Plantem-los cara!

PLANTEM-LOS CARA!

Aquestes línies naixen de la reflexió sobre la situació que vivim a València, però sobretot sorgeixen de la frustració, conseqüència de l'escassa i ridícula resposta (si la comparem amb les reformes amb les quals ens està ofegant el Capitalisme) que estem donant.

En primer lloc tots hem de tindre clar que enfrontar-se a tot açò no és gens fàcil, tot el contrari. Quan parlem de lluitar hem de fer-ho en tot el que comporta, i la lluita va lligada a ferides, errors, caigudes i derrotes, però ja hem tingut temps d'adonar-se que la verdadera derrota resideix en la resignació, en rendir-se abans de començar. Si realment decidim plantar cara al Poder hem d'assumir que perdrem coses pel camí, com a mínim hem d'estar disposades a dedicar temps i esforç, ja que no podem limitar-nos a eixir al carrer les dates “clau”, quan les organitzacions sindicals ens criden al carrer, hem de fer nostres els carrers, així com els centres d'estudi i de treball, hem de paralitzar la ciutat!

No sols açò, també hem de tindre present que si pretenem una lluita real, i no simplement petites reformes, la repressió entrarà en joc. Poden, i sempre ho han fet, apallissar, detenir, torturar e inclús empresonar a qualsevol, i tot açò amb la legalitat del seu costat. Però la pregunta és: Qué preferim, morir de fam? Fer un altre forat al cinturo mentre segueixen partint-se el cul en la nostra cara?

Però totes sabem que mentre moltes de nosaltres parlem de plantar cara, de lluitar, alguns personatges de diferents índoles sols pensen en “posar la cara” per a la foto. És a aquesta gent a la que hem d'assenyalar i fer fora de les manifestacions i assemblees, i no a qui decideix fer una pintada, insultar a la policia o creuar un contenidor. Cadascú es troba més còmode en unes pràctiques o altres a l'hora de eixir al carrer, si ho entenem, ho respectem i es recolzem entre nosaltres trobarem una important font de força. Imaginem per un moment una asseguda multitudinària en un lloc de la ciutat mentre en altre carrer un grup creua contenidors per frenar l'avanç policial. Açò seria efectiu, suposaria estirar la corda cap a on ens interessa i no estancar-se en debats sense solució (condemna de la violència, respecte de la legalitat, etc...), que sols interessen als que pretenen alçar-se com a líders i/o portaveus de cara als mitjans de comunicació i la policia.

Amb tot açò sols queda animar una vegada més a la gent a sortir al carrer, però no a passejar ni a ballar a ritme de batucada, sinó a eixir en més ràbia que mai, demostrant que no ens deixarem eixafar, que tenim dignitat i sobretot que els odiem, que odiem a tots els que viuen a costa de la nostra misèria (polítics, banquers, empresaris, policies, jutges, etc.)

LA LLIBERTAT NO ES DEMANA, ES PREN!

RECUPEREM LES NOSTRES VIDES!

 segunda