Xerrada: Ocupació militar i conflicte. Situació de la dona a Afganistàn [2/març]

Igual que va succeir en el conflicte armat viscut a l'estat espanyol entre 1936 i 1939 (Cop d'estat i resistència antifeixista) i la brutal repressió i el genocidi posterior perpetrat pel franquisme contra la población perdedora. El conflicte armat a l´Afganistan és una ocupació militar per part de l'imperialisme de les potències mundials (OTAN, ONU, EUA) que ha provocat genocidis, neteges ètniques i desplaçament de persones, així com l'espoli, la militarització, la submissió d'un poble i en aquest cas deixant a la dona en una difícil situació represiva.Amb aquest acte volem donar veu i suport a totes les dones que resisteixen davant les injustícies.


SAMIA WALID:

“Una de les primeres paraules que vaig aprendre després de mare i pare va ser guerra…”
Jo vaig conèixer el meu pare, per primera vegada, darrere de les reixes de la presó perquè ell va ser un lluitador per la llibertat contra el règim titella rus. Encara recordo la inesperada arribada dels soldats del règim amb els seus vestits foscos i sabates Willington amb fang trepitjant les catifes perses buscant més amants de la llibertat. Jo estava en 6è grau quan la Jehadi entra i porta més misèria a la meva vida. Els nostres carrers eren la primera fila del camp de batalla i solíem passar la major quantitat del nostre temps al bunker comptant els míssils i bales que creuaven sobre nosaltres.
Quan els talibans entren a Kabul, la meva família escapa a un camp de refugiats als afores de Peshawar de manera que la meva germana i jo podíem seguir estudiant. En un any, vaig fer molts amics i vam decidir ensenyar a llegir i escriure a les dones del camp de refugiats.
No va ser tasca fàcil però em vaig trobar fa poc a una vídua que va ser estudiant meva, la qual ara ensenya en una escola a primària i els seus tres fills van a la universitat. Ara comprenc que el nostre petit treball va comportar un gran canvi en altres vides

Vaig entrar a la Universitat de Kabul per estudiar sociologia i filosofia per canviar socialment el meu país. El meu amor pel desenvolupament social del meu país sempre m'ha donat força per obtenir la major nota dins de 125 estudiants des del primer fins al vuitè semestre. Escric per un dels famosos diaris de dones Shafaq (posta de sol), defensant els drets de les dones i com poden elles jugar un rol important en la construcció de la pau i la resolució de conflictes

Samia des dels 16 anys és membre del grup revolucionari RAWA (Revolutionary Association of the women of Afghanistan: Associació revolucionària de les dones de l'Afganistan). Aquesta organització lluita per la pau, justícia social, i els drets de les dones a l'Afganistan. (Per a més informació visitar www.rawa.org)

Entrevista Samia Walid (audio)

Dia 2 de març a les 19 hores
Lloc: Societat Coral El Micalet, carrer Guillem de Castr0, 73. València
A càrrec de Samia Walid, membre de RAWA (associació de les dones de L’Afganistan)
Amb les actuacions de Pau Alabajos i Josu Bergara (Euskal Herria)

us adjuntem més avall el cartell i les imatges del díptic de l'acte




Igual que sucedió en el conflicto armado vivido en el estado español entre 1936 y 1939(Golpe de estado y resistencia antifascista) y la brutal represión y el genocidio posterior perpetrado por el franquismo contra la población perdedora. El conflicto armado en Afganistán es una ocupación militar por parte del imperialismo de las potencias mundiales (OTAN, ONU, EUA) que ha provocado genocidios, limpiezas étnicas y desplazamiento de personas, así como el expolio, la militarización, el sometimiento de un pueblo y en este caso dejando a la mujer en una difícil situación represiva. Con este acto queremos darle voz y apoyo a todas las mujeres que resisten ante las injusticias.

SAMIA WALID:

“Una de las primeras palabras que aprendí luego de mamá y papá fue guerra…”
Yo conocí a mi padre, por primera vez, tras las rejas en prisión porque él fue un luchador por la libertad contra el régimen marioneta ruso. Aún recuerdo la inesperada llegada de los soldados del régimen con sus trajes oscuros y zapatos Willington con lodo pisando las alfombras persas buscando más amantes de la libertad. Yo estaba en 6to grado cuando la Jehadi entra y trae más miseria a mi vida. Nuestras calles eran la primera fila del campo de batalla y solíamos pasar la mayor cantidad de nuestro tiempo en el bunker contando los misiles y balas que cruzaban sobre nosotros. Cuando los talibanes entran a Kabul, mi familia escapa a un campo de refugiados en las afueras de Peshawar de forma que mi hermana y yo podíamos seguir estudiando. En un año, hice muchos amigos y decidimos enseñar a leer y escribir a las mujeres del campo de refugiados. No fue tarea fácil pero me encontré hace poco a una viuda que fue mi estudiante, la cual ahora enseña en un colegio en primaria y sus tres hijos van a la universidad. Ahora comprendo que nuestro pequeño trabajo trajo consigo un gran cambio en otras vidas.

Entré a la Universidad de Kabul para estudiar sociología y filosofía para cambiar socialmente mi país. Mi amor por el desarrollo social de mi país siempre me ha dado fuerza para obtener la mayor nota dentro de 125 estudiantes desde el primero hasta el octavo semestre. Escribo para uno de los famosos periódicos de mujeres Shafaq (puesta de sol), defendiendo los derechos de las mujeres y cómo pueden ellas jugar un rol importante en la construcción de paz y la resolución de conflictos.

Al mismo tiempo, desde los 16 años soy miembro del grupo revolucionario RAWA (Revolutionary Association of the women of Afghanistan: Asociación revolucionaria de las mujeres de Afganistán). Esta organización lucha por la paz, justicia social, y los derechos de las mujeres en Afganistán. (Para mayor información visitar www.rawa.org)