat i educació, que es manifestaven arreu de tot l'Estat i que provocaven tot tipus d'incidents i que per això, l'acció policial estava més que justificada.
Però jo em pregunte, quins són aquests actes tan violents que estan condemnant els polítics? Perquè jo només escolte parlar de violència, d'atacs violents, etc.. Però no s'especifica de quins atacs es parla. Que jo sàpiga, només va haver-hi una manifestació davant del Parlament, per a impedir que portaren a terme unes retallades socials importantíssimes per al nostre futur i està més que justificada. També se que es va llençar pintura, que es van cridar consignes, que la policia provocà alguns altercats, que els polítics foren xiulats, i que algú va rebre alguna espenta. Això és violència?
Què sinó és més violència que les retallades socials que estem vivint en aquestos temps? La Reforma de les Pensions, la Reforma Laboral, el Conveni Col·lectiu, el Pacte de l'Euro, i totes les que vindran. Això és violència!
Qui es creu que aquestos governats han estat escollit per la majoria de la població? Si el 50% de la població s'absté'n, més els vots nuls i en blanc, més els vots a partits que no obtenen representació, més els vots d'aquells partits que tenen representació però que no poden decidir. Estem parlant doncs, d'un govern de la minoria escollit pel 30% de la població aprox..
Hem de ser conscients que ací els únics violents i violentats són ells i elles: polítics, banquers, empresaris, el FMI, l'Europa del Capital, la Borsa, la Patronal, CCOO i UGT, la policia i cossos repressius. Són ells qui utilitzen la violència contra nosaltres, les nostres famílies que no arriben a final de mes, ens desnonen de les nostres cases, ens privatitzen la sanitat i l'educació, ens furten drets, la llengua, el nostre treball, ens fan sentir esclaus dels seus interessos, ens fan sentir-nos sols, en peguen, ens violen! Ací els únics violents són ells i nosaltres utilitzarem les nostres mans per defensar-nos.
Que no ens enganyen, les nostres pràctiques no han canviat, seguim sent les mateixes, però més conscienciades, amb objectius més clars i accions més contundents. Son ells els que han canviat les seues pràctiques, a les que ara si que els interessa reprimir-nos, si que els interessa criminalitzar-nos i dividir-nos.
Organitzem-nos, eixim al carrer, imitem als companys i companyes de Barcelona, que no ens enganyen amb "antisistema infiltrats", som totes preses del mateix sistema, deixem que cadascú es defense com vulga i puga. No actuem de policies de nosaltres mateixes.
Perquè les nostres vides no són un negoci, lluitem contra el capital i les seues armes. Defensem-nos dels seus continus atacs. Leer más...
El PSPV es lleva la careta. "no descartaria una prolongació de Blasco Ibañez consensuada amb els veïns".
Notícia de L'Informatiu
Des que Joan Calabuig va vèncer en el procés de primàries i es va erigir com a candidat dels socialistes valencians a l'alcaldia de València, els seus esforços per desmarcar-se de les línies prèvies defensades pel seu partit en el cap i casal, i per oferir una imatge de candidat amb ofertes en positiu, han sigut més que notables. Una de les primeres campanades la va donar fa unes setmanes quan, enfront de l'oposició total dels portaveus en els Corts del seu partit a la ubicació d'un parc Ferrari en la capital del Túria, ell es va mostrar disposat al fet que la ciutat l'albergara, aclarint, això sí, que sempre que abans s'hagueren donat solucions a necessitats prioritàries (el que és el mateix que dir que no, però d'una manera més elegant). La setmana passada, en canvi, no li va importar capitalitzar el canvi de rumb del PSPV respecte al "pelotaso" de Mestalla, amb la retirada del recurs que haguera paralitzat la seua venda. No obstant això, fins ara no havia oferit un canvi de política tan notable com el que ahir va insinuar en uns desdejunis informatius.
I és que el candidat socialista a l'alcaldia de la ciutat, en un moment del seu discurs d'ahir en Los desayunos de la Agencia EFE, apuntava —segons arreplegava la nota difosa per l'agència— que en la seua visió del futur del barri del Cabanyal "no necessàriament hauria de desaparèixer una prolongació, però caldria replantejar-la per a reduir el seu impacte i acordar amb els veïns com es fa eixa arribada fins al mar". A partir d'esta declaració, que xocava de ple amb la política de protecció i rehabilitació que ha defensat el PSPV almenys des de l'última dècada (i amb el seu projecte de La Pepri, recentment presentat), la resta de les seues declaracions ("el que necessita el Cabanyal és un pla integral pactat per les tres administracions i centrat en la rehabilitació d'habitatges, i instal·lar activitats i serveis que puguen rellançar el barri"; "en el tema del barri la Generalitat està absent i l'Ajuntament té una actitud despòtica que està en l'origen del problema", etc.) ja tenien igual. El mal estava fet.
I els veïns quedaven estupefactes. "Jo no sé exactament què és açò d'una prolongació consensuada" comentava anit a l'Informatiu el vicepresident de l'Associació de Veïns del Cabanyal, Vicente Gallart: "Tot el que siga consensuar amb els veïns ho veig com un pas endavant, perquè fins ara l'ajuntament no ha volgut consensuar res; però l'important no és que hi haja més o menys enderrocaments, sinó quin és l'objectiu. Nosaltres la crítica que li fem a l'ajuntament no és que la prolongació tinga més o menys enderrocaments, sinó que no és un projecte pensat per a rehabilitar el barri". Gallart, el qual afegia que "si l'objectiu que pretén Joan Calabuig és seguir obrint una avinguda a través del barri, poc consens crec que podrà trobar-ne'n", preferia mostrar-se caut a l'hora de valorar les declaracions de Calabuig arreplegades per EFE. Bàsicament perquè és difícil entendre com es pot fer una "ampliació a mitges". Potser, afegia el representant veïnal, "se li ha interpretat malament, perquè per descomptat el discurs del grup socialista sobre este tema fins al moment mai ha sigut en eixos termes".
En l'àmbit polític, les reaccions eren més fortes. D'una banda el PP se centrava únicament a desmentir els atacs de Calabuig que titllaven de "despòtica" la seua actitud respecte al barri. Miquel Domínguez, regidor de Relacions amb els Mitjans de l'Ajuntament de València, assenyalava que el candidat socialista es mostrava "incapaç d'acceptar la voluntat democràtica dels valencians" i incidia, com en tantes altres ocasions, en el seu èxit electoral en les urnes del barri. No obstant açò, en tot moment evitava felicitar a Calabuig per abraçar, encara que fóra parcialment, la prolongació, potser a l'espera que arribara prompte un desmentit o matisació que a l'hora del tancament d'esta edició encara no s'ha produït.
Més dur amb la nova idea del socialista es mostrava el candidat a l'alcaldia d'Esquerra Unida, Amadeu Sanchís: "És un error del PSPV acceptar la prolongació encara que siga consensuada. Nosaltres, com Esquerra Unida, ens mantenim en la idea que el que necessita el Cabanyal és mantenir la seua trama urbana actual, sense cap tipus d'enderrocament, i a partir d'ací el que cal consensuar no és cap prolongació, sinó una rehabilitació. El que jo exigiria al PSPV és que pose damunt de la taula el pressupost que el govern central destinarà per a esta rehabilitació i fer complir l'ordre ministerial". A més d'açò, Sanchís va titllar les declaracions d'"irresponsables", tenint en compte que el Tribunal Constitucional encara ha de prendre una decisió sobre la legalitat dels enderrocaments. "Tots hauríem de mantenir les nostres posicions" afegia el candidat d'EU, que no podia evitar sentir-se "perplex" per unes declaracions que, segurament al llarg del dia de hui, encara portaran més cua.
Leer más...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
