Neix la Assemblea de Nules

Qui som?

Som persones fartes de suportar el frau d'esta democràcia. Passen els anys, passen les convocatòries electorals i ací sempre guanyen els mateixos. Ja ho tenen tot ben montat perquè res canvie, ni al Govern, ni a la Generalitat, ni a la Diputació ni a ca la Vila. Llegim els diaris i només ens diuen cóm de bons són ells i cóm de roïns els altres. De vegades guanyarà un partit, de vegades en guanyarà un altre, però el nostre dia a dia continuarà sent el mateix de sempre o pitjor. Així ha sigut mentre governava el dictador, i així és amb esta democràcia.

Si hui tenim treball podem sentir-nos afortunats perquè demà, potser, el que tenim és un peu al carrer. I si no és així, serà perquè ens baixen el salari amb l'argument de què és bo per a l'economia. Que no t'enganyen! És bo per a la butxaca dels empresaris, no per a la nostra. I per si fora poc pretenen fer-nos creure que tots som empresaris, com si el carnisser, la pescatera o el panader tingueren els mateixos problemes que els propietaris de les taulelleres. Mentre a uns els costa arribar a finals de mes, els altres es passegen en cotxes de luxe i fan amistat amb polítics -sempre amb l'esperança de tindre un tracte de favor en la propera obra pública.

Per si fora poc amb totes eixes mentides, quan pretenem acusar-los de lladres tracten de confondre'ns amb el seu patriotisme espanyol. Volen que pensem en la unitat d'Espanya i el "Todo por la patria" per oblidar que alguns no tenim treball, o les interminables hores que passem a la fàbrica els altres. Que treballar no és roïn! El que és roïn és cobrar quatre duros mentre els grans empresaris van de màrtirs i es peguen la gran vida a les nostres esquenes. I parlant d'Espanya, nosaltres tenim una llengua pròpia que no és el castellà. Una llengua que tots eixos polítics i empresaris menyspreen perquè són tan recelosos que ja els agradaria anar-se'n a Madrid a viure de la sopa boba. I és clar, allí no parlen com nosaltres. Voldrien ser amics dels grans malfainers que tenim per governants, i amb la nostra llengua no els entendrien. I nosaltres els diem que ja n'hi ha prou. Tenim una llengua pròpia, els valencià, que no és més que la nostra forma d'anomenar la llengua catalana. Tenim uns costums tradicionals, una història i una cultura autòctona de la qual ens enorgullim, i mai faran que ens avergonyim d'ella. I per eixa llengua, eixa cultura i eixa identitat diem que som un poble. Un poble gran que s'exten des de Salses a Guardamar, i de Fraga fins a Maó. Un poble que viu a les Illes Balears, a Catalunya i al País Valencià. Un poble que ha de ser lliure. Perquè igual que una persona és fa major d'edat i assumeix la responsabilitat dels seus actes, els pobles també ho han de fer. No podem viure a les ordres dels altres com si tinguerem quaranta anys i encara demanarem permís als pares per eixir de casa.

Així som nosaltres, i eixos els nostres ideals. Volem trencar amb la societat de classes que ens han imposat. No volem rics, perquè sense ells no pot haver-hi pobres. No volem ostentació, perquè sense ella no pot haver-hi misèria. I no volem polítics, perquè sense ells mai podrà haver-hi lladres. Autoorganitzem-nos en assemblees, i que no decidisquen per nosaltres. Transformem les empreses en cooperatives on tots guanyem per igual. Repartim-nos el treball per oblidar l'atur i la precarietat. Construïm el camí de la revolució social.

http://www.assembleadenules.blogspot.com.es