Repoblant l’autonomia

Alqueria de Beniparrell (horta sud). Símbol de la vida rural valenciana

L’antiga dicotomia camp-ciutat perd el seu sentit, ja que actualment vivim en una gran metròpoli que acapara tot el territori. La vida en els entorns rurals és cada cop més urbana, l’agricultura està cada vegada més industrialitzada i els antics pagesos passen a ser tractoristes assalariats o subsidiats. En aquest procés d’industrialització i abandonament del camp, han quedat en desús moltes terres, pobles i masies des d’on és possible iniciar noves alternatives al capitalisme.



La construcció de projectes col·lectius d’autogestió rural es planteja com una eina de treball per superar progressivament les crisis causades pel sistema capitalista, tot creant experiències basades en el desenvolupament de l’autonomia i l’autogestió integral de tots els aspectes que conformen les nostres vides, com pot ser l’alimentació, l’habitatge, la salut, l’energia, el transport, les relacions o la tecnologia.
En aquesta direcció, el novembre de 2009, es van iniciar les Trobades de Repoblació, les quals s’han anat realitzant periòdicament a diferents centres socials i projectes rurals, amb la idea de ser un espai obert de trobada per potenciar la creació d’aquest tipus de projectes. Una de les principals dificultats a l’hora d’anar a viure al camp, més enllà de trobar un lloc o els mitjans materials per fer-ho possible, és trobar persones amb qui poder avenir-se i que estiguin prou motivades per atrevir-se a abandonar la ciutat i iniciar un projecte d’autogestió rural. Moltes vegades, és difícil trobar aquestes persones en l’entorn social immediat. Per aquest motiu, un dels objectius clau d’aquestes trobades és reunir les persones interessades per facilitar que es coneguin i que puguin engegar els seus propis projectes.

Sense referents

La manca de referents ha fet que, des del primer moment, les Trobades de Repoblació siguin un espai experimental i en constant evolució que s’ha anat autogestionant per part de les mateixes participants, d’acord amb les necessitats de cada moment. Així, fins ara s’han realitzat diverses activitats i dinàmiques de coneixença entre les futures repobladores, visites a projectes ja existents, cerques de localitzacions on iniciar els nous projectes i activitats de formació per a una nova vida agrària i rural.
D’aquesta manera, amb el temps, el que era un punt de trobada entre gent desconeguda ha esdevingut un espai on s’han anat teixint afinitats diverses i creant projectes que ja són una realitat, com per exemple Can Forkall (Alt Camp) o d’altres que ho seran en breu. Un dels aspectes més importants, però, és que aquests projectes no queden aïllats, sinó que es va configurant una xarxa de suport i un contacte directe entre els projectes ja existents i les persones interessades a iniciar-ne de nous.
El passat mes de novembre, es va fer una Trobada de Repoblació al CSOA La Teixidora (al barri dePoblenou de Barcelona). Les properes trobades programades són l’11 de desembre a Can Vies i el 15 degener a Can Masdeu (Barcelona). La idea és confluir un cop al mes per crear un referent periòdic on la gent sàpiga on trobar-se en persona.

TRENCANT TÒPICS

Un dels obstacles inherents a la lluita per la repoblació i construcció de projectes col·lectius d’autogestió rural són els populars i reduccionistes tòpics que la desqualifiquen o menyspreen titllant-la de hippie;
d’aquí ve la següent discussió entre tòpics i repobladores:

“Voleu aillar-vos del món defugint el compromís polític”

Anar a viure al camp no és incompatible amb el compromís polític, ja que les lluites es troben tant a les ciutats com en el camp i, en tot cas, els mitjans de comunicació i transport actuals permeten participar dels moviments polítics de les urbs tant des dins com fora d’elles.

“Voleu tornar al passat, a les cavernes”

És impossible tornar al passat, i tampoc no ho pretenem. Ens apropiem d’aquells coneixements i pràctiques que ens permeten el màxim grau d’autonomia i sostenibilitat, independentment de l’època en què van ser ideats. En el món agrari rural i pre-industrial, hi trobem molts referents positius que destriem d’aquells negatius, sovint lligats al gènere i la sexualitat.

“Les comunitats no funcionen, ja s’ha provat i no ha funcionat”

Tenim clar que en les relacions de convivència és on ens falta més per aprendre i créixer i, per tant, on som més vulnerables al fracàs. Però avui en dia no hi ha cap model de vida amb èxit assegurat; ni el matrimoni tradicional, ni el treball assalariat i les pensions de jubilació són cap garantia defutur. Malgrat el potencial fracàs, preferim creure i apostar per la comunitat que pel capitalisme o el patriarcat.

“Primer cal destruir el capitalisme i després construirem un nou món sobre les seves cendres”

No podem esperar a la mort del capitalisme per construir alternatives de subsistència, altrament acabaríem amb el capitalisme… però també amb la nostra existència!

Article aparegut al Setmanari Directa

Vist en Alasbarricadas.org