[VLC] 15-O Bloc anticapitalista en la manifestació

Un grup de col·lectius i persones d'orientació anticapitalista i assemblearia hem decidit eixir el 15-O, (demà dissabte) amb reindivicacions propies, per això hem quedat el pròxim 15-O a les 17:30 en la parada d'autobusos de Sant Agustí. Aquest és el text que anem a dur i repartir:






Els nostres somnis no caben a les seues urnes!
Per l'extensió de la revolta!

En el darrer any el govern ha estat duent a terme múltiples agressions contra les persones treballadores; reformes laborals, retallades socials, precarietat, etc. Des del poder ens diuen que aquesta situació es solucionarà si fem un esforç entre totes, però una ràpida ullada al nostre voltant ens basta per adonar-nos de com els esforços només els fa una banda de la societat; la de les explotades.
Les persones de classe treballadora tenen que fer l'esforç de deixar la seua casa si no la poden pagar, tenen que fer l'esforç d'acceptar l'atur,  tenen que fer l'esforç de no posar-se malaltes per no acudir als centres sanitaris, tenen que fer l'esforç de jubilar-se als 67 anys, les persones migrants tenen que acceptar ser expulsades, etc. Sembla que la balança no està massa equilibrada i açò és perquè el sistema socioeconòmic beneficia a uns pocs i aquestos (empresaris, buròcrates, polítics) no van a deixar la seua posició de dominació per simple caritat.
Des del poder se'ns anima a participar des les seues institucions, inclús dins de les pròpies lluites han aparegut discursos i pràctiques que pretenen canalitzar la “indignació” cap al vot del seu partit en les pròximes eleccions del 20N. Aquests, s'han erigit com representats de les reivindicacions i de les lluites actuals sense que ningú els haguera cridat, i pretenen fer-nos creure que els seus interessos particulars (reforma de la llei electoral, entre altres) són els interessos de la majoria. El que es persegueix és substituir les aspiracions d'un canvi real per simple reformes i criminalitzar a totes aquelles persones que busquen des de l'autoorganització transformar aquest sistema, taxant-les de violentes, radicals, etc. Així de pas, es justifica la repressió que estem patint actualment (detenció de les 22 persones del Parlament, acusació d'enaltiment de terrorisme a un raper, condemna de 8 anys de presó a una militant anarquista, etc.) 
Davant aquest panorama la desídia és el nostre pitjor enemic i el deixar-se dur per dinàmiques que no hem escollit, també. L'única solució real és l''autoorganització dels i les explotades mitjançant les assemblees de barri, de centres de treball, de centres d'estudi, mitjançant les iniciatives d'autogestió com els centres socials, les biblioteques autogestionades, etc. Demostrant el nostre paper actiu i sent conscients de que les assemblees no són un lobby ciutadà per pressionar a governants i capitalistes sinó el nucli d'un contrapoder fet des de baix i per als de baix. A més a més des d'aquestes, cal coordinant les diferents lluites parcials per poder tindre una perspectiva global, teixint així, una resistència col·lectiva que plante cara i s'enfronte als culpables de la nostra situació.  
Els exemple són mil, i els més recents els trobem a Xile i Grècia on des dels carrers s'està forjant una veritable resistència i no només pels enfrontaments amb la policia, sinó també per l'ocupació dels centres d'estudis que passen a ser autogestionats per els i les estudiantes, per la recuperació d'ajuntaments que passen a mans de la població impedint als polítics entrar, en definitiva per crear un moviment autònom i que trenca amb les institucions. 
 
A Barcelona ja han començat a ocupar centres sanitaris (tant persones usuàries com treballadores) així com a reocupar els habitatges dels quals s'han vist expulsades les famílies treballadores, també al barri de Lavapies ( Madrid) ja fa temps que la policia no pot realitzar batudes contra les “sense papers” sense trobar-se amb una resposta contundent per part dels i les veïnes del barri.
Les nostres condicions de vida van a seguir empitjorant i tenim que ser conscients de que només nosaltres podem resistir a tantes agressions, que només tendint cap a l'assemblearisme i l'autogestió podrem superar el capitalisme i reprendre el control de les nostres vides. Perquè el poder no va a cedir els seus beneficis tenim que seguir lluitant de manera col·lectiva i decisiva.

 Tot el poder a les assemblees!

1 comentario: