Durant la vaga general del 29 de setembre, es trobaren als carrers militants de tots tipus; des de delegats sindicals de CCOO-UGT, militants de sindicats “alternatius”, de col·lectius de base, d’assemblees d’estudiants, etc. Aquell dia a MercaValencia, als polígons industrials, a la Universitat o al carrer Colom molts militants i simpatitzants dels sindicats majoritaris es van veure treballant colze amb colze amb els piquets més combatius o enfrontant-se amb la policia al centre de València quan es va crear una manifestació espontània. Molt es parlava en aquells dies de que les bases de CCOO-UGT estaven demanant una segona vaga general, de que el sector crític estava creant una ruptura en l’organització perquè no es volia negociar res amb el govern i era necessari seguir als carrers protestant.
Però, tot allò s’ha diluït, ha quedat en una fantasia, en una falsa esperança d’aquells que preteníem seguir amb les mobilitzacions, les protestes i les accions i que pensàvem que podríem contar amb el recolzament de varis sector dels treballadors i treballadores, però era mentida. Res més s’ha sabut de vosaltres. En el moment actual els dirigents de CCOO-UGT estan pactant amb el govern la reforma de les pensions, sembla que hui en dia amb la idea de pacte social es pot negociar amb allò innegociable, les nostres vides. I la societat no reacciona front a aquesta baixada de pantalons que estan protagonitzant, i els sectors crítics i les bases lluny de fer la seua tasca (posar en dubte aquests moviments) estan legitimant i en molts casos defenent aquesta venuda d’esclaus.
L’altre dia en una xerrada a València, al voltant de la mentida de la reforma de les pensions es va generar debat entorn a aquest tema “la passivitat dels sindicats” i encara que alguns van posar de manifest que no tots els sindicats estaven actuant de la mateixa manera (cosa que ha València no es veu reflectit, salvant honorables excepcions), es va arribar al acord implícit de que CCOO-UGT ens estaven venent barat. Només algunes veus van posar matisos davant aquesta afirmació, aquelles veus dels sectors crítics que asseguraven que els sindicats feien el que podien tot i que no era suficient. De fet, algun sector crític estava disposat a fer accions pacífiques però sonores.
El problema de tot açò és clar; primer Toxo i Méndez es creuen representants de tots i totes les treballadores de l’estat espanyol encara que la majoria de les veus no es vegen reflectides i representades en aquestos dos alliberats sindicals. Segon; és complicat negociar una cosa que no et va a afectar en gran mesura. Molts militants de CCOO-UGT ja estan jubilats o amb les pensions assegurades, tot el contrari que els milers de joves que engreixem les llistes de l’atur i que mai no tindrem una pensió decent. A més a més, (encara que siga un argument utilitzat per la Cope) els sindicats majoritaris reben grans quantitats de diners per part del govern1, i que no ens diguen que això no té res a veure amb la negació de CCOO-UGT de convocar vaga general.
En un moment tan decisiu com l’actual, on s’està negociant el nostre futur i les nostres vides, existim (encara que parega que no) tot un conjunt de joves i no tant joves que no estem disposats a vendre’ns. Que no anem a acceptar un futur pitjor sense lluitar des de l'assemblearisme per a evitar-ho. Volia transmetre al “sector crític i les bases de CCOO-UGT” que en un moment com el d’ara o s’està amb la gent o s’està amb la patronal i el govern. Que o s’està pels interessos del poble treballador o s’està amb els interessos de la patronal i la banca. És a dir; o s’està amb nosaltres (treballadors, immigrants, estudiants, precaris, dones marginades pel la crisi, etc) o s’està amb ells (banca, empresaris, especuladors, polítics) i estar amb ells és estar amb l’enemic. Per tant, convide a eixe suposat existent sector crític a que s’implique en lluites reals; que es deixe de burocràcies sindicals i que ajude a les assembles de base, de barri, de treballadors. Que impulse junt a altres, projectes de resistència front als atacs del govern i que deixe de legitimar la posició dels grans dirigents sindicals. Perquè quedar-se en ser el sector crític en els actes sindicals no atura retallades socials ni canvia sistemes econòmics i polítics.
Un jove estudiant a l'atur
---------------
1) En paral·lel a aquestes reunions, Manuel Chaves, mitjançant una resolució en el BOE (just abans que comencessin les trobades) atorga una subvenció per a les organitzacions "sindicals" de 26,6 milions d'euros… Tot just unes poques setmanes després del "regal" de 143 milions d'euros a CCOO i UGT entre setembre i desembre de 2010 (quan en tot el 2009 "només" van rebre uns 95 milions d'euros). Coordinadora Obrera Sindical-COS Països Catalans – 13 de gener de 2010
------------------------------------------------
[Cast]
Carta traducida y resumida a los sectores críticos de CCOO y UGT
Durante la huelga general del 29 de septiembre, se encontraron en las calles militantes de todo tipo. Aquel día en MercaValencia, en los polígonos industriales, en la Universidad o en la calle Colom muchos militantes y simpatizantes de los sindicatos mayoritarios se vieron trabajando codo con codo con los piquetes más combativos. Mucho se hablaba en aquellos días de que las bases de CCOO-UGT estaban pidiendo una segunda huelga general, de que el sector crítico estaba creando una ruptura en la organización porque no se quería negociar nada con el gobierno y era necesario seguir en las calles protestando.
Pero , todo aquello se ha diluido, ha quedado en una fantasía, en una falsa esperanza de aquellos que pretendíamos seguir con las movilizaciones, las protestas y las acciones y que pensábamos que podríamos contar con el apoyo de varios sectores de los trabajadores y trabajadoras, pero era mentira. Nada más se ha sabido de vosotros.
En el momento actual los dirigentes de CCOO-UGT están pactando con el gobierno la reforma de las pensiones, parece que hoy en día con la idea de pacto social se puede negociar con aquello innegociable, nuestras vidas y los sectores críticos y las bases lejos de hacer su tarea (poner en entredicho estos movimientos) están legitimando y en muchos casos defendiendo esta vendida de esclavos.
El problema de todo esto está claro; primero Toxo y Méndez se creen representantes de todos y todas las trabajadoras del estado español aunque la mayoría de las voces no se vean reflejadas y representadas en estos dos liberados sindicales. Segundo; es complicado negociar una cosa que no te va a afectar en gran medida. Muchos militantes de CCOO-UGT ya están jubilados o con las pensiones aseguradas, todo el contrario que los miles de jóvenes que engordamos las listas del paro y que nunca tendremos una pensión decente. Además, (aunque sea un argumento utilizado por la Cope) los sindicatos mayoritarios reciben grandes cantidades de dinero por parte del gobierno, y que no nos digan que esto no tiene nada que ver con la negación de CCOO-UGT de convocar huelga general.
En un momento tan decisivo como el actual, donde se está negociando nuestro futuro y nuestras vidas, existimos (aunque parezca que no) todo un conjunto de jóvenes y no tan jóvenes que no estamos dispuestos a vendernos. Que no vamos a aceptar un futuro peor sin luchar para evitarlo. Quería transmitir al “sector crítico y las bases de CCOO-UGT” que en un momento como el de ahora o se está por los intereses del pueblo trabajador o se está con los intereses de la patronal y la banca. Es decir; o se está con nosotros (trabajadores, inmigrantes, estudiantes, precarios, mujeres marginadas por la crisis, etc) o se está con ellos (banca, empresarios, especuladores, políticos). Por lo tanto, invito a ese supuesto existente sector crítico a que se implique en luchas reales; que se deje de burocracias sindicales y que ayude a las asambleas de base, de barrio, de trabajadores. Que impulse junto a otros, proyectos de resistencia y que deje de legitimar la posición de los grandes dirigentes sindicales. Porque quedarse al ser el sector crítico en los actos sindicales no para recortes sociales ni cambia sistemas económicos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario