Para leer el manifiesto click AQUÍ
[15 M pobles de la Mar] Cicle de conferencies. Primer convidat, Joan Romero
Primera conferència del que volem que siga un cicle de conferencies que ajude a enriquir l'oferta cultural del barri. El primer convidat serà Joan Romero i ens parlarà sobre les causes i conseqüencies del malestar urbà. Joan Romero és catedràtic de geografía humana a la UV i desde 2002 és responsable del proyecte de recerca "estrategies de cooperació i desenvolupament territorial a Espanya" i participa en projectes d'invertigació de l'European Spatial Planning Observation Network.A L'escoleta del cabanyal en Carrer Progrés 159 (barri del C
abanyal)
[CSO El Nido] Jueves de distris
Lee y lucha!
jueves 18:00-22:00
CSO El Nido
Carreres Puchalt, 7
Benimaclet (Valencia)
distrielblocao.blogspot.com
[Los Payoasos] Jornadas de Okupación
Llamada a la solidaridad: Defensa de la Revolución – Solidaridad con Egipto
Una carta desde El Cairo a los movimientos Occupy y otros movimientos de solidaridad.
Después de tres décadas de vivir bajo una dictadura, los/las egipcios/as comenzaron una revolución exigiendo “Pan, Libertad y Justicia Social”. Después de una ocupación casi utópica de la plaza Tahrir durante dieciocho días, nos liberamos de Mubarak y comenzó la segunda tarea, más difícil, de la eliminación de su aparato de poder. Mubarak se ha ido, pero el régimen militar sigue vivo. Por eso, la revolución continúa – aumentando la presión, saliendo a las calles y reclamando el derecho a controlar nuestras vidas y medios de vida contra la represión que nos sometió durante años. Pero ahora, aparentemente tan poco tiempo después de sus inicios, la revolución está siendo atacada. Escribimos esta carta para informar sobre lo que estamos viendo, sobre cómo vamos a enfrentar esta ofensiva, y para pedir vuestra solidaridad.
Los días 25 y 28 de enero, el 11 de febrero: visteis estos días, vivisteis estos días con nosotros/as a través de la tele y la red. Pero hemos luchado en las calles y las plazas también los días 25 de febrero, el 09 de marzo, el 09 de abril, el 15 de mayo, el 28 de junio, el 23 de julio, el 01 de agosto, el 09 de septiembre, el 09 de octubre. Una y otra vez el ejército y la policía nos atacaron, nos pegaron, nos detuvieron; mataron a muchos/as de nosotros/as. Hemos resistido, hemos seguido, y en algunos de estos días hemos perdido, otros días hemos ganado, pero nunca sin costo alguno. Más de mil dieron su vida para eliminar a Mubarak. Muchos/as más nos dejaron y se unieron a la muerte desde entonces. Seguiremos para que sus muertes no sean en vano. Nombres como Ali Maher (un manifestante de 15 años asesinado por el ejército en la plaza Tahrir, 09 de abril), Atef Yehia (disparo en la cabeza por las fuerzas de seguridad en una protesta en solidaridad con Palestina, 15 de mayo), Mina Danial (disparo por del Ejército en una protesta frente a Masepro, 09 de octubre). Mina Daniel, incluso muerto, sufre la perversa humillación de estar en la lista elaborada por la Fiscalía Militar de los acusados por el 9 octubre.
Por otra parte, desde que la junta militar tomó el poder, por lo menos 12.000 de nosotros/as han sido juzgados/as por tribunales militares donde no se puede llamar a testigos/as y con acceso limitado a abogados/as. Los/as menores de edad están encarcelados en cárceles de adultos, penas de muerte han sido dictadas, la tortura es incontrolable. Manifestantes mujeres han sido víctimas de abusos sexuales en forma de “pruebas de virginidad” por parte del Ejército. El 9 de octubre, el ejército masacró a 28 de nosotros/as en Maspero, nos pasó por encima con tanques y disparándonos en plena calle, mientras siguió la manipulación de los medios estatales para tratar de incitar a la violencia sectaria. La verdad de lo ocurrido ha sido censurada, y es el ejército el encargado de investigar esos hecho; investigarse a si mismo, ¡¡pues son sus propios crimines!! Están atacando sistemáticamente a aquellos/as de nosotros/as que hablan. Este domingo, nuestro compañero y blogger Alaa Abd El-Fattah fue encarcelado con acusaciones falsas. Hoy pasa una noche más en una celda sin iluminación.
Según la versión oficial, los militares están garantizando la transición a la democracia y dicen estar defendiendo la revolución; esto convenció a muchos dentro y fuera de Egipto, aparentemente. La versión oficial asegura la “estabilidad”, con garantías vacías con las que el Ejército está creando el ambiente adecuado para las próximas elecciones. Pero incluso una vez tengamos un parlamento elegido, seguiremos viviendo bajo una junta que tiene tomado el poder legislativo, ejecutivo y judicial, sin garantía de que esto vaya a acabar. Aquellos que cuestionan este esquema son hostigados, detenidos y torturados; los juicios militares a civiles son el principal instrumento de esta represión. Las cárceles están llenas de víctimas de esta “transición”.
Ahora nos negamos cooperar con los juicios militares y las persecuciones. No nos vamos a rendir ni a someternos a los interrogatorios. Si quieren, nos pueden venir a buscar a nuestras casas y lugares de trabajo.
Nueve meses después de esta nueva represión militar, todavía estamos luchando por nuestra revolución. Estamos protestando, ocupando, haciendo huelgas y bloqueando lugares. Ustedes también están protestando, ocupando, haciendo huelgas y bloqueando lugares. Sabemos por el gran apoyo que hemos recibido en enero de que el mundo nos miraba de cerca, e incluso se sintió inspirado por nuestra Revolución. Nos sentimos más cerca que nunca de vosotros. Ahora es vuestro turno para inspirarnos; estamos mirando vuestras luchas y movimientos de cerca. Fuimos a la embajada de EE.UU. en El Cairo para protestar por el desalojo violento de la ocupación de la Plaza Oscar Grant en Oakland. Hemos mostrado nuestro apoyo por las acampadas en el Estado Español, en Madrid y Barcelona. Nos solidarizamos con los/as encausados/as del bloqueo del Parlamento Catalan. Hemos seguido las revueltas de los/as estudiantes de Chile, nuestras madres que luchan contra los juicios militares nos recuerdan a las Madres de la Plaza de Mayo. Nuestra fuerza está en nuestra lucha compartida. Si ahogan nuestra resistencia, el 1% va a ganar – en El Cairo, Nueva York, Barcelona, Londres, Roma – en todas partes. Pero mientras que la revolución viva, nuestra imaginación no conoce límites. Todavía podemos crear un mundo digno de vivir.
Usted nos puede ayudar a defender nuestra revolución.
Los G8, el FMI y los Estados del Golfo Arabe han prometido al régimen préstamos por valor de 35 millones de dolares. Los EE.UU. le dan al ejército egipcio $ 1.3 billones en ayuda cada año. Los gobiernos de todo el mundo continúan su apoyo a largo plazo y la alianza con los gobernantes militares de Egipto. Las balas que nos matan se manufacturan en los Estados Unidos. El gas lacrimógeno que nos quema desde Oakland a Palestina se fabrica en Wyoming. La primera visita de David Cameron al post-revolucionario Egipto fue para cerrar un acuerdo armamentístico. Son sólo algunos ejemplos. La vida de la gente, las libertades y el futuro deben dejar de ser mercantilizadas por intereses estratégicos. Tenemos que unirnos contra los gobiernos que no comparten los intereses de su pueblo.
Hacemos un llamamiento a llevar a cabo acciones de solidaridad que nos ayuden a oponernos a esta ofensiva. Proponemos un Día Internacional en Defensa de la Revolución egipcia el 12 de noviembre bajo el lema “Defensa de la Revolución de Egipto – Fin de juicios militares a civiles”
Los eventos podrían incluir:
- Acciones dirigidas a las Embajadas o consulados de Egipto para exigir la liberación de los civiles condenados/as en tribunales militares. Si liberan a Alaa, pedir la liberación de los/as miles de otras personas.
- Acciones dirigidas a sus gobiernos para poner fin a su apoyo a la junta militar en Egipto. – Exigir la liberación de los/as civiles condenados/as por tribunales militares. Si Alaa se libera, No olvidar los/as miles otros/as condenados/as.
- Difundir información y vídeos sobre la represión que estamos sufriendo (los juicios militares, la masacre de Maspero) y nuestra continua resistencia. Escribidnos para tener enlaces de los videos y más información.
- Videoconferencias con activistas en Egipto
- Cualquier forma creativa de mostrar apoyo y solidaridad, y para mostrar al pueblo egipcio que tienen aliados/as en el extranjero.
La Campaña Contra los Juicios Militares para Civiles
La Campaña por la Libertad de Alaa
Mosireen
y compañeros/as del Cairo
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Comunicado sobre el encarcelamiento del activista y el blogger Alaa Abd El-Fatah
Expresamos nuestra enérgica condena al encarcelamiento del destacado activista y el blogger Egipcio Alaa Abd El-Fattah, así como al injusto e ilegal proceso de los tribunales militares contra la población civil que ha implementado el Consejo Supremo de las Fuerzas Armadas (SCAF) desde su llegada al gobierno de Egipto en el 28 de enero de 2011.
Alaa Abd El-Fattah fue citado a la oficina de la Fiscalía Militar, acusado de agredir a personal militar, del robo de armamento militar y de la incitación a la violencia contra el ejército. En el interrogatorio, Alaa Abd El-Fattah se negó a responder a las preguntas del fiscal, afirmando que es ilegal y puso de manifiesto el conflicto de intereses de los militares que imposibilita una decisión justa para él, acusado de estos delitos. Entonces fue encarcelado a la espera de que se amplíe lar investigación militar.
A partir de hoy declaramos nuestro rechazo a cooperar con la fiscalía militar en los procesos contra civiles y hacemos un llamamiento a todos/todas los ciudadanos/as egipcios/as para que se alíen con nosotros/as.
Al menos 12.000 civiles egipcios/as han sido sometidos/as a juicios militares encubiertos. A los/as acusados/as se les niega un abogado, la oportunidad de revisar las pruebas o interrogar a los testigos y tienen limitada la posibilidad de hacer recursos. Dieciocho sentencias de muerte han sido dictadas hasta ahora.
El acoso a Alaa Abd El-Fattah es sólo el ejemplo más reciente de los ataques sistemáticos contra periodistas, figuras mediáticas, bloggers y activistas por parte del SCAF.
Abd El-Fattah está siendo inculpado por la violencia del 9 de octubre, cuando aquella noche el ejército mató a por lo menos a 28 manifestantes pacíficos e hirió a varios centenares más. Varias organizaciones de defensa de los derechos humanos han atestiguado este extremo.
Además, es perverso que Daniel Mina, asesinado por disparos del ejercito la misma noche del 9 de octubre, aparezca como el primer nombre entre los acusados de la lista de la Fiscalía Militar. Abd El-Fattah se encuentra en la cárcel desde hace quince -período que puede ser renovado indefinidamente- por decisión de un organismo que no tiene autoridad legal para hacerlo. Veintiocho personas más están en la cárcel con acusaciones relativas al 9 de octubre. Daniel Mina pagó con su vida los hechos de aquel día.
Exigimos la inmediata libertad de Alaa Abd El-Fattah, el fin de los juicios militares a los civiles y la libertad inmediata de todxs lxs condenadxs hasta ahora que no han sido citadxs ante tribunales civiles. Apoyamos a todxs lxs que igualmente se niegan a reconocer la legitimidad del tribunal y la fiscalia militar.
Este no es el nuevo Egipto por el que hemos luchado y muerto.
—————————————–
Traducido por Hibai Arbide Aza y Leil-Zahra Mortada
http://www.leilzahra.net/?p=348
Después de tres décadas de vivir bajo una dictadura, los/las egipcios/as comenzaron una revolución exigiendo “Pan, Libertad y Justicia Social”. Después de una ocupación casi utópica de la plaza Tahrir durante dieciocho días, nos liberamos de Mubarak y comenzó la segunda tarea, más difícil, de la eliminación de su aparato de poder. Mubarak se ha ido, pero el régimen militar sigue vivo. Por eso, la revolución continúa – aumentando la presión, saliendo a las calles y reclamando el derecho a controlar nuestras vidas y medios de vida contra la represión que nos sometió durante años. Pero ahora, aparentemente tan poco tiempo después de sus inicios, la revolución está siendo atacada. Escribimos esta carta para informar sobre lo que estamos viendo, sobre cómo vamos a enfrentar esta ofensiva, y para pedir vuestra solidaridad.
Los días 25 y 28 de enero, el 11 de febrero: visteis estos días, vivisteis estos días con nosotros/as a través de la tele y la red. Pero hemos luchado en las calles y las plazas también los días 25 de febrero, el 09 de marzo, el 09 de abril, el 15 de mayo, el 28 de junio, el 23 de julio, el 01 de agosto, el 09 de septiembre, el 09 de octubre. Una y otra vez el ejército y la policía nos atacaron, nos pegaron, nos detuvieron; mataron a muchos/as de nosotros/as. Hemos resistido, hemos seguido, y en algunos de estos días hemos perdido, otros días hemos ganado, pero nunca sin costo alguno. Más de mil dieron su vida para eliminar a Mubarak. Muchos/as más nos dejaron y se unieron a la muerte desde entonces. Seguiremos para que sus muertes no sean en vano. Nombres como Ali Maher (un manifestante de 15 años asesinado por el ejército en la plaza Tahrir, 09 de abril), Atef Yehia (disparo en la cabeza por las fuerzas de seguridad en una protesta en solidaridad con Palestina, 15 de mayo), Mina Danial (disparo por del Ejército en una protesta frente a Masepro, 09 de octubre). Mina Daniel, incluso muerto, sufre la perversa humillación de estar en la lista elaborada por la Fiscalía Militar de los acusados por el 9 octubre.
Por otra parte, desde que la junta militar tomó el poder, por lo menos 12.000 de nosotros/as han sido juzgados/as por tribunales militares donde no se puede llamar a testigos/as y con acceso limitado a abogados/as. Los/as menores de edad están encarcelados en cárceles de adultos, penas de muerte han sido dictadas, la tortura es incontrolable. Manifestantes mujeres han sido víctimas de abusos sexuales en forma de “pruebas de virginidad” por parte del Ejército. El 9 de octubre, el ejército masacró a 28 de nosotros/as en Maspero, nos pasó por encima con tanques y disparándonos en plena calle, mientras siguió la manipulación de los medios estatales para tratar de incitar a la violencia sectaria. La verdad de lo ocurrido ha sido censurada, y es el ejército el encargado de investigar esos hecho; investigarse a si mismo, ¡¡pues son sus propios crimines!! Están atacando sistemáticamente a aquellos/as de nosotros/as que hablan. Este domingo, nuestro compañero y blogger Alaa Abd El-Fattah fue encarcelado con acusaciones falsas. Hoy pasa una noche más en una celda sin iluminación.
Según la versión oficial, los militares están garantizando la transición a la democracia y dicen estar defendiendo la revolución; esto convenció a muchos dentro y fuera de Egipto, aparentemente. La versión oficial asegura la “estabilidad”, con garantías vacías con las que el Ejército está creando el ambiente adecuado para las próximas elecciones. Pero incluso una vez tengamos un parlamento elegido, seguiremos viviendo bajo una junta que tiene tomado el poder legislativo, ejecutivo y judicial, sin garantía de que esto vaya a acabar. Aquellos que cuestionan este esquema son hostigados, detenidos y torturados; los juicios militares a civiles son el principal instrumento de esta represión. Las cárceles están llenas de víctimas de esta “transición”.
Ahora nos negamos cooperar con los juicios militares y las persecuciones. No nos vamos a rendir ni a someternos a los interrogatorios. Si quieren, nos pueden venir a buscar a nuestras casas y lugares de trabajo.
Nueve meses después de esta nueva represión militar, todavía estamos luchando por nuestra revolución. Estamos protestando, ocupando, haciendo huelgas y bloqueando lugares. Ustedes también están protestando, ocupando, haciendo huelgas y bloqueando lugares. Sabemos por el gran apoyo que hemos recibido en enero de que el mundo nos miraba de cerca, e incluso se sintió inspirado por nuestra Revolución. Nos sentimos más cerca que nunca de vosotros. Ahora es vuestro turno para inspirarnos; estamos mirando vuestras luchas y movimientos de cerca. Fuimos a la embajada de EE.UU. en El Cairo para protestar por el desalojo violento de la ocupación de la Plaza Oscar Grant en Oakland. Hemos mostrado nuestro apoyo por las acampadas en el Estado Español, en Madrid y Barcelona. Nos solidarizamos con los/as encausados/as del bloqueo del Parlamento Catalan. Hemos seguido las revueltas de los/as estudiantes de Chile, nuestras madres que luchan contra los juicios militares nos recuerdan a las Madres de la Plaza de Mayo. Nuestra fuerza está en nuestra lucha compartida. Si ahogan nuestra resistencia, el 1% va a ganar – en El Cairo, Nueva York, Barcelona, Londres, Roma – en todas partes. Pero mientras que la revolución viva, nuestra imaginación no conoce límites. Todavía podemos crear un mundo digno de vivir.
Usted nos puede ayudar a defender nuestra revolución.
Los G8, el FMI y los Estados del Golfo Arabe han prometido al régimen préstamos por valor de 35 millones de dolares. Los EE.UU. le dan al ejército egipcio $ 1.3 billones en ayuda cada año. Los gobiernos de todo el mundo continúan su apoyo a largo plazo y la alianza con los gobernantes militares de Egipto. Las balas que nos matan se manufacturan en los Estados Unidos. El gas lacrimógeno que nos quema desde Oakland a Palestina se fabrica en Wyoming. La primera visita de David Cameron al post-revolucionario Egipto fue para cerrar un acuerdo armamentístico. Son sólo algunos ejemplos. La vida de la gente, las libertades y el futuro deben dejar de ser mercantilizadas por intereses estratégicos. Tenemos que unirnos contra los gobiernos que no comparten los intereses de su pueblo.
Hacemos un llamamiento a llevar a cabo acciones de solidaridad que nos ayuden a oponernos a esta ofensiva. Proponemos un Día Internacional en Defensa de la Revolución egipcia el 12 de noviembre bajo el lema “Defensa de la Revolución de Egipto – Fin de juicios militares a civiles”
Los eventos podrían incluir:
- Acciones dirigidas a las Embajadas o consulados de Egipto para exigir la liberación de los civiles condenados/as en tribunales militares. Si liberan a Alaa, pedir la liberación de los/as miles de otras personas.
- Acciones dirigidas a sus gobiernos para poner fin a su apoyo a la junta militar en Egipto. – Exigir la liberación de los/as civiles condenados/as por tribunales militares. Si Alaa se libera, No olvidar los/as miles otros/as condenados/as.
- Difundir información y vídeos sobre la represión que estamos sufriendo (los juicios militares, la masacre de Maspero) y nuestra continua resistencia. Escribidnos para tener enlaces de los videos y más información.
- Videoconferencias con activistas en Egipto
- Cualquier forma creativa de mostrar apoyo y solidaridad, y para mostrar al pueblo egipcio que tienen aliados/as en el extranjero.
La Campaña Contra los Juicios Militares para Civiles
La Campaña por la Libertad de Alaa
Mosireen
y compañeros/as del Cairo
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Comunicado sobre el encarcelamiento del activista y el blogger Alaa Abd El-Fatah
Expresamos nuestra enérgica condena al encarcelamiento del destacado activista y el blogger Egipcio Alaa Abd El-Fattah, así como al injusto e ilegal proceso de los tribunales militares contra la población civil que ha implementado el Consejo Supremo de las Fuerzas Armadas (SCAF) desde su llegada al gobierno de Egipto en el 28 de enero de 2011.
Alaa Abd El-Fattah fue citado a la oficina de la Fiscalía Militar, acusado de agredir a personal militar, del robo de armamento militar y de la incitación a la violencia contra el ejército. En el interrogatorio, Alaa Abd El-Fattah se negó a responder a las preguntas del fiscal, afirmando que es ilegal y puso de manifiesto el conflicto de intereses de los militares que imposibilita una decisión justa para él, acusado de estos delitos. Entonces fue encarcelado a la espera de que se amplíe lar investigación militar.
A partir de hoy declaramos nuestro rechazo a cooperar con la fiscalía militar en los procesos contra civiles y hacemos un llamamiento a todos/todas los ciudadanos/as egipcios/as para que se alíen con nosotros/as.
Al menos 12.000 civiles egipcios/as han sido sometidos/as a juicios militares encubiertos. A los/as acusados/as se les niega un abogado, la oportunidad de revisar las pruebas o interrogar a los testigos y tienen limitada la posibilidad de hacer recursos. Dieciocho sentencias de muerte han sido dictadas hasta ahora.
El acoso a Alaa Abd El-Fattah es sólo el ejemplo más reciente de los ataques sistemáticos contra periodistas, figuras mediáticas, bloggers y activistas por parte del SCAF.
Abd El-Fattah está siendo inculpado por la violencia del 9 de octubre, cuando aquella noche el ejército mató a por lo menos a 28 manifestantes pacíficos e hirió a varios centenares más. Varias organizaciones de defensa de los derechos humanos han atestiguado este extremo.
Además, es perverso que Daniel Mina, asesinado por disparos del ejercito la misma noche del 9 de octubre, aparezca como el primer nombre entre los acusados de la lista de la Fiscalía Militar. Abd El-Fattah se encuentra en la cárcel desde hace quince -período que puede ser renovado indefinidamente- por decisión de un organismo que no tiene autoridad legal para hacerlo. Veintiocho personas más están en la cárcel con acusaciones relativas al 9 de octubre. Daniel Mina pagó con su vida los hechos de aquel día.
Exigimos la inmediata libertad de Alaa Abd El-Fattah, el fin de los juicios militares a los civiles y la libertad inmediata de todxs lxs condenadxs hasta ahora que no han sido citadxs ante tribunales civiles. Apoyamos a todxs lxs que igualmente se niegan a reconocer la legitimidad del tribunal y la fiscalia militar.
Este no es el nuevo Egipto por el que hemos luchado y muerto.
—————————————–
Traducido por Hibai Arbide Aza y Leil-Zahra Mortada
http://www.leilzahra.net/?p=348
Solidaridad con los compañerxs detenidxs en Toulouse
Artículo
que informa sobre las redadas y arrestos que han tenido lugar recientemente en
Toulouse, como parte de una importante operación policial.
¡Ha salido Un Nuevo Tokata En De Apoyo La Lucha Contra La Torturas Y Malos Tratos En Las Cárceles!
Con fecha de noviembre 2011 ha salido un
nuevo Tokata en apoyo de la lucha en marcha contra las torturas y malos
tratos en las cárceles. Ahora es cuestión de hacerlo rular, sobre todo
dentro. Para descargarlo:
En word
CONTRA LAS TORTURAS Y MALOS TRATOS
http://boletintokata.wordpress.com/
[CSOA La Casa de Los Payoasos] Jornadas de Okupación. Actualización con la programación
En el CSOA "La Casa de los Payoasos" vamos a celebrar el año de la okupacion y haremos en la semana del 5 al 10 de diciembre las "JorNadas de Okupacion",
con documentales, acciones, talleres, kafeta toda la semana con
escenario abierto y cabarets viernes y sábado. Todo lo de comer y beber
a precios populares y la ENTRADA GRATIS a todas las actividades.
La Casa se encuentra en C/ Padre Lluis Navarro 170 en el cabañal, cerca del carril bici.
Cualquier ganas de hacernos alguna pregunta o si te interesa participar en las jornadas nuestro mail es lospayoasos@hotmail.com
Denuncian Malos Tratos En El CIE De Zapadores
El juzgado de instrucción número 3 de
Valencia ha iniciado una investigación sobre la denuncia de malos tratos
realizada por varios inmigrantes recluidos en el Centro de
Internamiento de Extranjeros (CIE) de Valencia. Los internos han
relatado a las personas que les visitan “haber recibido golpes, malos tratos y vejaciones”
por parte de la policía, según consta en el escrito presentado en el
juzgado el pasado 4 de noviembre por las organizaciones sociales que
integran la Campaña por el Cierre de los Centros de Internamiento para
Extranjeros. La pasada semana el juez requirió a la dirección del CIE
que entregue las grabaciones de las cámaras de seguridad.
[Plataforma contra l'alta tensió] Propera assemblea. 25 de novembre a les 20:00h
Aquesta
propera assemblea és de gran importància per a la plataforma. Entre
altres qüestions es parlarà de
l'actual contenciós administratiu i de la
possibilitat d'iniciar un altre contenciós per altres vies.
Per aquest motiu i per molts altres us demanem que acudiu. Hem d'organitzar noves activitats, debatre el futur
Per aquest motiu i per molts altres us demanem que acudiu. Hem d'organitzar noves activitats, debatre el futur
del col·lectiu i en definitiva
agafar forces per als propers mesos que amb tota probabilitat seran de
gran intensitat.
No podem tirar a perdre tots els esforços que hem realitzat durant aquest mig any, ara és quan hem de fer més
No podem tirar a perdre tots els esforços que hem realitzat durant aquest mig any, ara és quan hem de fer més
força que mai.
Us esperem divendres 25 de novembre a la Casa de Cultura de Sant Rafel a les 20:00h
Us esperem divendres 25 de novembre a la Casa de Cultura de Sant Rafel a les 20:00h
[VLC] Pròximes activitats Ateneu Llibertari del Cabanyal
Les setmanes vinents hi han programades diferents activitats a l'Ateneu Llibertari del Cabanyal que volem presentar-vos:
- El dijous 24 de novembre, a més del sopador que està en funcionament tots els dijous ja des d'Octubre, tindrem el Tour de presentacions del llibre de poesia " Los despojos del espectáculo". Estarem a l'ateneu a partir de les 19h oberts per a consulta i per a prendre qualsevol cosa.
- El dissabte 26 de novembre, a les 11:30h el Grupo Ruptura vindrà a València per parlar al voltant de "Conflictes actual i participació llibertaria. L'extensió de l'autoorganització". Parlarem dels nous focus de conflictivitat social així com també debatirem al voltant de la necessitat de la participació en aquestos i de com estendre l'autoorganització, la acció directa i com enfrontar-se a l'hora al ciutadanisme. Tindrem dinar després de la xerrada-debat. Organitza el col·lectiu Atzur.
- El divendres 16 de desembre a les 19:00, Miquel Amorós oferirà la xerrada "De Parlamentarisme i altres mentides". Després hi haurà sopar.
Ateneu Llibertari del Cabanyal
C/Barraca 57 (Cabanyal-Canyamelar)
- El dijous 24 de novembre, a més del sopador que està en funcionament tots els dijous ja des d'Octubre, tindrem el Tour de presentacions del llibre de poesia " Los despojos del espectáculo". Estarem a l'ateneu a partir de les 19h oberts per a consulta i per a prendre qualsevol cosa.
- El dissabte 26 de novembre, a les 11:30h el Grupo Ruptura vindrà a València per parlar al voltant de "Conflictes actual i participació llibertaria. L'extensió de l'autoorganització". Parlarem dels nous focus de conflictivitat social així com també debatirem al voltant de la necessitat de la participació en aquestos i de com estendre l'autoorganització, la acció directa i com enfrontar-se a l'hora al ciutadanisme. Tindrem dinar després de la xerrada-debat. Organitza el col·lectiu Atzur.
- El divendres 16 de desembre a les 19:00, Miquel Amorós oferirà la xerrada "De Parlamentarisme i altres mentides". Després hi haurà sopar.
Ateneu Llibertari del Cabanyal
C/Barraca 57 (Cabanyal-Canyamelar)
Ràdio Macramé. Tema musical contra la farsa electoral
Davant les pròximes eleccions apareix un nou tema des de la perifèria valenciana convidant a no participar en la farsa electoralista. Una perspectiva innovadora, en molts casos irònica i convidant a l'acció directa des de diferents àmbits. Ràdio Macramé naix de la col·laboració de Arrap + Antítesi (PdR) + Pa Lao (Orxata sound system/ESOC) + Vdj + Mr_Satan.
Cançò més lletra
Jornada de Reflexió, la nostra opció. Autoorganització, abstenció i lluita. En democràcia tu elegeixes: explotació o miseria
El pròxim 20N tornem a tindre una cita davant les urnes. El govern del PSOE, davant les diferents pressions, ha acabat cedint i avançant les eleccions. Durant tot el mes de novembre ens trobarem amb el circ de les campanyes electorals, on la demagògia barata i els discursos buits estaran presents als millors titulars dels mitjans de comunicació.
Pareix ser que el debat al voltant del vot comença novament a sorgir, els diferents partits no estan disposats a que reflexionem res més enllà de a qui votar. Però nosaltres estem disposades a obrir un nou debat, a qüestionar les diferents opcions que tenim i així pensem que cal reflexionar sobre el que implica votar. ¿No caldria analitzar la utilitat d'emetre'l, i saber el que implica realment participar a les eleccions?
En aquest escrit volem exposar algunes idees que poden ajudar a repensar les nostres opcions, obrir el debat a una reflexió seriosa, sense fanatismes, ni dogmes que ens porten a conclusions profitoses, que després puguem dur a la pràctica. Aquest text no pretén ser un manual, ni donar solucions, sinó simplement incitar al debat i la reflexió, siga personal o col·lectiva.
Sembla que l'única opció que se'ns planteja és el vot i la participació ciutadana. Però, què implica realment participar?
Aproximació històrica, la història de la traïció
Des de la transició s'han imposat unes regles del joc on els únics interlocutors vàlids són els partits i sindicats. La imposició d'aquest sistema va significar, per a moltes, el renunciar a un canvi real; de ruptura amb el règim anterior. La transició va assegurar el sistema capitalista amb la desactivació dels sectors més revolucionaris, on sindicats reformistes (CCOO i UGT) i patronal decidiren en nom de totes, baixar el nivell de conflictivitat. A partir de la claudicació que va significar el signar els Pactes de la Moncloa s'imposa el model del Pacte Social, imitant els règims democràtics europeus, on la reestructuració capitalista necessita via lliure per tal de seguir avançant cap a la implantació d'un model neoliberal, on la major part de la població es converteix en mà d'obra qualificada i barata. Una mostra d'açò, és com la reestructuració del sistema socioeconòmic no ha tingut una resposta real i contundent per part de la població afectada. En tots els llocs, partits i sindicats han lluitat per desactivar mètodes i reivindicacions que van més enllà d'una simple reforma de caire social.
Només a Grècia, on molts col·lectius i organitzacions han lluitat de manera autònoma, superant les institucions, és on s'han aconseguit canvis reals. Alguns exemples són les victòries com la paralització del Pla Bolonya, així com els diferents conflictes socials accentuats per l'actual conjuntura econòmica. També a Xile, si bé la CONFECH ha intentat asseure's a negociar amb el govern, els sectors més autònoms del moviment estudiantil han plantejat una ruptura real amb el sistema polític.
A l'Estat espanyol, l'entrada a Europa per a evitar l'aïllament econòmic exigia una sèrie de reestructuracions i externalitzacions per poder ser eficients en un marc de globalització econòmica. Europa necessitava fer-se un lloc en el món i per això es va dotar d'una unitat econòmica que exigia també una unitat política, la Unió Europea.
L'Estat espanyol va tindre que readaptar-se a les exigències externes que no eren més que: una major flexibilitat laboral, externalització de certs sectors, privatitzacions d'altres, etc. Tot això va suposar una derrota del moviment obrer, ja que els sindicats majoritaris els havien venut als interessos de la patronal. Les úniques lluites possibles havien d'acceptar unes normes de joc alienes als interessos dels col·lectius explotats, obligant a que tots els conflictes es resolgueren per la via de la negociació entre les de dalt i les de baix. El problema de la negociació és que parteix d'un desequilibri estructural que amb cada pacte es fa més latent, i és que mentre unes cedien uns pocs beneficis, les altres negociaven amb els drets de les treballadores.
Les institucions actuals s'han encarregat de vetllar per a que existisca una implantació neoliberal sense una resposta real per part de la gent. I el problema s'agreuja encara més quan s'observa com les lluites que s'han deixat institucionalitzar han acabat sense assolir els objectius que es plantejaven. Un clar exemple van ser les lluites contra les ETT's, on des de l'esquerra institucional només es criticava el marc alegal de les empreses de treball temporal i no es denunciava l'arrel del problema (que era una nova forma d'esclavitud assalariada). El aleshores govern del PP va respondre de manera oportunista, en lloc de prohibir les ETT's com es plantejava des d'un principi des dels sectors més combatius, les va regularitzar, desactivant la lluita al quedar-se sense arguments i presentant-la per part de partits i sindicats com una petita victòria.
De la situació actual: Parlamentarisme, representativitat i estat del benestar
La democràcia actual es basa en un sistema de representació parlamentària. En aquest no sols es cedeix la sobirania als polítics mitjançant l'emissió d'un vot cada quatre anys, sinó que també s'accepta que la capacitat de legislar, d'aprovar les “regles” que marquen la societat, resideix al parlament, per tant als polítics elegits. Ambdues coses ens lleven la possibilitat de decidir sobre les nostres vides. Acceptar que la societat ha de ser legislada per part d'aquestos professionals de la política i en els parlaments (on mai podran estar representats realment els interessos de les treballadores) suposa reconèixer, no sols la necessitat de que algun especialista represente els nostres suposats interessos, sinó també d'una autoritat en tots els àmbits de la nostra vida. La major part de la població viu, aleshores, sense una capacitat de decisió real sobre el seu dia a dia, es a dir, no sols trobem les institucions separades de la gent, sinó per damunt. Ens posen el nom de ciutadans i ens donen una sèrie de drets i deures. Aquestos drets van ser, majoritàriament conquestes que costaren sang i suor, concedits amb l'interès de baixar el nivell de conflictivitat i mantindre la pau social. El concepte de ciutadà ens fa creure que totes som iguals, però a simple vista s'adonem que no totes tenim els mateixos drets i deures, i molt menys les mateixes oportunitats. Totes sabem que no és així, les que estem baix i les que estan dalt. En un món que roda gràcies als diners i el benefici que aquestos generen la igualtat és impossible, i menys encara en moments de crisi econòmica.
Davant les desigualtats socials podem parlar de dues vies principals d’acció: en primer lloc, tenim el discurs predominant (ara més present que mai, en el que profunditzarem més avant “Minoritaris i 15-M”), insistint-nos en que hem d'apropar-se a les institucions, emprant tots els mecanismes de “participació ciutadana” que ens facilita la democràcia. Considerem de la lògica més bàsica que el régim actual no ens facilitarà les ferramentes per transformar-lo, simplement ens dóna la possibilitat de fer petits canvis en els que ens fa creure que realment tenim capacitat de decisió, de canvi, dins del “joc democràtic”. La segona opció per la que apostem sense dubtes és la ruptura total amb les institucions i l'organització de la gent al marge d'aquestes. Pensem que és necessari crear teixits que no depenguen dels que s'autodenominen com a representants de la nostra voluntat. Apostem per l'autoorganització en assemblees horitzontals als barris, llocs de treball, espais d'estudi, etc. Aquest teixit social no es pot entendre com un complement dels espais institucionals actuals, sinó com al nucli d’un poder propi de les classes subordinades. És la posada en pràctica d’una praxis llibertària, que amb les lluites puga ser una alternativa d’organització social des de baix. Sols entenem la delegació quan aquesta no té marge de decisió fora del consens de l'assemblea. Qualsevol altre tipus de delegació suposaria la pèrdua d'autonomia, perquè les persones elegits com a representants estaran sempre sotmesos a pressions i interessos individuals (com ara els mercats o els clàssics casos de concessions fraudulentes). Creguem que som les úniques capacitades per resoldre els nostres problemes, de gestionar les nostres vides.
El sistema té diverses formes de blindar-se davant les lluites transformadores que en alguns moments adquireixen la força necessària per a destrui-lo des de l'arrel. L'Estat és l'únic legitimat per a exercir la força. No podem deixar de recordar (encara que semble lògic i molta gent tindrà records recents) el paper repressiu que juguen els “Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat” i la presó. En aquest punt, ens agradaria fer alguns aclariments al respecte: quan observem casos de repressió cap als que decideixen lluitar per canviar l'ordre de les coses, sempre s'intenten justificar amb el grau de violència que empren aquests, deixant de banda com de violentament s'imposa aquest sistema dia rere dia, ací i arreu del món. Considerem important tindre present que l'Estat no reprimeix per frenar la violència, sinó que intenta acabar amb qualsevol amenaça de canvi real en la societat. En aquest sentit també juguen un paper important, d'una banda l'educació i d'altra els mitjans de comunicació; aquests són dos factors que influeixen en gran mesura en l'acceptació de l'autoritat de l'Estat i l'ordre capitalista, ara no els analitzarem en profunditat, però considerem important tindre'ls presents. Aquestos factors (i alguns més) afavoreixen la implantació d'un “marc legal” que, com a suposats ciutadans, hem de complir. Però tenim que saber quina es l'altra cara de la moneda: no tothom compleix amb les seues “responsabilitats”. Cada vegada hi ha més gent que es bota les lleis sistemàticament, una major part per necessitat i altres moltes per una qüestió d'enfrontament amb el sistema. Com deia Xosé Tarrio: “Si me preguntarais qué es la carcel, os repondería sin dudar que es el basurero de un proyecto socio-economico determinado, al cual arrojan a todas aquellas personas que molestan dentro de la sociedad... por eso la carcel alberga principalmente pobres”. Hem de tindre present que dins d'aquest marc de convivència suposadament idíl·lic no cabem totes, i per suposat no cap la dissidència política.
Com dèiem al principi, l'Estat té una altra forma més subtil de blindar-se anomenada Estat del benestar. Podríem dir que aquest va arribar a l'Estat espanyol amb la transició, però va ser el govern socialdemòcrata de Felipe Gonzalez l'encarregat d'articular aquesta forma de control social. La funció principal d’aquest model polític és, per una banda el manteniment de l’Estat i per altra, assegurar les bases per a que l'economia capitalista es desenvolupe sense cap impediment. És amb la creació de l’Estat del benestar quan totes les demandes històriques per les quals s’havia estat lluitant (educació, sanitat, drets laborals, etc.) són assumides per l'Estat. Davant d’aquesta situació és el Govern qui gestiona els recursos públics, mentre les treballadores gaudeixen de més drets, així com d’unes remuneracions més elevades. És en aquest moment quan comencem a endinsar-nos en el consumisme. Les empreses per a les quals treballem ens donen més temps i diners per a gastar en els mateixos béns de consum que nosaltres produïm. Així doncs, el mercat comença a crear-nos noves necessitats: televisió, cotxe, rentadora, rentaplats, mòbils, ordinadors, etc. Tot un conjunt de innovacions tecnològiques que “faciliten” la nostra vida diària i que fan possible que dediquem més temps al nostre treball, ja que treballant més encara podrem comprar més d’aquestos productes. I és així com comença el cercle viciós en el que estem estancades (famílies endeutades, hipotecades, etc.), construint-nos les “cadenes” que ens lliguen encara més al treball assalariat. El que intentem evidenciar, és la relació que hi ha entre l’Estat i el sistema capitalista, ja que és el primer qui ajuda al segon a mantindre's i assentar-se. Però és més evident en un període de crisi econòmica com l'actual, quan és l’Estat qui s’encarrega d’injectar els nostres diners en tots aquells bancs que ho necessiten, per seguir mantenint aquest sistema.
A més, l’Estat del benestar ha sigut un dels encarregats de generar a la població una forta dependència social, no sols del treball assalariat, sinó també del propi Estat del benestar i de tots els serveis que gestiona. Ens hem acostumat a viure demanant-li que s’encarregue de l’educació dels nostres fills, que ens facilite una jubilació, que mantinga la ciutat neta, que ens cobrisca medicament, etc. Hem perdut tota capacitat d’assumir cap tipus de gestió de les nostres vides, relegant-les totes elles a l’Estat. D’aquesta manera ha aconseguit un dels seus reptes més importants: la desactivació de les diferents lluites socials i l'autogestió de la pròpia vida; creant a un imaginari col·lectiu en el que és només l’Estat qui ha de gestionar aquestos recursos, convertint-nos de nou en simples consumidores.
El concepte d'Estat del benestar es troba molt present avui en dia En l'actual crisi econòmica ens trobem amb dos discursos imperants que polaritzen i redueixen la profunditat del problema: unes ens diuen que l'única manera d'eixir de la crisi és reforçar l'Estat i així, suposadament, els drets de la ciutadani; les altres diuen que cal desarticular algunes parts de l'Estat que generen moltes despeses, concretament els serveis públics (sanitat, educació, pensions, etc.). En aquest punt no podem evitar fer referència a les actuals retallades socials. En primer lloc, cal aclarir que considerem les retallades com a una agressió directa cap a la població, especialment dirigida a les persones amb menys recursos, no cap a l'estructura de l'Estat. De fet, considerem que les retallades suposen una agressió organitzada pel capitalisme i perpetrada des de l'Estat.
Minoritaris i 15M
La mentida dels partits minoritaris i la seua relació amb els moviments socials
Al principi d'aquest text hem analitzat l'actual funcionament del sistema, és a dir: el parlamentarisme i la democràcia representativa. Hem intentat descriure el seu funcionament i alhora entendre com està estructurat. Clarament es veu que aquest sistema respon a uns interessos particulars, que res tenen a veure amb els de la majoria de la gent que vivim sota ell. A partir del denominat Moviment 15-M pareix ser que s'ha impulsat una dinàmica de mitificació dels partits minoritaris, afirmant que donant el nostre vot a aquestes opcions es van a solucionar tots els nostres mals, que el problema està en el bipartidisme i no en el propi sistema. Fins aquest moment no havíem entrat en aquest tema, però ens pareix que és un bon moment per parar-nos a reflexionar un poc més profundament al voltant dels partits minoritaris.
Dir que un partit és minoritari no ens dóna cap informació sobre ell, ja que el fet de ser minoritari solament representa una característica transitòria del partit. Partits minoritaris hi han de totes les ideologies. Per donar un exemple clar, podríem parlar de UPyD, partit amb reivindicacions semblants a les del 15-M (reforma de la llei electoral, crítica al bipartidisme, participació ciutadana, etc.), o inclús de partits d'extrema dreta escampats arreu de l'Estat espanyol. El que intentem transmetre és que el fet de que un partit siga minoritari no significa res i, és més, quan es vota a un partit de forma massiva deixarà de ser minoritari.
Pensar que els partits minoritaris, pel simple fet de ser-ho són millors que els majoritaris, és una idea sense trellat que ningú amb una mínima capacitat reflexiva s'atreveix a defensar. Ara bé, sí que és cert que hi ha un discurs que cala en una part de la població, i és precisament el que defensa que votar a un partit minoritari significa una distribució equitativa del poder, que impedeix la creació de majories absolutes i per tant, fa la política més transparent i participativa. Aquesta idea és clarament errònia i un bon exemple per comprovar-ho és el cas del Govern de Catalunya, on estant el tripartit al poder (amb Iniciativa per Catalunya-Verds a la Conselleria d'Interior) és quan s'han van produït les mobilitzacions contra el Pla Bolonya. Davant la impossibilitat d'aconseguir desmobilitzar als estudiants, el Govern de la Generalitat va passar a l'acció comportant-se igual que ho faria qualsevol dels partits majoritaris. El desallotjament del Rectorat de la UB ens va deixar imatges de persecucions, detencions i càrregues policials dirigides des dels despatxos dels partits “minoritaris”. Iniciativa, un partit que havia volgut lligar-se des de sempre amb els moviments socials va acabar reprimint amb la mateixa brutalitat que el govern anterior (CiU). Altres molts exemples són les tortures per part dels Mossos D'Esquadra a comissaries, l'ús del Kubotan a les manifestacions, el cas del forat de la vergonya, la repressió contra l'acampada anti-MAT, etc.
A més, a partir del 15-M i amb l'ajuda dels mitjans de comunicació, ha augmentat la criminalització sobre la resta de mobilitzacions que van més enllà de millorar el propi sistema i que intenten trencar amb una participació orquestrada pels que estan dalt. D'aquesta manera se'ns ven com a única solució la participació a través de les institucions mitjançant més referèndums, més lleis, més polítics i si és necessari més policia contra qui no respecta el sistema. Seguint aquestes consignes caminem cap a la uniformització del individus i la desaparició de la capacitat de pensament i acció. No podem tolerar la falta de respecte que hi ha cap a idees diferents a les que ens venen els mitjans d'informació de masses.
Per últim, ens agradaria acabar parlant dels diferents partits minoritaris d'esquerres que a València han sigut els principals receptors dels vots canalitzats pel 15-M: Coalició Compromís i Esquerra Unida (encara que UPyD també podria estar inclòs). Aquestos partits també estan involucrats en la corrupció urbanística, la falta de participació ciutadana, la nul·la transparència als contrats, el clientelisme, etc. Hi han clars exemples, com és el cas de la Mancomunitat de Bunyol amb EU a l'ajuntament, on s'està posant en marxa el projecte d'energia eòlica en una ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), o el cas del BLOC de Segart on tota la llista d'aquest partit, es va canviar al PP a les últimes eleccions. Però el més important és que aquestos partits es creuen amb l'autoritat de decidir per nosaltres, es pensen que saben millor que nosaltres el que ens fa falta i volen gestionar les nostres reivindicacions cap a objectius electorals amb un oportunisme patètic. I quan aquest comportament es denúncia utilitzen a la policia, com qualsevol altre partit majoritari, i actuen com a agents repressors de tots aquells moviments socials que diuen representar.
Els neonazis també són minoritaris
España 2000, el feixisme que ens ha tocat patir
Silla, Alcalá de Henares, Onda i Dosaigües tenen alguna cosa en comú: la presència de l'extrema dreta dins de les seues institucions, en aquest cas, del partit Espanya 2000. Podem pensar que és un cas anecdòtic dins de l'àmbit polític, però si seguim mirant podem veure altres casos, per exemple Massamagrell i Albal que tenen regidors de Coalició Valenciana, i si pugem cap al nord trobem Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada en pobles com: Vic, Manresa o L'Hospitalet de Llobregat. I així podríem continuar enumerant ciutats, més o menys grans, que tinguen als seus ajuntaments representants d'algun dels partits minoritaris d'extrema dreta que cada quatre anys es presenten a les eleccions. Açò evidència que aquestos partits tenen el suport d’una part important de la població. Així podem veure el creixement d'aquestes organitzacions arreu d’Europa: Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Sèrbia i Suècia són alguns dels que tenen representants als seus parlaments nacionals, sense oblidar-nos de la Lliga Nord a Itàlia i el SVP de Suïssa, tots dos formant part de la coalició de govern.
Totes aquestes organitzacions s'autodefineixen com a democràtiques perquè, sinó com es presentarien a les eleccions?. La seua participació en aquestes serveix com a altaveu per la seua ideologia, així com per a finançar-se a través de l’Estat. Tot açò sense deixar de banda el seus principis basats en la discriminació i l'exaltació de l’autoritat. Però aquest és un discurs buit de continguts amb el qual pretenen aprofitar-se de l'actual conjuntura social i econòmica, que afavoreix la utilització de la demagògia i l’odi a la diferència. Açò permet descarregar la ràbia acumulada, després de tants abusos causats per aquest sistema injust i opressiu, contra les persones migrants. I és la justícia i les polítiques contra la immigració les que fomenten aquests comportaments xenòfobs, criminalitzant a les persones migrants i justificant la seua expulsió.
Molts dels seus dirigents són grans empresaris. Sobretot a España 2000 venen lligats a negocis tan “legítims” i “espanyols” com la tracta de blanques (prostitució). Jose Luís Roberto, líder del partit, va ser president de l'associació de “clubs d'alterne” on treballen de manera irregular moltes dones vingudes dels països de l’est, Amèrica Llatina, etc. Aquest tipus d’explotació laboral deixa entreveure la idea de “immigració legal” que tenen ells, és a dir; volen immigració que els servisca per als seus negocis. Volen, al cap i a la fi, noves esclaves que els empresaris espanyols puguen explotar quan els convinga. A més d'açò és el secretari de la patronal valenciana de seguretat i propietat entre d'altres, de l'empresa Levantina de Seguridad i de diferents negocis que comercialitzen amb roba militar.
Durant anys han anat guanyat força, aprofitant-se dels espais queel sistema els dóna. “Els cossos i forces de seguretat” de l'Estat, que actuen amb brutalitat contra moviments socials de tot tipus des de fa anys, estan plens d'individus que participen en aquestos partits feixistes. Són estranys els casos en els que la premsa o la resta de mitjans de comunicació es fan ressò de les agressions de l'extrema dreta, les quals es produeixen de forma reiterada contra persones migrants, moviments socials,etc. i són consentides per la justícia governamental. Fins i tot els partits minoritaris d'esquerres semblen haver oblidat la seua tasca contra aquestes agressions i discursos, ja que últimament treballen només per a augmentar la seua presència en les institucions de l'Estat.
Malgrat la seua màscara democràtica, mai oblidarem als companys i companyes que han patit, fins i tot mort, a les mans d'aquestos individus. Per açò no deixarem de combatre'ls allà on vagen, sense treva ni mitges tintes. Cada vot és una mostra de suport a un sistema que permet la intolerància, la violència indiscriminada, la segregació i l'odi racial a les seues institucions. Considerem que és important destacar que aquestes institucions no es poden considerar ni legítimes, ni representatives de la població.
Per Concloure; trencar amb les seues normes per recuperar les nostres vides
Pel que realment apostem és per l’autogestió i la autoorganització de les nostres vides. Són molts anys de submissió al sistema, d’acomodament i aïllament social, propaganda política i mentires sobre la nostra llibertat per a decidir. I és ara més que mai, quan hem de recuperar el control de les nostres vides. Cal començar des de baix, des del principi, dotant-nos d’autonomia. Sabem que la transició fou una mentira, que el sistema ens discrimina i aïlla, ens explota. Sempre ens han venut que la democràcia és el tipus d’organització política més justa. Però hem de creure’ls també en açò? Perquè hauríem de col·laborar amb ell?
La gran diferència entre el vot i l'abstenció és que amb el primer es dóna legitimitat al sistema mitjançant la participació en ell. Així que la millor opció per seguir mantenint l'actual sistema és el vot. Cert és que resulta difícil el diferenciar entre una abstenció de caire polític i aquella que es dóna per desídia o indiferència. Hem de tindre present, doncs, que el sistema necessita de la nostra participació, no sols el dia de les eleccions, sinó també requereix de l'anomenada “participació ciutadana” per a legitimar-se. L'Estat democràtic es sustenta sobre l'obediència i submissió de la major part de la població, però també té la necessitat de que la ciutadania s'involucre, utilitzant els mecanismes donats pel propi sistema. És a dir, s'ha de tindre en compte que la maquinària política no actua per si mateixa, sinó que necessita de l'anomenada societat civil per a funcionar i desenvolupar-se. D'aquesta manera l'Estat es veu amb la possibilitat de fer veure que la població té una capacitat de decisió que en cap cas és real.
Les lleis que ens imposen l'Estat i el capitalisme són les seues regles i, si volem plantejar una lluita real per tal de recuperar el control de les nostres vides, no podem acceptar-les com a límit de les nostres lluites. L'Estat ja fa prou per tal de mantindre la pau social, el nostre paper és trencar amb ell i augmentar la conflictivitat sobrepassant allò que aquest pot assumir. Hem de fer saber als polítics i sindicalistes que no demanarem res, que resoldrem els nostres problemes i lluitarem per ser lliures. Hem de dir-los ben clar que no els necessitem i, sobre tot, que ningú ens representa.
No volem parlament, no volem representants i rebutgem l'autoritat, lluitem contra l'Estat i el capitalisme.
Ara o Mai
Publicació des de València. Contra tota explotació, contra tota autoritat!
Mira també:
http://araomaivlc.wordpress.com
Ataquen la seu d'España 2000
Segons informa la pàgina web d'España 2000 el dia 15 de matinada va ser atacat el HS Maria Luisa que pertany al partit a l'altura del barri del Cedre. Coincidint amb l´última setmana de campanya electoral la façana del local va apareixer plena de pintura. El partit feixista a afirmat que, com tots els atacs que ha rebut, ho ha denunciat i ha informat a la premsa, que fins el moment no ha fet massa cas del tema.azorae.blogia.com/2011/111601-arrojan-pintura-contra-el-muro-de-la-sede-de-espana-2000-valencia.php
Concentració Antifeixista a València i jornades a Castelló
VALÈNCIA
Organitza València Antifeixista
CASTELLÓ
Organitza BAF Castelló
Hallan muerto en el calabozo a un joven acusado de robar una cadena a un amigo
Un joven de 20 años falleció en la madrugada del martes en los calabozos
de la Comisaría del Cuerpo Nacional de Policía de Elda-Petrer tras ser
detenido al mediodía del lunes por su presunta implicación en el robo de
una cadena de oro a otro joven de su círculo de amistades.
1er Cicle de documentals en defensa del territori
El documental és un gènere que permet conéixer els motius i les conseqüències al voltant de diferents situacions, temàtiques, conflictes, etc. A la nostra comarca, enguany s'havia de celebrar la quarta edició d'un certamen específic d'aquest gènere cinematogràfic: diferents motius, sobretot de tipus polític, sembla que han posat fi a l'edició d'enguany.
Manifiesto para una lucha contra las torturas y malos tratos en las cárceles del Estado español
Si torturar es infligir a una persona, con cualquier utensilio o método,
un grave dolor físico o psicológico, con intención de castigarla u
obtener algo de ella (información, una confesión, obediencia,
sumisión…), entonces, la cárcel y el sistema penal cuyo centro ocupa,
así como el régimen de dominación y explotación capitalista a cuyo
servicio está evidentemente la acción punitiva del Estado, se pueden
definir como máquinas de tortura. Sin embargo, por razones que iremos
explicando en el desarrollo de este texto, nos referiremos en primer
lugar a la tortura y a los tratos crueles, inhumanos o degradantes más
evidentes, es decir, el empleo de la violencia física directa, usados
rutinariamente por los agentes de la administración del Estado para
alcanzar los fines de la misma, y enseguida, a los que son consecuencia
inmediata de su funcionamiento “normal”.Cine de otoño en Al margen
Viernes 18 de noviembre a las 22'00h
"In a better world" (en un mundo mejor), de Sussane Bier.
A partir de las 21'00h puedes venir a cenar con tu bocata. Habrá postre solidario. Te esperamos!!
Organiza Colla Xicalla
En el Ateneo Al Margen: C/ Palma 3, barrio del Carmen
Pase del documental "De la servidumbre moderna" y cena para autogestionar la biblioteca social del Ateneo Libertario Octubre del 36
ATENEO LIBERTARIO
“Octubre del 36”
c/desamparados nº1 – Segorbe email: octubredel36@gmail.com
Viernes 18 de noviembre
18:00 Pase del documental:
“De la servidumbre moderna”
21:30 Cena para la autogestión de la biblioteca social del ateneo
“De la servidumbre moderna” es el título de un documental sobre el sistema totalitario mercantil al que nos encontramos sometidos. El film pone en evidencia y desmonta los engranajes de la democracia liberal, que constituye el modelo dominante en el mundo occidental y que no tiene nada que envidiar a los sistemas totalitarios a los que parece oponerse. Dos citas del documental. 1) «Mi optimismo está basado en la certeza de que esta civilización está por derrumbarse. Mi pesimismo, en todo lo que hace por arrastrarnos en su caída» 2) «La destrucción de la sociedad mercantil totalitaria no es un asunto de opinión, es una necesidad absoluta en un mundo que se sabe condenado».
[Pélicula] El planeta libre (La Belle Verte)
Película francesa, que se estrenó en 1996, pero que apenas tuvo difusión. Sin embargo contiene muchos ingredientes que la hacen actual y atractiva y sobre todo nos hace pensar en cómo está nuestro planeta y a dónde lo llevamos.
En un lejano planeta discurre el año 6000. Sus habitantes son seres muy avanzados, que viven aproximadamente unos 250 años, han prescindido de los objetos materiales y se comunican telepáticamente.
En la reunión anual en la que afectan a la comunidad siempre surge la misma pregunta: ¿alguien quiere ir a la Tierra? Nadie se atreve a hacer el viaje a este peligroso y primitivo planeta, hasta que Mila, la hija del último hombre que estuvo allí, se presta como voluntaria. Aquí empezará la mayor aventura de su vida y se da cuenta al llegar a París, que el caos se está extendiendo por la tierra y a eso lo llaman evolución…
http://www.portaloaca.com/videos/documentales-/3860-el-planeta-libre-la-belle-verte-pelicula.html
[Godella] Tierra de niñ@s
Tierra de niñ@s es una escuela libre que funciona desde Septiembre 2010 y es una iniciativa que posibilita un espacio educativo alternativo a la escuela tradicional, donde los niños y niñas puedan jugar, aprendiendo y experimentando, disfrutando de su proceso de crecimiento.
No responde a una pedagogía concreta pero sí que parte del deseo de respetar la autorregulación de las criaturas y por tanto de sus necesidades y deseos.
Entre los adultos-acompañantes hay una psicóloga y una educadora, especialistas en autorregulación que dan todo por acompañar con cariño y respecto a cada niño.
Además del normal funcionamiento de la escoleta TIERRA DE NIÑOS/AS (todas las mañanas de 9.00H a 16.00H) durante cada mes organizan las siguientes actividades:
-TIERRA DE PADRES Y MADRES. Espacio de adultos dinamizado por Maite Sánchez Pinuaga para compartir cuestiones de educación y crianza. Libre y Gratuito.
Maite Sánchez Pinuaga es pionera en España de la terapia reichiana y especialista en autorregulación y educación.
-MERIENDA-CENA de puertas abiertas de la Escoleta. Con actividades para toda la familia y cena autogestionada por el proyecto.
-Y todos los martes a partir del 15 de noviembre.
TIERRA DE CRIANZA. de 16.30 a 18.30 Para mamás. papás, bebés y niños/as de 0 a 3 años. Espacio de intercambio y apoyo mutuo durante el puerperio.
La escuela está Godella (Valencia), en la calle San Bartolomé 10, junto a la estación de metro.
La página en internet es: http://escuelalibretierra.wordpress.com/
Concentració a València per la llibertat dels 4F
CONCENTRACIÓN POR EL DESMONTAJE DEL CASO 4F:
SÁBADO 12 DE NOVIEMBRE, 18:00H, PLAZA DE LA VIRGEN, VALENCIA.
contemporáneamente a la manifestación en el forat de la vergonya, barcelona
descarga el adjunto, imprime, recorta y llevate a la concentración la boca para denunciar estos abusos
y si no puedes venir ¡DIFUNDE ESTE MAIL!
Como consecuencia de este caso de montaje del Ayuntamiento, la policía y los jueces, Rodrigo Lanza lleva 4 años en prisión, Patricia heras se suicidó tras pasar 6 meses en prisión y otras 7 personas fueron condenadas también injustamente.
El movimiento Desmontaje 4F convoca por ello una manifestación masiva e internacional para denunciar la corrupción política, los abusos de poder, la impunidad, la violencia de estado y las turturas habituales en las prácticas policiales.
Se pide a todas aquellas personas que no estén de acuerdo con estos hechos y esta manipulación de la sociedad que acudan a la manifestación para mostrar también su desacuerdo con este sistema represor y totalitario que se esconde tras la palabras democracia.
Cómo podemos expropiar dinero a las entidades bancarias?
Ens han fet arribar aquest document a infopunt, i considerant que té un valor afegit per la situació actual dels bancs, caixes, etc.; us deixem l'enllaç per a que li feu una ullada. Tot i no coincidir completament en els textos que s'exposen, no deixa de ser interessant entendre un poc més com funciona el sistema per a saber com podem enfrontar-lo (també cal saber de lleis tot i repudiar-les totalment).
Cómo podemos expropiar dinero a las entidades bancarias?
Cómo podemos expropiar dinero a las entidades bancarias?
[Iniciativa Dàhlia | Mislata] Activitats fixes i taller de hardware
-Dimarts, des de les 19.30h, taller d'iniciació al teatre.
-Dimecres, des de les 19.30, taller de costura.
cicle de cinema "infancia dels 80", des de les 22.30h
-Dijous, des de les 18h hi ha taller de guitarra,
des de les 20h documentals
des de les 21.30h, sopar de tapeo i mossets per la voluntat.
******************************
TALLER DE RECICLATGE, MUNTATGE I REDISTRIBUCIÓ DE HARDWARE
Hola, com ja sabeu, agafem del fem tot el que podem, el regirem i li donem una nova vida, aleshores amb la tecnologia no havia de ser menys.
Recollim components informàtics, els testejem, reubiquem i muntem computadores frankestinianes amb els recursos abandonats als calaixos de la nostra gent.
Aleshores, si tens material a casa que no vols i vols donar-li eixida, contacta amb nosaltres.
Les computadores reciclades les ficarem al rastrell i a la tenda de bades per a que disposse d'elles qui les necessite.
Hi farem còrrer distribucions Linux en les frankomputadores.
Tot i que les velles pantalles que no són TFT's molesten a casa, ací ja en tenim de sobra, si algú les demana del rastrell i en falten, ja vos direm.
__________________________________________
Biblioteca, distribuïdora, jocs, futbolí, tenda de bades
Tapeo vegetarià, mossets, sucs naturals, infusions i xocolates...
Teatre, cinema, estudi de gravació, tallers.
_______________________________________
c/Camí Vell de Xirivella, 23. Mislata.
Metro parada Nou d'octubre.
Bus 3,7, 29, 95
Darrere del museu d'història i el CAR (Centre d'acogida de refugiats)
************
Per tal de posar-te en contacte amb d'elles utilitza aquest mail: iniciativadahlia(at)gmail.com
http://mislatacontrainfos.blogspot.com/2011/11/iniciativa-dahlia-mislata-activitats.html
[Vídeo] Desmuntant en 4F
El 4F es uno de los más polémicos casos de corrupción policial, judicial y gubernamental que ha vivido la ciudad de Barcelona en los últimos años.
El 4 de febrero de 2006 alguien arrojó una maceta desde una casa ocupada (propiedad del Ayuntamiento) en la que se celebraba una fiesta, dejando herido de gravedad a un agente de policía. [1]
El Ayuntamiento y la policía, ante la imposibilidad de averiguar quién había lanzado la maceta (pues dentro de la casa había unas 3000 personas) decidieron crear un montaje inculpando a gente inocente que no estuvo dentro de la casa y algunxs ni siquiera en la zona. Las consecuencias directas del montaje se pueden describir así:
- Álex Cisternas y Juan Pintos pasaron 2 años en prisión preventiva y otros tantos en prisión y tercer grado.
- Rodrigo Lanza pasó 2 años en prisión preventiva y hasta la actualidad sigue encerrado.
- Álex, Rorigo y Juan fueron torturados durante la detención y en los posteriores días de calabozo por la policía; su denuncia por torturas nunca prosperó.
- Patricia Heras pasó 2 meses en prisión y 4 meses en tercer grado hasta que el 26 de abril de 2011 decidió quitarse la vida.
El primer juicio (en la Audiencia Provincial de Barcelona, febrero de 2008) se desarrolló con múltiples irregularidades, no se aceptaron las pruebas de la defensa y la única prueba de la acusación fue el testimonio de dos guardias urbanos: Bakari Samyang y Víctor Viedma. Se presentó un recurso al Tribunal Supremo (julio de 2009) que ratificó la sentencia y aumentó las condenas (“eso por quejarte”). Actualmente estamos a la espera de una respuesta del Tribunal Constitucional, ante el que se presentó otro recurso.
Ahora, para desmontar esta estrategia de la policía y el Ayuntament de Barcelona para crear chivos expiatorios contamos con una nueva herramienta que acaba de salir a la luz:
Los agentes de la Guardia Urbana que fueron la pieza clave del caso, Samyang y Bayona, irán a prisión por torturar al hijo de un diplomático (Sentencia de la sección 5ª de la Audiencia Provincial de Barcelona, de 17 de octubre de 2011). La sentencia también evidencia que simularon delito y falsearon el atestado, lo que cuestiona sobradamente la credibilidad de sus declaraciones como testigos de cargo en el caso 4F.
Además, Amnistía Internacional (ver informe “Sal en la Herida”) y las defensas denunciamos las torturas sufridas por los acusados del 4F y un sector de los jueces de Barcelona nos trató de mentirosos. La juez del Juzgado de instrucción 18 de Barcelona, Carmen García Martinez, se negó a investigar las torturas sufridas: Su trabajo estaba contaminado, no podía instruir los dos procesos a la vez.
Parte del juicio penal se perdió pero el juicio histórico se está ganando, y para ello necesitamos la máxima difusión de esta dramática historia de corrupción, torturas, secuestro y muerte.
Ayuda a difundir la verdad, que el siguiente proceso del caso 4F (el recurso en el Constitucional) pueda ser por fin basado en la justicia y no en la mentira.
Que la denuncia por las torturas sufridas por Rodrigo, Álex y Juan prospere y se reabra, ya que los acusados de entonces (Samyang y Bayona) son los mismos torturadores ahora condenados.
[1] En el primer minuto de este vídeo se pueden oir las declaraciones del 4 de Febrero del 2006 del entonces alcalde de Barcelona Joan Clos en Cataluña Radio explicando que el golpe había sido originado por una maceta lanzada desde el edificio okupado.
http://www.desmontaje4f.org/
El 4 de febrero de 2006 alguien arrojó una maceta desde una casa ocupada (propiedad del Ayuntamiento) en la que se celebraba una fiesta, dejando herido de gravedad a un agente de policía. [1]
El Ayuntamiento y la policía, ante la imposibilidad de averiguar quién había lanzado la maceta (pues dentro de la casa había unas 3000 personas) decidieron crear un montaje inculpando a gente inocente que no estuvo dentro de la casa y algunxs ni siquiera en la zona. Las consecuencias directas del montaje se pueden describir así:
- Álex Cisternas y Juan Pintos pasaron 2 años en prisión preventiva y otros tantos en prisión y tercer grado.
- Rodrigo Lanza pasó 2 años en prisión preventiva y hasta la actualidad sigue encerrado.
- Álex, Rorigo y Juan fueron torturados durante la detención y en los posteriores días de calabozo por la policía; su denuncia por torturas nunca prosperó.
- Patricia Heras pasó 2 meses en prisión y 4 meses en tercer grado hasta que el 26 de abril de 2011 decidió quitarse la vida.
El primer juicio (en la Audiencia Provincial de Barcelona, febrero de 2008) se desarrolló con múltiples irregularidades, no se aceptaron las pruebas de la defensa y la única prueba de la acusación fue el testimonio de dos guardias urbanos: Bakari Samyang y Víctor Viedma. Se presentó un recurso al Tribunal Supremo (julio de 2009) que ratificó la sentencia y aumentó las condenas (“eso por quejarte”). Actualmente estamos a la espera de una respuesta del Tribunal Constitucional, ante el que se presentó otro recurso.
Ahora, para desmontar esta estrategia de la policía y el Ayuntament de Barcelona para crear chivos expiatorios contamos con una nueva herramienta que acaba de salir a la luz:
Los agentes de la Guardia Urbana que fueron la pieza clave del caso, Samyang y Bayona, irán a prisión por torturar al hijo de un diplomático (Sentencia de la sección 5ª de la Audiencia Provincial de Barcelona, de 17 de octubre de 2011). La sentencia también evidencia que simularon delito y falsearon el atestado, lo que cuestiona sobradamente la credibilidad de sus declaraciones como testigos de cargo en el caso 4F.
Además, Amnistía Internacional (ver informe “Sal en la Herida”) y las defensas denunciamos las torturas sufridas por los acusados del 4F y un sector de los jueces de Barcelona nos trató de mentirosos. La juez del Juzgado de instrucción 18 de Barcelona, Carmen García Martinez, se negó a investigar las torturas sufridas: Su trabajo estaba contaminado, no podía instruir los dos procesos a la vez.
Parte del juicio penal se perdió pero el juicio histórico se está ganando, y para ello necesitamos la máxima difusión de esta dramática historia de corrupción, torturas, secuestro y muerte.
Ayuda a difundir la verdad, que el siguiente proceso del caso 4F (el recurso en el Constitucional) pueda ser por fin basado en la justicia y no en la mentira.
Que la denuncia por las torturas sufridas por Rodrigo, Álex y Juan prospere y se reabra, ya que los acusados de entonces (Samyang y Bayona) son los mismos torturadores ahora condenados.
[1] En el primer minuto de este vídeo se pueden oir las declaraciones del 4 de Febrero del 2006 del entonces alcalde de Barcelona Joan Clos en Cataluña Radio explicando que el golpe había sido originado por una maceta lanzada desde el edificio okupado.
http://www.desmontaje4f.org/
MALEDUCANT: Activitats al barri de Benimaclet
La Comissió d'educació de l'Assemblea 15M-Benimaclet et convida a les jornades d'ocupació lúdica i reivindicativa, que tindran lloc el proper 6 de novembre al solar situat als carrers Dolores Marqués-Cercle de Belles Arts.
Esta parcel·la, destinada a ús educatiu segons el PGOU, ha estat requalificada per construir vivenda, vulnerant drets fonamentals de les veïnes i veïns de Benimaclet. Per això, ocuparem el solar tot exigint que s'ature l'especulació amb el sòl dotacional i s'abandonen les diferents estratègies de precarització de l'educació pública.
És hora de lluitar pel que és nostre.
PROGRAMACIÓ:
5 DE NOVEMBRE
Jornada de neteja.Vine al solar pel matí (c./DoloresMarqués - Cercle de Belles
Arts) amb eines de treball i col·labora.
6 NOVEMBRE Jornada d'ocupació lúdica-reivindicativa.
10.00-10.45 Xerrada de presentació.Comissió d'educació, Assemblea 15MBenimaclet, Associació de Veïns de Benimaclet.
10.45-11.30 Mur de les opinions i els desitjos. Contacontes.
11.30-12.30 Xerrada: Experiéncies de lluita per l'educació al barri del Besós de Barcelona.
11.30-12.30 Gimcana.
12:30-13.30 Taula Rodona: La precarització de l'escola pública
12.30-13.30 Taller de pintura amb sal.
13.30-14.30 Cursa.Per a grans i menuts.
14.30-16.00 Dinar popular.
16.00-17.00 Titelles.
17.00-18.00 Actuació de Sergi Contrí i La Rana Mariana
18.00 Cloenda.
Al llarg del dia:
Panells informatius
Fireta del llibre.
Jornada contra l'Alta Tensió a València
Este dissabte 5 de novembre tindrà lloc al Proyecto Mayhem, al barri del Cabanyal de València, una jornada contra l'Alta Tensió. Vos deixem el programa i el cartell.
# 18:00 - Xarrada informativa: "La lluita contra l'alta tensió a la Vall d'Albaida"
# 23:00 - Concert: Kaneko The Muertas Sensa Yuma (Presentant el seu nou disc).