Vint anys després de la caiguda del mur de Berlín, al món n'hi ha més que mai

A tots els continents s'aixequen barreres per a separar enemics o impedir la lliure circulació

Hi ha l'històric mur que separa de fa dècades les dues Corees. Però també un mur nou a Ceuta i Melilla. Hi ha encara murs al nord d'Irlanda que separen dues comunitats oposades. Però també n'hi ha un que separa Botswana i Zimbabwe. I un altre a Xipre. I un entre els Estats Units i Mèxic. I un a Palestina. Vint anys justos després de la caiguda del mur de Berlín al món hi ha més barreres de separació que mai i el nombre continua creixent.

El 13 d'agost de 1961, en un intent desesperat per a aturar el pas de berlinesos de l'est al sector occidental (uns mil cinc-cents diaris), les autoritats de la República Democràtica d'Alemanya van activar una operació llampec per a aixecar un mur que va esdevenir el símbol de la guerra freda i del teló d'acer. Vint anys després de la desaparició del mur, el 9 de novembre de 1989, a tot el món encara n'hi ha uns quants d'aixecats.


Desaparició del mur

Van caldre gairebé quatre dècades, fins el 9 de novembre de 1989, perquè els 150 quilòmetres de separació militaritzada entre les dues Alemanyes s'esquerdessin. I vint anys després, amb la reunificació del país inclosa, la terra de ningú on s'aixecava el gris mur s'ha convertit en terreny adobat de grans projectes arquitectònics que dificulten, sovint, de trobar i de reconèixer els trams que en resten (mapa).

Mentre a Berlín se celebren vint anys de la desaparició i destrucció del mur, a tot el món encara en resten uns quants de drets. I se'n continuen aixecant. Els repassem tot seguit.

Nord d'Irlanda

En resposta a l'augment de la violència entre republicans i unionistes al nord d'Irlanda, des de la dècada de 1970 l'exèrcit britànic va potenciar l'aixecament de les dites Peace Lines per a separar barris de totes dues comunitats a Belfast, Derry i en algunes altres ciutats dels comtats del nord de l'illa. Malgrat el procés de pau incoat fa més d'una dècada, molts d'aquests murs continuen drets i, de fet, el nombre s'havia doblat entre 1995 i 2005.

Xipre

Arran de l'ocupació turca del nord-est de l'illa de Xipre, el 1974 es va establir una Línia Verda, de 180 quilòmetres de filferro punxent, que separa des d'aleshores la República de Xipre i la dita República Turca de Xipre del Nord. El 2007 les autoritats del sud van començar a desmantellar aquesta línia, tot i que continua fortament minada i que les patrulles turques del sector nord no s'han suprimit. Ara, l'any passat es va obrir simbòlicament el pas pel carrer de Ledras, al nucli antic de la capital, Nicòsia, considerat un dels símbols de la divisió de Xipre.

Les dues Corees

Amb la separació de Corea del Nord i Corea del Sud posterior a la Segona Guerra Mundial, el 1953, el paral·lel 38 va marcar la frontera més controlada i militaritzada del planeta. L'àrea anomenada paradoxalment Zona Desmilitaritzada (DMZ), de 248 quilòmetres de llargada i 4 quilòmetres d'amplada, es va reforçar entre 1977 i 1979 amb una barrera de ciment a la part sud de la DMZ.

Sàhara Occidental

El 1981 el govern del Marroc va començar a aixecar en ple desert una colossal estructura defensiva i de separació de la zona controlada pel Front Polisario. El mur, de 2.700 quilòmetres de llargada (mapa), continua dret actualment i notablement minat, i oficialment es justifica per la necessitat de defensar-se de possibles atacs de la guerrilla.


El Caixmir

El conflicte entre l'Índia i el Paquistan per controlar el Caixmir també té un reflex en forma de mur. Les autoritats índies van començar, la dècada del 1990, a establir l'anomenada Line of Control (o d'alto-el-foc) del 1972, formada per filferro punxent i una xarxa electrificada que s'estén per 550 quilòmetres dels 740 quilòmetres de frontera disputats entre tots dos països.

Palestina

Molt més recent és el mur de separació entre Israel i Cisjordània, que quan s'acabi tindrà 680 quilòmetres i fins a vuit metres d'alçària. Impulsat per ordre del primer ministre israelià Ariel Sharon (en coma des del 4 de gener de 2006) l'any 2002, la construcció també es justifica per la necessitat de protegir la població israeliana de possibles atacs armats palestins. Set anys després, i malgrat les protestes, el 'mur de la vergonya' continua avançant pels territoris de Cisjordània ocupats per Israel.

Frontera EUA-Mèxic

El projecte de mur fronterer més ambiciós i costós és, alhora, el més recent de tots: el reforçament de la frontera entre els EUA i Mèxic (de 3.141 quilòmetres de llargada), amb la construcció de molts trams de murs notablement equipats amb tecnologia de detecció de gent que prova de travessar la frontera il·legalment. Impulsat a partir del 2005, al final s'estendrà pels estats d'Arizona, Califòrnia, Nou Mèxic i Texas.


Ceuta i Melilla

El govern espanyol, amb el suport de la Unió Europea, ha construït un dels murs més recents i més tecnificats: el que separa els enclavaments de Ceuta i Melilla de la resta de l'Àfrica. La barrera consisteix en dues tanques altes separades per una carretera de tres metres plena de sensors que avisa un centre de control de tot intent de travessar-la. L'any 2.005 un gran nombre d'emigrants van provar d'assaltar-la tant a Ceuta com a Melilla. Els guàrdies espanyols i marroquins van obrir foc i van matar un nombre indeterminat d'assaltants (potser una vintena). A Melilla, la pressió ha fet que algunes parts de la tanca s'hagin reforçat amb una tercera línia.

Més murs

Però aquests no són pas els únics murs existents. En algunes regions de l'Àsia i de l'Àfrica hi ha estats que han aixecat grans murs. És el cas de l'Aràbia Saudita, que pretén envoltar tot l'estat amb una gran tanca enmig del desert. A l'Àfrica s'ha instal·lat una tanca metàl·lica entre Zimbabwe i Botswana, oficialment per a impedir el pas dels animals. Fins i tot hi ha tanques dins algunes ciutats. A Rio de Janeiro el govern ha començat a construir una polèmica tanca que ha de separar la ciutat dels barris de 'favelas'.

Font: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3652395